2018: el Sant Jordi de les dones

La lectura les ha fet grans. Podria dir-se que descobrir fins on podia portar-les un grapat de p¨¤gines farcides de lletres els va canviar la vida. Primer, a la lectura hi van trobar l¡¯amiga que no sabien on trobar, que ni tan sols havien imaginat que podia existir. Despr¨¦s, la millor manera de guanyar-se la vida, una professi¨® on, encara, han de lluitar contra el drac de l¡¯omnipres¨¨ncia masculina. Es podria dir que el cas de N¨²ria Cabut¨ª ¡ªconsellera general de Penguin Random House¡ª ¨¦s pr¨¤cticament una excepci¨®, perqu¨¨ al capdamunt de tot el sistema el que hi continua havent-hi s¨®n homes, tot i que ella deixa clar que al seu grup hi ha tantes directives com directius. Les editores, com Silvia Querini i Eug¨¨nia Broggi, denuncien m¨¦s el paternalisme amb qu¨¨ sovint han estat tractades, mentre que les escriptores joves, com Llucia Ramis i Clara Queralt¨®, tenen clar que la menor pres¨¨ncia de les autores t¨¦ a veure amb el fet que els prescriptors ¡ªcr¨ªtics, membres de jurats¡ª continuen essent homes. Hi est¨¤ d¡¯acord Isabel Sucunza, llibretera que, en m¨¦s d¡¯una ocasi¨®, ha fet recompte de quants llibres escrits per dones t¨¦ a les prestatgeries de la Calders i s¡¯ha empipat amb l¡¯¨ªnfim percentatge femen¨ª.

¡°La q¨¹esti¨® del Me too¡±, diu M¨®nica Carmona, editora que ara exerceix d¡¯agent liter¨¤ria, ¡°ha servit per destapar veritables esc¨¤ndols masclistes al m¨®n de la cultura, i ha fet que rod¨¦s algun cap de turc, com ara l¡¯editor de The Paris Review. S¨ª, al m¨®n editorial he vist i patit arbitrarietat i desigualtat, per¨° en el meu cas no ha tingut res a veure amb el masclisme: crec en la condici¨® humana, no en la condici¨® de sexes¡±. En el cas de les agents ¡ªla professi¨® no existiria si no fos per una dona: la genial Carmen Balcells¡ª, el poder, considera Carmona, ¨¦s ¡°majorit¨¤riament femen¨ª a Espanya¡±, per¨° no ¨¦s aix¨ª a escala internacional, on les figures masculines ¡ªcom ara la d¡¯Andrew Wylie, el Xacal¡ª manen. ¡°Pel que fa als editors, continua predominant el poder mascul¨ª, per¨° en els ¨²ltims anys les dones s¡¯han anant fent un lloc i els resultats s¨®n espectaculars¡±, pensa.

Tan espectaculars com el de Maria Fasce, descobridora de l¡¯¨²ltim best-seller literari, Manual per a dones de fer feines, de Lucia Berlin, que en catal¨¤ va publicar L¡¯Altra Editorial, projecte en solitari d¡¯una altra editora fero? i valenta, que va decidir deixar el seu lloc a Emp¨²ries ¡ªon va descobrir tota una nova generaci¨® d¡¯escriptors en llengua catalana¡ª i muntar el seu segell: Eug¨¨nia Broggi (Barcelona, 1974). O tots els que la literatura (en femen¨ª) deu a Silvia Querini (Tor¨ª, 1955), editora apassionada, al capdavant, fins fa no res que s¡¯ha jubilat, del m¨ªtic i combatiu segell Lumen. Querini es va sentir que es feia gran el primer cop que va entrar en una llibreria ¡ªuna de la via Garibaldi, de Tor¨ª, on la van tractar de vost¨¨¡ª, quan tenia 13 anys, i diu que no va con¨¨ixer el seu ofici, sin¨® que el va ¡°recon¨¨ixer¡±. Ho va fer quan va seure per primer cop a taula del seu despatx a Bruguera, fa ara 36 anys. ¡°Parlo de recon¨¨ixer perqu¨¨ aix¨° ¨¦s el que passa amb els grans amors: una es reconeix en ells i punt. La meva passi¨® per la literatura es va transformar en un ofici que em va obligar a decidir, comprar i vendre, per¨° el matrimoni continua funcionant estupendament¡±, explica.

Va tenir Querini problemes pel fet de ser dona? ¡°Ser dona em va sotmetre a unes dosis de paternalisme considerables. Per a mi, una dona criada en una cultura masclista, el mansplaining era el pa de cada dia: el secret consistia a acompanyar aquest pa, sovint ressec, amb bones rodanxes d¡¯imaginaci¨® i molta feina. Dit aix¨°, al nostre ofici sempre hi ha hagut moltes dones treballant en c¨¤rrecs intermedis, per¨° la tribu est¨¤ creixent, trencant sostres de vidre i el que faci falta¡±, contesta.

La tribu, com li agrada dir a Querini, creix tant que en el grup editorial on treballava, Penguin Random House, que dirigeix Cabut¨ª (a m¨¦s de directora general a Espanya, ¨¦s membre del Consell Internacional), ¡°el 63% dels treballadors s¨®n dones, i hi ha paritat de responsabilitats a tots els nivells directius¡±. Ho diu Cabut¨ª, que tamb¨¦ va cr¨¦ixer envoltada de llibres. La seva mare era bibliotec¨¤ria i ella anava cada tarda a veure-la al sortir d¡¯escola a fer els deures i a tafanejar. D¡¯aquella ¨¨poca recorda haver llegit amb passi¨® Jules Verne, el fons de Bruguera, Isabel Allende i la ci¨¨ncia-ficci¨® d¡¯Isaac Asimov. Creu que ¡°sempre hi ha hagut moltes dones al sector editorial per afinitat amb els seus continguts. Recordo el dia que vaig con¨¨ixer Carmen Balcells: em va impressionar per la seva empatia i constant dedicaci¨® als autors. Tamb¨¦ vaig con¨¨ixer una gran editora com Ymelda Navajo, i grans escriptores, que ara editem, com Carme Riera¡±. I insisteix en el tema dels n¨²meros: ¡°Al nostre grup, potenciem la diversitat no ¨²nicament de g¨¨nere sin¨® de nacionalitat, cultura i formaci¨®. A Espanya, dels deu m¨¤xims directius de l¡¯empresa, cinc s¨®n homes i cinc, dones. Si ens fixem en tota la direcci¨®, incloent l¡¯Am¨¨rica Llatina, els 21 membres s¨®n de vuit nacionalitats diferents, i 11 s¨®n homes i 10, dones, d¡¯entre 40 i 63 anys... A les empreses on la diversitat ocupi un lloc important a la llista de prioritats, les r¨¤tios seran cada cop m¨¦s favorables, per¨° fa falta molta educaci¨® i parlar m¨¦s del tema¡±.

Nom¨¦s aix¨°? Dia de Sant Jordi. Esmorzar amb els tres premis literaris (de l¡¯any) del Grup 62: Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs, Antoni Bassas i Mart¨ª Gironell. ¡°Tres homes¡±, assenyala Llucia Ramis (Palma de Mallorca, 1977), que encara no es pot creure que cap dona hagi guanyat el Josep Pla des que ho va fer ella, el 2010, quan llavors ja en feia vuit que l¡¯havia guanyat la darrera dona, Eva Piquer. ¡°Vol dir que no hi ha dones que es presentin? Que les novel¡¤les que hi presenten no s¨®n bones?¡±. Ramis, que acaba de publicar la seva quarta novel¡¤la, Les possessions (premi Llibres Anagrama), creu que ¡°¨¦s clar que al jurat dels premis continua havent-hi m¨¦s homes que dones, i aix¨° condiciona el resultat a la for?a¡±. Tamb¨¦ ho fa, diu, ¡°el fet que els prescriptors, els cr¨ªtics literaris, hagin estat, tradicionalment, homes, que acostumen a ressenyar m¨¦s novel¡¤les escrites per homes, i contrasta amb el fet que editores i agents liter¨¤ries siguin, sobretot, dones¡±. I va una mica m¨¦s enll¨¤: ¡°Quan a un autor li pregunten pels seus referents, mai esmenta dones, encara que les llegeixi. ?s inconscient. No se¡¯n recorda, d¡¯elles¡±.

Ella s¨ª que recorda que la primera novel¡¤la que la va enamorar l¡¯havia escrit una dona, per¨° que signava amb inicials per resultar, diu, cre?ble. Era Susan E. Hinton. La novel¡¤la ¨¦s Els marginats. ¡°El meu pare em regalava dos llibres a la setmana, i els havia de llegir r¨¤pid perqu¨¨ no s¡¯acumulessin. Per¨° amb aquest vaig flipar. Tenia 14 anys, i vaig descobrir que l¡¯autora l¡¯havia acabat quan en tenia 16. Com que el prota era un tio, Ponyboy Curtis, i la cosa anava de colles, va creure que, com a dona, no tindria credibilitat. Jo escrivia, des de petita, contes molt basats en Els cinc, d¡¯Enid Blyton. Per¨° amb Els marginats em vaig dir: ¡®Aix¨° ¨¦s el que vull fer. Si ella pot, jo tamb¨¦¡¯¡±. Coincideix amb Broggi, que tamb¨¦ recorda que la vida li canvi¨¤ amb Els marginats, i tamb¨¦ reconeix haver intentat escriure (i haver escrit) hist¨°ries com les d¡¯Enid Blyton. ¡°El vaig llegir en unes col¨°nies. M¡¯enyorava molt de casa, i llegir el llibre em va fer sentir com si hi fos, em va fer de coix¨ª emocional; des de llavors que tinc aquest relaci¨® m¨¦s emocional amb la literatura¡±, explica. Despr¨¦s va venir Una conxorxa d¡¯enzes, el cl¨¤ssic de John Kennedy Toole, ¡°que la mare no em deixava llegir perqu¨¨ deia que era per a grans, i que jo vaig devorar en una nit, als 15 anys, i em va flipar¡±.

Quan es va adonar que no servia per a escriptora ¡ª¡°ho vaig intentar¡±¡ª i despr¨¦s de fer de llibretera a Londres ¡ªon entr¨¤ en contacte amb ¡°coses que potser no hauria llegit si no hagu¨¦s estat all¨¤, aqu¨ª m¡¯hauria costat m¨¦s sortir de la meva zona de confort¡±¡ª, va tenir clar que volia llegir i decidir el que els altres llegirien. Que volia ser editora. I una editora que cregu¨¦s en tot all¨° que publiqu¨¦s. ¡°Al m¨®n de l¡¯edici¨®, especular ¨¦s perill¨®s. L¡¯ofici et demana que arrisquis nom¨¦s quan est¨¤s molt conven?uda. La teva convicci¨® ha de ser molt forta¡±, diu. Riscos de ser dona? Els mateixos que assenyalava Querini: el paternalisme. Tot i que Broggi diu que, en el seu cas, no ha estat greu, perqu¨¨ sempre ha estat una mica com un personatge de Carson McCullers ¡ª¡°de m¨¦s jove, em sentia com la Frankie¡±, confessa¡ª. Aix¨° s¨ª, defensa que el m¨¦s important perqu¨¨ la dona deixi d¡¯estar en un segon pla en el sector ¡°¨¦s que es publiquin dones, i que es faci perqu¨¨ s¨®n bones no perqu¨¨ s¨®n dones¡±. Querini hi afegeix: ¡°El que m¨¦s falta fa ¨¦s un p¨²blic lector mascul¨ª que llegeixi aquesta bona literatura escrita per dones¡±.

Barallant-se amb comercials

Isabel Sucunza (Pamplona, 1972), llibretera en cap de la Calders ¡ªen realitat, la llibreria t¨¦ dos caps, el seu i el del seu soci¡ª, ¨¦s molt cr¨ªtica amb aquesta menor pres¨¨ncia de la dona al subsector llibreter. I tamb¨¦ amb la sensaci¨® que hi ha, diu, que la llibretera ho ¨¦s per romanticisme, mentre que ¡°els homes llibreters es veuen com a emprenedors¡±. ¡°La sensaci¨® ¨¦s que el tio ¨¦s el que fa els negocis, i la tia la que ho fa tot perqu¨¨ s¡¯ho estima, pel cl¨¤ssic amor a l¡¯art¡±, diu. ¡°Les llibreteres tamb¨¦ obrim caixes, regategem descomptes i ens barallem amb els comercials¡±, afegeix. Aix¨° s¨ª, en el seu cas no s¡¯havia plantejat mai muntar una llibreria. S¨ª que havia estat molt lectora, des de petita. Recorda que els estius dels 12 als 14 anys va llegir el mateix llibre: L¡¯illa del tresor. El portava a tot arreu. ¡°M¡¯agradava molt¡±, diu. ¡°No era conscient que podia tenir vocaci¨® de llibretera, per¨° s¨ª que em vaig adonar que totes les feines que havia fet estaven relacionades amb el sector editorial ¡ªfins i tot ¨¦s autora d¡¯un llibre abans blog: La tienda o la vida (Blackie Books)¡ª, i l¡¯¨²nica que em faltava era la de llibretera¡±. En el seu ofici, ¡°el m¨¦s important ¨¦s ser molt coherent; fins i tot el dia de Sant Jordi¡±.

L¡¯¨²ltima d¡¯arribar a la tribu ha estat Clara Queralt¨® (El Pla del Pened¨¨s, 1988), escriptora que acaba de debutar amb El que pensen els altres ¡ªpremi Merc¨¨ Rodoreda¡ª, antologia que beu de les seves admirades Alice Munro, Katherine Mansfield, Carson McCullers i Rodoreda. ¡°Recordo dos llibres que em van impressionar: Madame Bovary i La pla?a del Diamant. Em va impactar la manera com s¡¯hi explicava la vida de les dues protagonistes; em va semblar que la literatura era all¨°, perqu¨¨ la vida era all¨°: amb les ferides i les ren¨²ncies¡±, diu. Queralt¨® coincideix amb Broggi i Querini respecte del que necessita el m¨®n editorial. ¡°Les dones han de ser-hi, per¨° no per quotes sin¨® perqu¨¨ moltes s¨®n tant o m¨¦s bones que la meitat dels homes, que ocupen espais que no els pertoquen¡±, diu. I ho argumenta amb un exemple: ¡°Fa uns anys, una escriptora anglesa va fer un experiment: va enviar el mateix manuscrit a diverses editorials amb nom femen¨ª i mascul¨ª. Les respostes al manuscrit amb nom d¡¯home van ser descaradament m¨¦s positives. Les dones llegeixen autors i autores; els homes, massa sovint, nom¨¦s autors. Ens han fet creure que els temes masculins s¨®n universals i els femenins, no¡±.