Trapero va traslladar a Puigdemont que no compartia el pla secessionista

L'excap dels Mossos d'Esquadra, Josep Llu¨ªs Trapero, intenta conv¨¨ncer la jutgessa de l'Audi¨¨ncia Nacional Carmen Lamela que en cap moment va posar el cos policial al servei dels interessos de l'independentisme. En un escrit en el qual s'oposa a l'ordre de processament per dos delictes de sedici¨® i un d'organitzaci¨® criminal, Trapero al¡¤lega que ell i la resta de la c¨²pula dels Mossos van mantenir discrep¨¤ncies obertes amb els responsables pol¨ªtics del Departament d'Interior i de la Generalitat sobre la celebraci¨® del refer¨¨ndum de l'1 d'octubre.

Trapero exposa en el seu escrit que, abans de l'1-O, va mantenir dues reunions al Palau de la Generalitat amb el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident Oriol Junqueras. En aquestes trobades, diu, els va traslladar la seva "preocupaci¨®" perqu¨¨ es mantingu¨¦s la convocat¨°ria del refer¨¨ndum, ja que podia generar problemes per a la seguretat ciutadana. Segons els arguments de l'antic major, Trapero va informar Puigdemont que el cos policial no compartia el "projecte independentista" i que la c¨²pula tenia la intenci¨® de "respectar la legalitat vigent i complir els mandats judicials" que ordenaven impedir la votaci¨® il¡¤legal. Trapero tamb¨¦ va traslladar als pol¨ªtics el seu malestar per certes manifestacions p¨²bliques sobre el paper dels Mossos. Per donar credibilitat a aquesta versi¨®, l'escrit cita a favor seu la declaraci¨®, com a testimoni, de l'actual cap dels Mossos, Ferran L¨®pez, que acredita aquesta versi¨®.

Trapero est¨¤ processat per dos delictes de sedici¨® i un altre d'organitzaci¨® criminal. La jutgessa Carmen Lamela creu que va formar part d'una "complexa i heterog¨¨nia organitzaci¨® unida pel prop¨°sit d'aconseguir la secessi¨® de Catalunya" i que va posar els Mossos "al servei dels interessos secessionistes". La defensa de Trapero ho nega i rebutja el relat de fets que recull la interlocut¨°ria de l'Audi¨¨ncia Nacional. Entre altres coses, l'escrit argumenta que "no s'ha protegit policialment pol¨ªtics o c¨¤rrecs investigats" per la seva participaci¨® en el refer¨¨ndum.

L'advocada Olga Tubau recorda que Trapero no va fer mai cap manifestaci¨® a favor del refer¨¨ndum; al contrari, raona, existeix un comunicat oficial dels Mossos d'Esquadra en el qual s'indica la seva disposici¨® a complir les resolucions judicials.

Un dels delictes de sedici¨® se li atribueix pels fets del dia 20 de setembre davant del Departament d'Economia de la Generalitat, quan una multitud es va concentrar per protestar pels escorcolls ordenats per un jutge de Barcelona. L'escrit subratlla que aquell dia es va produir "una gran mobilitzaci¨® ciutadana" i destaca que va ser majorit¨¤riament "pac¨ªfica". Trapero nega que es desatenguessin les peticions de la Gu¨¤rdia Civil. L'escrit al¡¤lega que "si no van desallotjar i van dispersar" les persones congregades abans, "no va ser per una voluntat maliciosa d'obstruir l'entrada i l'escorcoll", sin¨® per "l'absoluta impossibilitat de dur a terme aquestes actuacions davant de la pres¨¨ncia d'una massa compacta de gent". En l'actuaci¨® dels Mossos es va valorar que van ser concentracions convocades per l'Assemblea Nacional de Catalunya i ?mnium Cultural i que, fins avui, "sempre havien tingut un car¨¤cter pac¨ªfic". Aix¨ª mateix, nega qualsevol "conniv¨¨ncia" amb els comandaments pol¨ªtics perqu¨¨ cap d'ells va anar a la sala de coordinaci¨® aquell dia.

"Es fa dif¨ªcil", insisteix l'escrit, "sostenir una pretesa coordinaci¨® entre la c¨²pula pol¨ªtica de la Conselleria d'Interior i els comandaments de la Prefectura dels Mossos d'Esquadra", quan aquests ¨²ltims "en un acte sense precedents i p¨²blicament traslladen la seva discrep¨¤ncia amb els primers". Aquestes discrep¨¤ncies van quedar definitivament plasmades, subratlla Tubau, en les reunions amb Puigdemont i Junqueras, on va quedar clar que ni Trapero ni els Mossos compartien "un eventual pla tendent a la celebraci¨® del refer¨¨ndum".