Els barcelonins que viuen de lloguer han augmentat despr¨¦s de la crisi

Els barcelonins que viuen de lloguer han guanyat pes durant la crisi respecte als que viuen en pisos de propietat. El 2011, l'¨²ltim cens xifrava els llogaters en el 31% dels ve?ns de Barcelona. I una enquesta sociodemogr¨¤fica que ha publicat aquest dissabte l'Ajuntament els xifra en el 38,2% el 2017. ?s una de les dades m¨¦s cridaneres que revela la primera Enquesta Sociodemogr¨¤fica de Barcelona feta per l'Ajuntament. Vist l'augment del preu del lloguer en els ¨²ltims anys, el fenomen "preocupa" el govern de l'alcaldessa Ada Colau, que ent¨¦n que hi ha m¨¦s poblaci¨® "en risc de vulnerabilitat", llars potencialment indefenses a la merc¨¨ del mercat del lloguer.

L'informe no ¨¦s una enquesta d'opini¨®, sin¨® que comptabilitza aspectes objectivables. Amb quantes persones viuen els barcelonins? Quants metres tenen els seus habitatges? Quants toquen per cap? Estan empadronats a la ciutat? Quins ingressos tenen? Es priven d'alguna cosa? El director de l'Oficina Municipal de Dades, M¨¤rius Boada, explica que l'enquesta sociodemogr¨¤fica t¨¦ l'objectiu de descriure el perfil dels barcelonins i recollir dades de renda i pobresa que l'Institut Nacional de Estad¨ªstica (INE) nom¨¦s recull a escala de tota la prov¨ªncia de Barcelona.

A m¨¦s de l'Oficina de Dades, en l'enquesta ha participat la ger¨¨ncia de Serveis Socials, per disposar de dades de vulnerabilitat dels barcelonins. En aquest sentit, ¨¦s Llu¨ªs Torrents, el director de Planificaci¨® i Innovaci¨® de l'?rea de Serveis Socials qui comenta les dades del lloguer. A m¨¦s d'alertar de l'augment de barcelonins potencialment vulnerables, mirant a llarg termini, ent¨¦n que quan els llogaters arribin a pensionistes, si les pensions baixen i el lloguer puja, "la xarxa de protecci¨® [que era el fet que molts jubilats s¨®n avui propietaris], comen?ar¨¤ a tenir forats". Perqu¨¨ l'enquesta tamb¨¦ indica que a poc a poc van caient els inquilins de renda antiga, que paguen al mes la meitat del que paguen els arrendataris de lloguers de mercat.

A Barcelona hi ha 727.256 habitatges dels quals 31.903 estan buits i 695.353 habitats. D'aquests, en la immensa majoria (97,1%) hi ha una sola llar, per¨° en un 2,9% dels casos, hi ha m¨¦s d'un grup de conviv¨¨ncia. Per llar s'ent¨¦n una unitat que funciona econ¨°micament de manera independent. El cas m¨¦s f¨¤cil d'entendre seria el de companys de pis, o diverses fam¨ªlies que comparteixen un habitatge, o diverses generacions amb economies separades. En qualsevol cas, la mitjana de persones per llar ¨¦s de 2,3 i la superf¨ªcie de 88,8 metres quadrats. Amb la peculiaritat que els barris on m¨¦s persones per llar viuen s¨®n els dels extrems en renda: Pedralbes d'una banda; i la Zona Nord de Nou Barris per una altra. En l'altre extrem, les llars on viu una persona sola s¨®n el 27,6% i estan repartits per tota la ciutat. El 39,5% de les llars no tenen calefacci¨® i el 47,5% no t¨¦ ascensor.

Per proced¨¨ncia, el 82,5% dels barcelonins s¨®n de nacionalitat espanyola i els estrangers amb l'11,7%. Respecte al nivell d'estudis, destaca que gaireb¨¦ el 40% dels barcelonins tenen un alt nivell: s¨®n universitaris o fins i tot han cursat estudis postuniversitaris. Entre els ocupats, que s¨®n el 74,4%, m¨¦s de la meitat (60,6%) treballen en una empresa privada, el 17% en el sector p¨²blic i el 15% s¨®n aut¨°noms.

Quant a la pobresa, en el conjunt de la ciutat la taxa de risc de pobresa ¨¦s del 19,6% (amb grans difer¨¨ncies entre districtes); la taxa de privaci¨® material severa ¨¦s del 7,5% (indica la impossibilitat d'afrontar quatre despeses d'una llista de nou); i la de baixa intensitat de treball (menys del 20% del seu potencial) del 8,4%. Creuades les tres variables, la taxa Arope, que indica pobresa o exclusi¨® social, resulta del 24,6%.