El vertigen de la fuga

El pare del senyor Remull¨ª havia tingut una f¨¤brica de filferro, que, per culpa dels deutes, va haver d¡¯hipotecar els immobles a un particular, el qual hi va fundar una nova societat per fer el mateix que l¡¯anterior, per¨° les necessitats de caixa del nou amo el van obligar a posar-se a merc¨¨ del seu cunyat, un dels grans joiers de Barcelona, el qual va arrendar la f¨¤brica a una societat que pretenia fer el mateix que l¡¯anterior, formada per l¡¯esmentat cunyat i un soci nou, el frac¨¤s de la qual va acabar amb l¡¯arrendament de la f¨¤brica a la societat Verri¨¨res e Hijos per continuar fent el mateix que totes les que l¡¯havien precedida¡±. En aquesta frase s¡¯hi pot xifrar el vertigen de la fuga que Juli¨¤ de J¨°dar (Badalona, 1942) adopta per organitzar la mat¨¨ria narrativa d¡¯Els vulnerables, tercer n¨²mero d¡¯una col¡¤lecci¨® de set novel¡¤les en qu¨¨ uns altres tants escriptors commemoren els 200 anys de la publicaci¨® de Frankenstein, assumint el repte de construir un argument amb tres condicions de compliment obligatori: cada novel¡¤la havia de passar en un any concret ¡ªen aquest cas, el 1929¡ª, l¡¯escenari no podia ser cap altre que Barcelona, i en totes calia que hi aparegu¨¦s un mateix personatge secundari que aniria evolucionant al llarg del temps. M¨¦s enll¨¤ de les traves dissenyades per l¡¯editorial Comanegra, s¡¯ha de dir de seguida que el lector entusiasta de De J¨°dar hi trobar¨¤ tot el que espera trobar-hi i m¨¦s, i que a l¡¯hora d¡¯enfrontar-se al joc l¡¯autor no ha tra?t gens la seva manera d¡¯entendre la literatura.

Llegir Els vulnerables representa llegir la pr¨¤ctica de la novel¡¤la entesa com una construcci¨® aut¨°noma per part d¡¯un novel¡¤lista que se sap com un ¨¦sser sobir¨¤ que retoca, dramatitza i transforma la realitat. Com passava a la trilogia L¡¯atzar i les ombres o a El desertor en el camp de batalla, J¨°dar escampa tones de dinamita cerebral en els racons m¨¦s insospitats de la novel¡¤la, juga amb els punts de vista del relat, introdueix desdoblaments de la veu narradora, i li plau freq¨¹entar el territori de la incertesa o de la contradicci¨®. I com que res no ¨¦s com sembla que ¨¦s, la recerca de la identitat psicol¨°gica, del comprom¨ªs pol¨ªtic i social, de la veritat liter¨¤ria, esdev¨¦ una feina tan fero? com assetjar l¡¯absent. El lector, per¨°, sempre t¨¦ la sensaci¨® que l¡¯autor ¨¦s un ge¨°metra de la novel¡¤la, i que es limita a traslladar de manera impecable sobre el paper el que la seva ment ja ha elaborat minuciosament.

En un principi, Els vulnerables no deixaria de ser una novel¡¤la de milit¨¤ncia ideol¨°gica, amb herois anarquistes que a la Barcelona de l¡¯Exposici¨® Internacional covarien una revolta social a les barraques de Can Tunis per defensar-se de la infinitud de degradacions humanes que s¡¯imposen des de les esferes del poder econ¨°mic i pol¨ªtic. I, encara que sigui des d¡¯una ¨°ptica grotesca, el lector llegeix la recreaci¨® d¡¯un m¨®n industrial i dels seus processos t¨¨cnics, accedeix a la vida dels obrers catalans i a la de la generaci¨® d¡¯immigrants, a les transformacions que ocasiona a la f¨¤brica una nova manera d¡¯entendre l¡¯organitzaci¨® laboral, als assumptes clandestins que Frank Goldstein, el director general de la f¨¤brica Verri¨¨res, du a terme a la factoria del port.

En un principi, doncs, Els vulnerables podria ser un fullet¨® de quiosc per recalcar als lectors ingenus i ¨¤vids d¡¯experi¨¨ncies exemplars qui s¨®n els bons i qui s¨®n els dolents en l¡¯eterna lluita de classes. Per¨° De J¨°dar no s¡¯oblida en cap moment de la seva manera d¡¯entendre l¡¯art de la novel¡¤la, i, des de la primera p¨¤gina fins a l¡¯¨²ltima, el lector assisteix estupefacte a un espectacle memorable de focs artificials destinats en especial a abolir la paci¨¨ncia del lector que nom¨¦s voldria entretenir-se com si consum¨ªs una s¨¨rie televisiva: De J¨°dar trenca a cada moment el ritme del relat, no hi ha escena on no busqui evidenciar la falsedat de la ficci¨®, utilitza fins al paroxisme el recurs d¡¯interrompre eternament el suspens elaborat fins aleshores, el simb¨°lic i el real es tutegen sense amagar que actuen contra natura, i, com no podia ser d¡¯una altra manera en un homenatge al doctor Frankenstein, saqueja, recompon i cus uns materials d¡¯autors diversos per construir aquest sorprenent pastitx o collage narratiu.