Acci¨® directa

No podien votar, els seus l¨ªders eren a la pres¨®, tenien ra¨® que aviat els reconeixeria la hist¨°ria, per¨° ni el govern ni el parlament ni els jutges els feien cas. Era urgent continuar posant en evid¨¨ncia la just¨ªcia de la seva causa inevitable, la mis¨¨ria del poder que els era negat, la ceguesa de mig pa¨ªs. Encara que fos amb una destral de carnisser. Recorrien aix¨ª amb freq¨¹¨¨ncia a l'acci¨® directa, a les vies de fet, sense mediaci¨® de la pol¨ªtica ni del dret.

Va entrar sense titubejar al museu, l'acer amagat entre la roba. Va passar una estona contemplant aquella imatge posse?da durant segles, gaireb¨¦ en secret, per homes rics i erot¨°mans. El 1906, el pa¨ªs l'havia adquirit en subscripci¨® p¨²blica (fins i tot el Rei hi havia contribu?t) per exhibir-la a la National Gallery de Londres.

La imatge d'aquella dona nua i ajaguda d'esquena (aleshores no es podia dir de cul, amb prou feines ara) va ser l'objecte del furor iconoclasta de la sufragista Mary Richardson, reflectit (multiplicat mim¨¨ticament) als ulls avorrits dels homes presents a la sala que admiraven, morbosos i torbats, la Venus del mirall de Diego Vel¨¢zquez, l'¨²nic dels seus quatre grans nus que havia arribat al segle XX. Richardson va trencar el vidre que el protegia i va esquin?ar el llen? mitja dotzena de vegades.

Vel¨¢zquez l'havia pintat en el seu segon viatge a It¨¤lia, entre 1647 i 1651, a partir d'una tradici¨® ben establerta de Venus sedents davant un mirall. Per¨° va arribar molt¨ªssim m¨¦s lluny: fascinat per l¡¯Hermafrodita Borghese, va reclinar la dona d'esquena. Encara avui vost¨¨s poden admirar la c¨°pia en bronze de l¡¯Hermafrodita que Vel¨¢zquez va encarregar a Roma i va portar a Espanya: el pobre est¨¤ sol i incongruent, lluny de la Venus que va inspirar, a la sala dotze del Museu del Prado, molt a prop de Las Meninas, que no hi casen. Veiem el cos de la dona, per¨° el seu rostre ¨²nicament a trav¨¦s del mirall des del qual ens observa ficant-nos a l'escena.

Els defensors de l'acci¨® directa contra les imatges acostumen a dir que rebutgen la viol¨¨ncia, no la for?a. La iconocl¨¤stia ¨¦s tan vella com la hist¨°ria de les religions i de les seves germanes de sang, les visions totals i mil¡¤len¨¤ries de la societat, per fi confoses en la noci¨® que la imatge ¨¦s l'ombra del seu prototip.

Dissociar for?a de viol¨¨ncia no ¨¦s f¨¤cil en aquest punt: a la destrucci¨® a viva for?a d'una imatge el nostre cervell associa gaireb¨¦ inevitablement la viol¨¨ncia contra qui representa. Se¡¯ns presenta el dubte de si quan alg¨² esquin?a un quadre, derroca una est¨¤tua inerta o copeja amb un mall el seu rostre, no estar¨¤, a m¨¦s d'allunyant el seu record de les nostres ments, rematant el personatge (i encara m¨¦s si era un d¨¦u) que la imatge va representar, i d¡¯aquesta manera fa m¨¤gia per fi. David Freedberg, un historiador de l'art que fa mig segle que estudia l'eterna tornada de la iconocl¨¤stia al llarg dels segles, ¨¦s m¨¦s prosaic i diu que el nostre cervell experimenta la desfiguraci¨® de les imatges materials com si fos la dels ¨¦ssers (reals, imaginats) que representaven.

Quan ¨¦s decidida pel poder, en la destrucci¨® celebrada d'un objecte material, hi ha un trasbals entre l'acci¨® i la fetilleria, un ritual d'alegre execuci¨® p¨²blica que prev¨¦ i estremeix els reflectits per la imatge mateixa.

Per¨°, per hip¨°tesi, els qui protagonitzen una acci¨® directa encara no han aconseguit el poder i la seva conducta es projecta sobre la imatge com un succedani de l'objecte de les seves ires. Llavors, com m¨¦s valuosa ¨¦s la imatge atacada, millor, ja que malmetre un quadre fam¨®s ¨¦s m¨¦s efectiu que cremar-ne la fotografia.

A la llarga, la hist¨°ria mai ¨¦s ben¨¨vola amb els destructors d'imatges i ells ho saben o ho intueixen (acostumen a emmascarar-se, com els botxins).

Per aix¨°, per amansar la ferocitat de l'iconoclasta, crec en la contraimatge m¨¦s que en els frens legals: res m¨¦s efectiu que reproduir l'aparen?a del destructor d'imatges (en acci¨® o ja juntament amb la seva obra, el seu trofeu), alguna cosa que opera la m¨¤gia pr¨°pia i sarc¨¤stica de les imatges mateixes: amb el temps, el destructor demanar¨¤, suplicar¨¤, exigir¨¤ la destrucci¨® de la seva pr¨°pia imatge.

Richardson va tenir el seu moment de notorietat .

Un altre li arribaria als anys trenta del segle passat quan va ser cap de la secci¨® femenina del partit feixista angl¨¨s. S¨®n les coses de l'acci¨® directa.

Pablo Salvador Coderch ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Civil de la Universitat Pompeu Fabra.