Dracs, lib¨¨l¡¤lules

El meu home ¨¦s alt i t¨¦ una barba p¨¨l-roja, d¡¯un p¨¨l-roig enc¨¨s, a joc amb els cabells ondulats. Al pit se li apaga el color, i el p¨¨l ¨¦s suau i m¨¦s clar, gaireb¨¦ ros. T¨¦ els pits rodons, el meu home, i entre les espatlles tan amples no els esperes, els mugrons rosats sobresortint entre el p¨¨l rossenc. Pel cam¨ª que va del pit fins al sexe el p¨¨l es torna a encendre, i quan arriba al cony ¨¦s p¨¨l-roig, p¨¨l-roig de deb¨°, un altre cop. T¨¦ cony, el meu home. Un cony bonic que s¡¯infla si m¡¯hi acosto, que es mulla quan el llepo, que canta i que sospira i que respira i em fa feli?. ?s aix¨ª, el meu home. Amb les mans petites, els ulls brillants, i un cony p¨¨l-roig per emmarcar.

Molt abans que el despull¨¦s ja m¡¯ho havia dit, que tenia cony (i pits rodons), per¨° em va sorprendre igualment. Vam arribar a casa seva i em va besar el pe?¨® de l¡¯orella, el rac¨® on s¡¯acaba el coll i comen?a l¡¯espatlla, la clav¨ªcula dreta. Per besar-me va apartar-me el jersei, que era de coll obert, amb dos dits, i se¡¯m va eri?ar el desig com la pell d¡¯un llac amb un glop de vent. Vaig enretirar-me una mica, li vaig descordar el cintur¨® i despr¨¦s un bot¨® i despr¨¦s un altre, i vaig fer lloc per passar-li la m¨¤ entre els texans i els b¨°xers. Tenien dos botonets a la bragueta, i hi vaig passar els dits per dins, i vaig baixar, i hi havia un cl¨ªtoris inflat i un mar afamat de mi, i vaig sentir sota les calces, les meves, un cl¨ªtoris inflat i un mar afamat d¡¯ell, i hi vam nedar tota la nit.

Ens van despertar els helic¨°pters. Sabem que els dies de protesta hi haur¨¤ helic¨°pters, per¨° aquell dia no hi havia protesta programada i la incongru¨¨ncia entre el cos abandonat, sadoll, feli?, i el so de l¡¯amena?a aquell mat¨ª ens va agafar desprevinguts. Feia poc que dorm¨ªem i no hav¨ªem abaixat la persiana, perqu¨¨ al meu home li agrada que li toqui el sol a la cara quan dorm de matins, i jo encara no ho sabia per¨° a mi m¡¯agrada mirar-me¡¯l quan li toca el sol a la cara i alguns p¨¨ls de la barba brillen com gotetes d¡¯aigua o fils d¡¯argent. Ens van despertar els helic¨°pters i ens vam vestir i vam baixar al carrer. No vam preguntar res, vam seguir la gent, nom¨¦s. A mesura que ens acost¨¤vem al que devia ser el punt de trobada l¡¯aire es feia m¨¦s dens, els crits m¨¦s forts. Els helic¨°pters anaven i venien sobrevolant-nos en cercle, dracs escopint-nos l¡¯al¨¨ de l¡¯angoixa, lib¨¨l¡¤lules gegants teixint la por.

El meu home m¡¯agafava la m¨¤ i em seguia, molt enganxat a mi, els seus pits rodons contra la meva esquena, i sota la brusa se m¡¯endurien els mugrons. No era nom¨¦s la set del cos; era la tendresa i les confid¨¨ncies i tanta reciprocitat exacerbada en cada sospir. ?s estrany, enamorar-se tan violentament enmig d¡¯una revoluci¨®, i alhora t¨¦ tot el sentit del m¨®n.

Vam haver d¡¯aturar-nos perqu¨¨ ja no es podia avan?ar m¨¦s, i vaig sentir unes dones una mica m¨¦s enll¨¤ que comentaven que un altre cop havien detingut alg¨² amb c¨¤rrecs absurds. Terrorisme per tallar una carretera, rebel¡¤li¨® per haver dit que no en el meu nom. Era tot tan aleatori, tan fora de mida, que em feia pensar en el sorteig aquell de la llegenda, en qu¨¨ cada dia es rifava quina donzella alimentaria el drac, i el poble en silenci esperant salvador. No esper¨¤vem ning¨² que ens salv¨¦s, nosaltres. Hav¨ªem pres el carrer i crid¨¤vem all¨° de sols el poble salva el poble i alguns ens ho cr¨¨iem i tot, ens ho creiem cada dia m¨¦s.

?rem davant la casa d¡¯una de les detingudes i alg¨² va dir de seure a terra perqu¨¨ havia d¡¯arribar la policia a escorcollar-la, i aix¨ª els ho far¨ªem m¨¦s dif¨ªcil. Vam seure, doncs, el meu home abra?ant-me des de darrere, la seva barba p¨¨l-roja pessigollejant-me el muscle, la calor del seu cony contra la calor del meu cul, les mans enlla?ades sobre la meva panxa menuda.

Llavors tot va anar molt r¨¤pid: van carregar. Ens defens¨¤vem dels cops de porra amb els bra?os nus de qualsevol protecci¨®, ens agafaven entre quatre, ens rebregaven la roba i el cos. Va anar molt r¨¤pid per¨° es va fer molt llarg (cops i estrebades i crits i r¨¤bia i m¨¦s cops), i quan la policia va haver marxat (jo amb el cor a la boca, un abisme a l¡¯est¨®mac, el soroll del voltant esmorte?t pel xoc) vaig veure que el meu home es treia la camisa i me l¡¯oferia. La meva brusa estava estripada; un set enorme em deixava al descobert els pits, el melic, les pigues que em fan un caminet a les costelles.

Es va treure la camisa per oferir-me-la, i van quedar al descobert els seus, de pits. Mentre jo dubtava si agafar-la, va sentir-se una veu que l¡¯insultava, no recordo qu¨¨ deia, per¨° el to suava la fam de l¡¯odi, i vaig voler matar qui fos que fos. I llavors una dona que ten¨ªem al costat ens va somriure, i es va treure la samarreta. I una altra, i una altra, i tamb¨¦ alguns homes, fins que vam ser molts, potser quinze o potser mil, amb els pits al sol de primavera viva, i ja nom¨¦s se sentien rialles, nom¨¦s el poble salva el poble, durant una estona d¡¯un dia calor¨®s d¡¯abril.

Camin¨¤vem seguint la gent, o la gent seguint-nos a nosaltres, pits peluts i pits petits i pits gegants i pits caiguts i pits erectes d¡¯alegria, i aix¨ª com la riuada ens havia dut a la porta de la protesta, la riuada ens va dur a la porta de casa. Vam arribar-hi amb el tors nu, lliures per fi.

Va acotar el cap, com sempre, per entrar a casa, perqu¨¨ la porta ¨¦s baixa i el meu home ¨¦s alt. El meu home ¨¦s alt i t¨¦ una barba p¨¨l-roja, d¡¯un p¨¨l-roig enc¨¨s, a joc amb les roses que li regalar¨¦ avui. El meu home es va treure la camisa i em va treure la por, i quina llibertat poder estimar-lo aix¨ª.

Bel Olid ¨¦s escriptora i autora de l¡¯assaig Feminisme de butxaca.