Els jutges alemanys

Els jutges alemanys mereixen respecte. Exactament igual que els espanyols. Per una q¨¹esti¨® de principis, no de persona. Amb motiu de la seva independ¨¨ncia, imperatiu constitucional en tots dos pa?sos i clau de volta de la separaci¨® de poders en un Estat de dret.

Aix¨ª que denigrar els magistrats de Schleswig-Holstein per ¡°donar aire al colpisme¡±, com va fer la caverna quan van excarcerar Carles Puigdemont; o querellar-se contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per (imaginada) prevaricaci¨® pertany al mateix esperit de violaci¨® de les regles del joc i el seu arbitratge.

Pot fer-se i alguns ho han fet, per¨° atempta contra el marc establert de conviv¨¨ncia, i contra la sensatesa: ¨¦s una conducta, amb perd¨®, idiota.

La resoluci¨® dels jutges del land alemany ¡ªres de prov¨ªncia¡ª ha suscitat no nom¨¦s el respecte, sin¨® la simpatia de molts catalans i espanyols que no veuen un perfecte encaix dels possibles delictes del compatriota Puigdemont en el tipus de la rebel¡¤li¨®. I dels qui dubten raonablement que les mesures cautelars de pres¨® preventiva contra aquest i altres reus siguin pertinents. Un enfocament tan opinable i respectable com el contrari, en un proc¨¦s tan complex.

Aix¨° no pret¨¦n ser equidist¨¤ncia, sin¨® sobrietat.

Ara b¨¦, no seria intel¡¤lectualment fastu¨®s opinar sobre aquesta resoluci¨® ¡ªcom s'ha fet a mansalva¡ª en funci¨® prim¨¤ria de la concepci¨® pr¨¨via, els prejudicis o la sensibilitat de cadasc¨² sobre el proc¨¦s, l'actuaci¨® de Puigdemont en el mateix o les conseq¨¹¨¨ncies sobre la vida individual i col¡¤lectiva dels catalans. Dit d'una altra manera, si un considera que el processat mereix condemna o gl¨°ria. ?s comprensible que aix¨ª passi, per¨° no per aix¨° ¨¦s menys menyspreable.

La qualitat de la resoluci¨® dels jutges alemanys del 5 d'abril passat ha de calibrar-se sobretot sota est¨¤ndards estrictament t¨¨cnics: de t¨¨cnica jur¨ªdica. Si en formular-se interpreta adequadament ¡ªo per contra, de manera esbiaixada¡ª la Decisi¨® marc europea de detenci¨® i lliurament de delinq¨¹ents, de 13/6/2002.

Aquesta norma, com se sap, organitza el lliurament de delinq¨¹ents jutjats, o de sospitosos processats, sobre la base que hagin com¨¨s als seus pa?sos delictes iguals als inserits en la tipificaci¨® del dret de l¡¯Estat d'execuci¨® (sobre una llista de 32 delictes); o mitjan?ant el reconeixement mutu de delictes equivalents.

Aquest reconeixement mutu s'at¨¦ m¨¦s al formalisme que al contingut. Segons l'article 2.4 de l'euroordre, el lliurament nom¨¦s podr¨¤ ¡°supeditar-se al requisit que els fets que [la] justifiquin siguin constitutius d'un delicte respecte de l¡¯Estat membre d'execuci¨®¡± [en aquest cas, Alemanya].

I aix¨° ¡°amb independ¨¨ncia dels elements constitutius o la qualificaci¨® del mateix¡±.

Aix¨ª que si Puigdemont no hagu¨¦s estat responsable d'actes violents, no podria imputar-se-li delicte a Alemanya. Per¨° els jutges de Schleswig sostenen el contrari: afirmen que ¡°la responsabilitat pels actes violents produ?ts durant la jornada de votaci¨® pot atribuir-se a l'imputat, en la seva qualitat d'iniciador i promotor¡± del refer¨¨ndum.

Si aix¨° es considera aix¨ª, llavors, a aquests jutges els quedaria poc marge per ignorar la comissi¨® d'un delicte: quin? Caldria veure-ho, per¨° ¡°amb independ¨¨ncia¡± de la gradaci¨® dels seus ¡°elements constitutius¡± o de ¡°la qualificaci¨® del mateix¡±.

Poc marge no ¨¦s marge nul, perqu¨¨ les cauteles de l'article 2.4, i les concomitants de l'article 4.2, estan recollides a l'euroordre per alguna cosa: els jutges del pa¨ªs soci no es limiten a estampar un segell autom¨¤tic en all¨° que resolen els seus col¡¤legues.

Per¨° la qualitat d'aquestes cauteles ¨¦s excepcional: ¨¦s l'excepci¨®. La regla ¨¦s la cooperaci¨® entre els jutges, com t¨¦ establert el Tribunal de Just¨ªcia de la UE amb seu a Luxemburg (sent¨¨ncies Poplawsky, Tupikas, Aranyosi), en les mans de les quals potser acabi desembocant el desacord. La denegaci¨® de la cooperaci¨® ha de ser producte de senyals ¡°objectius, fiables i degudament autoritzats¡±.

I no d'una exploraci¨® judicial com la del 5 d'abril segons la qual ¡°no n'hi ha prou que la llei alemanya consideri punibles comportaments equiparables en el que ¨¦s fonamental... sin¨® que ha de poder imaginar-se el cas en el seu conjunt com si s'hagu¨¦s produ?t a Alemanya¡±. Aquest imperatiu ¡ªque genera una resoluci¨® amb obres de sent¨¨ncia, enfront d'una mera interlocut¨°ria del Tribunal Suprem espanyol¡ª convindria a l'antic procediment d'extradici¨®. Per¨° sembla exorbitant d¡¯acord amb la visi¨® m¨¦s contempor¨¤nia de l'euroordre.

Amb tot respecte.