La vida canalla de Brassa?

Brassa? (Gyula Hal¨¢sz, 1899-1994), ¡°l¡¯ull de Par¨ªs¡±, segons Henry Miller, va ser sens dubte el millor retratista del subm¨®n parisenc dels anys trenta, de la ciutat del Sena vista de nit i d¡¯inoblidables fotografies d¡¯artistes o escriptors com Picasso, Matisse, Dal¨ª o Jean Genet. Moltes obres seves s¨®n ic¨°niques, i la gent les t¨¦ reprodu?des a casa, com ara Un vestit per a dos a Magic City (dos homosexuals mig despullats abra?ant-se) o la de Kiki i les seves amigues, dormint pl¨¤cidament totes tres en un sol llit, una popular postal que es ven en molts quioscos parisencs.

La magn¨ªfica exposici¨® que es pot veure a Barcelona abasta tota la seva carrera, per¨° fa una excepci¨® ¡ªdif¨ªcil de justificar des del vessant historiogr¨¤fic¡ª amb les obres surrealistes, que recull nom¨¦s a partir de la presentaci¨® de la revista Minotaure (n¨²meros 1, 3, 4, 5, 6 i 7). Encara que Brassa? no es va voler adherir mai al grup, va ser ¨¤mpliament admirat i publicat amb unes obres que sintonitzaven amb l¡¯est¨¨tica surrealista: mostraven la po¨¨tica de l¡¯objet trouv¨¦ (les anomenades escultures involunt¨¤ries, com ara una acumulaci¨® de pasta de dents, o un bitllet d¡¯autob¨²s), que una cosa sembli una altra (un detall de l¡¯entrada del metro parisenc, molt similar a una Mantis religiosa), o el misteri espectral d¡¯algunes imatges del seu Paris la nuit, com ara la de l¡¯est¨¤tua del mariscal Ney a la boira.

El cat¨¤leg ¡ªla traducci¨® al castell¨¤ ¨¦s millorable¡ª estudia les seves col¡¤laboracions en el negoci de les revistes il¡¤lustrades amb fotografies d¡¯autor, algunes d¡¯elles per a un p¨²blic adult com ho era Paris Magazine (1931-1939) ¡ªon tamb¨¦ van col¡¤laborar Dora Maar, Andr¨¦ Kertesz o Germaine Krull¡ª, la realitzaci¨® del seu llibre Paris la nuit, i all¨° que el comissari Peter Galassi considera el millor de la seva producci¨®: la descripci¨® objectiva dels baixos fons parisencs, especialment prost¨ªbuls i cabarets, durant els anys trenta del segle XX. Les seves fotografies s¨®n objectives, per¨° rarament s¨®n instant¨¤nies: l¡¯espectador compr¨¨n que els personatges posen i que la fotografia ¨¦s treballada. Tampoc s¨®n psicol¨°giques, ni d¡¯ambient: revelen un gran efecte de pres¨¨ncia, que al final, per la seva qualitat, aconsegueix tant una cosa com l¡¯altra.

Brassa? fotografia tots els passos de l¡¯ofici m¨¦s antic del m¨®n: les dones plantades al carrer, generalment fumant, aut¨¨ntiques icones de la seva professi¨®; la presentaci¨® de l¡¯elenc femen¨ª al bordell (amb les noies generalment fotografiades d¡¯esquena), l¡¯elecci¨® d¡¯una jove pel client i la toaleta final. Quant als balls, l¡¯anomenat Bal de Quat¡¯z¡¯Arts, reservat als estudiants d¡¯art, era com una cercavila que transitava cantant i cridant per la Rue Bonaparte, amb els estudiants i les seves amigues gaireb¨¦ nus, tocats per estramb¨°tics barrets i pintats de molts colors; en el seu llibre Paris secret, les ann¨¦es trente (1976), Brassa? explica com, per una nit, la policia feia els ulls grossos. Les fires de barri tamb¨¦ li van cridar l¡¯atenci¨®: dones amb antifa?os, el presentador anunciant la ¡°grassa¡± i la meravellosa Conchita (segurament espanyola) presentada com ¡°Sa Majestat, la Dona¡±, desbordant encant a la foto. Als caf¨¨s, Brassa? va captar l¡¯ambient popular: elles amb el seu pentinat amb un chavito al front i ells amb la sempiterna gorra. Per¨° sobretot va aprofitar la m¨¤gia dels miralls d¡¯aquests locals, tot utilitzant-ne s¨¤viament els reflexos; comparades a d¡¯altres fotografies de l¡¯¨¨poca, les seves s¨®n m¨¦s potents, amb menys personatges i un enquadrament perfecte. Tamb¨¦ va fotografiar delinq¨¹ents: els seus Dos malfactors a prop de la Place d¡¯Italie s¨®n un bon exemple d¡¯una altra de les seves caracter¨ªstiques: una il¡¤luminaci¨® molt contrastada. Brassa? utilitzava la llum dels fanals nocturns o els fars d¡¯un cotxe per oferir l¡¯efecte inigualable del xoc entre llum i ombra.

L¡¯exposici¨® no podia obviar la s¨¨rie de Grafits, iniciada el 1933 per Brassa? i que tanta fama li va donar. Ni els seus bell¨ªssims nus femenins, ni alguna de les imatges captades al taller de Picasso el 1932 que donen una visi¨® dram¨¤tica de les escultures del malagueny. L¡¯espectador apreciar¨¤ tamb¨¦ les molt interessants visions de la Barcelona de 1955, amb un Joan Mir¨® com a fons de les seves escenes. No us perdeu la mostra, de les millors de la temporada.