Dones a la pres¨®

La manifestaci¨® de diumenge va reunir molta gent a Barcelona, als independentistes s¡¯hi van sumar els comuns i els sindicats. El Paral¡¤lel i els seus ¨¤mbits havien quedat fins ara gaireb¨¦ sempre fora dels recorreguts del proc¨¦s. Per¨° ¨¦s que ara passen m¨¦s coses. La criminalitzaci¨® indiscriminada i el rigor legalista de l¡¯Estat inquieten. Els vells carrers de la Barcelona obrerista de fa un segle es van omplir aix¨ª de groc, el color d¡¯aquests mesos catalans. ?s un color que identifica tant els qui el branden com els qui el rebutgen. Entre la pla?a Espanya i les Drassanes, la gent s¡¯anava escampant pels carrers de Sant Antoni i les tres xemeneies i despr¨¦s anaven prenent el Raval. Feia dies que a Ciutat Vella no es vivia una cosa aix¨ª.

Cal veure les coses, constatar-les, i aix¨° ara no ¨¦s senzill. Per exemple, en termes de pres¨®. Sabem molt poc sobre el que hi passa. Sobretot, a les presons de dones. A la Model recuperada se celebrava aquest mateix diumenge una de les sessions cont¨ªnues d¡¯aquests dies organitzades per l¡¯activa plataforma No Callarem, i all¨¤ va cantar Valt¨°nyc i va parlar l¡¯altre raper q¨¹estionat, Pablo Has¨¦l. Mentrestant, als carrers grocs de m¨¦s avall, al Paral¡¤lel, es posava l¡¯accent en les pol¨ªtiques empresonades. Fins ara, se n¡¯ha parlat poc. Sembla mentida (o no), per¨° tamb¨¦ en aix¨° hi ha bretxa.

Cal fer-ho, cal parlar de les presons de dones. Arran de l¡¯empresonament de les pol¨ªtiques catalanes, Elisabet Almeda, doctora en Sociologia i professora titular de la Universitat de Barcelona, ha tingut ocasi¨® de publicar articles en la premsa di¨¤ria sobre els sistemes d¡¯execuci¨® penal de la poblaci¨® reclusa femenina. A Alcal¨¢-Meco, on s¨®n les pol¨ªtiques catalanes, estan preses 700 dones de les gaireb¨¦ 4.500 de l¡¯Estat espanyol. ¡°?s dif¨ªcil arribar-hi, perqu¨¨ els autobusos no hi passen amb la freq¨¹¨¨ncia que tocaria. Constru?t el 1978, ¨¦s un dels centres m¨¦s antics i amb les instal¡¤lacions m¨¦s prec¨¤ries de totes les presons actuals de la Comunitat de Madrid, fet que sovint es repeteix en l¡¯empresonament femen¨ª, que sempre es dona o b¨¦ a les institucions de reclusi¨® pitjors i m¨¦s velles o b¨¦ als pitjors m¨°duls de les presons d¡¯homes.¡± (Ara, 17 de novembre del 2017).

Les preses han d¡¯afrontar diverses q¨¹estions de g¨¨nere. Un tracte penitenciari de marcat signe sexista, ja que els homes hi tenen sempre m¨¦s bones opcions i tallers. Una disciplina i un control molt m¨¦s estrictes. Una medicalitzaci¨® desmesurada. M¨¦s incomprensi¨® de les relacions afectives o amistoses entre les preses i, a Alcal¨¢-Meco, l¡¯¨ªndex m¨¦s elevat d¡¯abusos sexuals per part dels funcionaris. Hi falten professionals de serveis socials per atendre les dones amb responsabilitats familiars. Com si els homes no les tinguessin, aquestes responsabilitats, ni patissin per les seves fam¨ªlies i la seva subsist¨¨ncia quan ells s¨®n a la pres¨®. S¨®n les q¨¹estions espec¨ªfiques que apunta la professora Almeda, que tamb¨¦ recomana a les preses que facin durar els seus materials d¡¯higiene ¨ªntima, ja que a Alcal¨¢-Meco no es deixen entrar i a l¡¯economat s¨®n molt m¨¦s cars i no n¡¯hi ha de marques blanques. I aix¨ª ¨¦s que a partir de l¡¯empresonament d¡¯aquestes pol¨ªtiques podem saber alguna cosa de la vida a les presons per a tantes dones que no reben tant de suport exterior com Carme Forcadell i Dolors Bassa, i menys encara amb fam¨ªlies que les puguin proveir i ajudar.

La situaci¨® pol¨ªtica ¨¦s dif¨ªcil, sense expectatives immediates, m¨¦s enll¨¤ que es tornin a convocar eleccions d¡¯aqu¨ª a un mes. Per¨° ja es van fer al desembre, amb el 155 per davant, i els resultats es van tornar a repetir gaireb¨¦ iguals pel que fa al vot independentista. Fets que es reprodueixen en bucle, sense interlocutors, fins i tot entre els partits i les forces pol¨ªtiques del mateix signe o similar. Mentrestant, emergeixen situacions de sota la catifa. No nom¨¦s sabem una mica m¨¦s de com va el proc¨¦s i com se n¡¯est¨¤ rescabalant l¡¯Estat, sin¨® que tamb¨¦ podem veure el car¨¤cter d¡¯altres institucions. Les presons de dones, per exemple. O la pres¨® preventiva, que s¡¯est¨¤ convertint en una sent¨¨ncia ferma sense haver-hi judici, que ja ¨¦s prou espant¨®s, fins i tot si les acusacions ¨Crebel¡¤li¨®, terrorisme¨C se sostenen malament. Reflexions i queixes aix¨ª se sentien als carrers de Sant Antoni i el Raval aquest diumenge. Les preses d¡¯Alcal¨¢-Meco deuen al¡¤lucinar ara amb les seves col¡¤legues pol¨ªtiques.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.