Buscant una foto
Una expedici¨® f¨ªsica (i sentimental) per descobrir l'escenari d'una instant¨¤nia de Xavier Miserachs
"MISERACHS Foto BBNFC 0194". Registre de l'arxiu del Macba per a l'original dels contactes on est¨¤ atrapada la imatge del nen porter de futbol davant l'esquelet d'un edifici en construcci¨®, una de les fotografies m¨¦s ic¨°niques de les 371 que apareixen al m¨ªtic volum Barcelona Blanc i Negre, de Xavier Miserachs. Tamb¨¦ es pot veure a?l'exposici¨® que la Fundaci¨® Catalunya La Pedrera li dedica aquests dies. ¡°Va tenir sort: ¨¦s l'¨²nica que no surt velada de les cinc de la s¨¨rie¡±, fa notar l'estudiosa Laura Terr¨¦, comiss¨¤ria de la mostra. El seu pare, fot¨°graf, va exposar col¡¤lectivament amb Miserachs i Ramon Masats. O sigui, alguna cosa en sap...
?s cert. A la primera (10A-11), la llepada de llum encegadora est¨¤ enganxada a la gran pedra que fa de pal esquerre de la porteria; a la segona (11A-12), el raig desintegra mig roc i els turmells del porter, que s'estira de manera notable per blocar la pilota. Hi t¨¦ tra?a, el nano. A la bona (12A-13), aquesta franja afecta nom¨¦s el cel, que Miserachs guixa amb bol¨ªgraf blau, tot i que al llibre la imatge encara deixar¨¤ entreveure un intermitent filet gris.
¡°Fixa't que ¨¦s l'¨²nica vertical; ¨¦s antinatural, perqu¨¨ la imatge exigiria una captura horitzontal¡±, apunta, saga?, la historiadora. T¨¦ ra¨®, un cop m¨¦s: la pilota semiborrosa gaireb¨¦ fora de camp; la figura del noi, tot just la punta del peu esquerre com a ¨²nic contacte amb el camp, de terra, t¨¦ molt de gra, i la m¨¤ dreta es difumina; al fons, la construcci¨® quadriculada, n¨ªtida. ¡°Ciutat que organitza amb immenses prestatgeries la vida i la mort¡±, descriur¨¤, sobri, profund, Josep Maria Espin¨¤s, autor dels textos del llibre, en arribar a aquesta imatge. ¡°Li interessa l'edifici, per¨° no hi donis gaires voltes: Miserachs i la seva generaci¨® no busquen significats complexos, captaven la vida. Aqu¨ª s¨®n edificis a mig fer i un nen jugant; et diu que aix¨° tenia vida abans de la vida; alg¨² altre et faria la foto sense ning¨², ell espera alg¨² per buscar m¨¦s humanitat... No ¨¦s malenconia, hi ha fins i tot certa picardia molt seva: els nens s¨®n els amos del territori; passa el mateix amb les preses seg¨¹ents¡±, fa notar. S¨®n les del pag¨¨s, aixada per damunt del cap, assetjat per edificis gegantins a punt de n¨¦ixer. ¡°Un pag¨¨s en ple esfor? conreant un hort que desapareixer¨¤ per les construccions; m¨¦s que dramatisme, busca ironia¡±, deixa anar Terr¨¦, intuint el posat l¨¤nguid del periodista que indaga sobre qu¨¨ pretenia Miserachs.
Hora i mitja amunt i avall amb les carpetes de negatius (mans humides sota guants de l¨¤tex), saltant del contacte original als ja ordenats i datats per Dolors Tapia, que en va acabar fent una tesi doctoral que va defensar el 1991: Barcelona Blanc i Negre de Xavier Miserachs i el reportatge urb¨¤ en la Barcelona dels anys seixanta, un cum laude que va sorprendre un membre del tribunal, que es pensava que el fot¨°graf ja havia mort. ¡°Estic viu i present¡±, es va aixecar sorneguer, d'entre el p¨²blic, el mateix Miserachs...
Resumint les investigacions: a) Se li devia velar el rodet o l'hauria reaprofitat perqu¨¨ hi falten les nou primeres imatges d'un rodet de 36; b) Potser no era la seva famosa Leika, per¨° li fallava l'arrossegament per la difer¨¨ncia d'espais entre presa i presa; c) Miserachs duia dues c¨¤meres, segur: una, amb una ¨°ptica angular i l'altra, amb un teleobjectiu: amb aquesta fa la foto; d) De la imatge se sap que ¨¦s del 1962, per¨° no el mes: Terr¨¦ dedueix que potser d'entre finals d'agost i mitjans de setembre (cau entre negatius de la festes majors de Gr¨¤cia, Sants i la de la Merc¨¨); f) Ni idea d'on es va fer: ¡°Prop del carrer Guip¨²scoa, perqu¨¨ a partir de la 21A-22 hi apareix un ciclista poc abans que es faci fosc; per¨° era poc met¨°dic: apuntava amb un retolador al rodet i a la bossa¡±.
¡°Barri de la Verneda, al sud-est de la ciutat¡±, diu, raqu¨ªtic, l'¨ªndex d'il¡¤lustracions per a la que ¨¦s la n¨²mero 12 del volum, que curiosament t¨¦ un altre nano que intenta interceptar una pilota en una porteria dibuixada amb guix a la porta de fusta de l'esgl¨¦sia de Sant Pau del Camp. Un pantocr¨¤tor petri sobre el travesser ni s'immuta davant la proximitat de la pilota; un noiet amb bata escolar de ratlles, assegut a terra (l'angle del fot¨°graf), es mira l'acci¨®... ¡°Crec que s¨¦ quins s¨®n aquests tres blocs¡±, comenta el periodista expert a desxifrar detalls impossibles?Jos¨¦ ?ngel Monta?¨¦s, virtu¨®s, a m¨¦s, del llan?ament del ninotet de Google Maps, que ja est¨¤ catapultant en plena Verneda. Passa que ha vist obsessionat el seu company de taula, aquest palad¨ª d'un altre periodisme perdut, davant d'una fotoc¨°pia dels contactes i les dues ¨²ltimes instant¨¤nies de la s¨¨rie, que Miserachs capta des de darrere del porter, cosa que permet veure qui xuta (un noiet, amb un parell m¨¦s) i, sobretot, tres grans edificis d'habitatges.
¡°Als blocs els anomen¨¤vem segons el gremi del treball de la gent: hi havia el dels cullerers pels de la f¨¤brica Rivi¨¨re; els del t¨¨xtil, els de la policia, els de la Fecsa o els de La Caixa, que eren els millors¡±, recorda ja in situ, perqu¨¨ al cap de 24 hores ¨¦rem aqu¨ª, nom¨¦s faltaria, passejant per aquest carrer Guip¨²scoa, inaugurat, ¨¦s clar, un 18 de juliol del 1958, nascut com a via r¨¤pida i avui la rambla m¨¦s llarga de Barcelona.
Aquest mat¨ª laborable hi transita gent d'edat provecta i modesta condici¨®. La captaci¨® d'imatge a¨¨ria en 2D de Google Maps i la c¨°pia dels contactes en paper giraran desenes de vegades a les mans i nosaltres, nous ninotets, al darrere, com agulles imantades. Qualsevol pista val: una sobrecoberta, el nombre de finestres, un canvi intu?t d'un color de gris m¨¦s fosc o un gaireb¨¦ negre; una edificaci¨® potser m¨¦s a prop de la vorada que una altra... ¡°Cadasc¨² veu en les fotos una significaci¨® o una altra¡±, havia sentenciat Terr¨¦, frase convocada perqu¨¨ el col¡¤lega escampa per cru?lles i carrers records d'inf¨¤ncia com qui escampa molles de pa: el descampat on es cruspia l'entrep¨¤ de l'hora del pati, un forn de pa, l'antic cinema Verneda, el pis on vivia amb els pares, el primer propi...
Resum de l'expedici¨®: a) Miserachs va veure els nens que devien estar jugant en un terreny prop del que avui ¨¦s la zona de la pla?a Eduard Torroja, i que el guia encara recorda com a descampats, molt a prop de l'actual camp de futbol municipal de Sant Mart¨ª de Proven?als. Hi ha, al costat d'una escola, tres edificis veterans de ma¨® vist i pintura crema, ambigus balcons que es confonen amb galeries i molta roba estesa; b) Des d'aqu¨ª, devia agafar un carrer transversal (apunta a Treball) i dirigir-se cap a Guip¨²scoa, en direcci¨® Bes¨°s, mirant a Barcelona, per fer la del ciclista, aturant-se pr¨¨viament per enxampar el pag¨¨s.
Misteri plausiblement resolt i, en canvi, insatisfacci¨®. Retorno a la imatge: ¨¦s possible que sigui gol, per¨° al rostre del noi no hi ha cap ganyota; ¨¦s feli? en aquesta posici¨® inestable, amb les celles al?ades i ben marcades, el nas recte, els cabells curts, encara que s'intueix que mal tallats; amb els bessons tot just formats en massa poca cama per a tant camal de pantalons curts. Un jersei potser per no rascar-se amb el terra o per un aire que ja refresca perqu¨¨ vespreja. Potser unes prematures bosses als ulls, senyal d'una vida modesta amb una alimentaci¨® di¨¤ria que no devia variar gaire aquell 1962 de la que descrivien les enquestes del barri cinc anys abans: pa amb oli per esmorzar i berenar; sopa i pa per dinar i sardines per sopar, un men¨² que permetr¨¤ als pares, al cap de 20 anys de pagar una quota mensual que no era lloguer sin¨® amortitzaci¨®, ser propietaris del petit pis...
"OCT 1969", diu la foto en color, redescoberta ara a les primeres p¨¤gines de l'¨¤lbum familiar; la pilota tamb¨¦ sortint de la imatge; el camp, ara gespa, i el pal de la porteria, una branca clavada; la senzilla bata a ratlles blau clar i el coll blanc gaireb¨¦ tapa el rostre del nen de sis anys. Pr¨¤cticament no se'l veu, per¨° tamb¨¦ se l'intueix feli?. Li ha xutat, amb la cama esquerra, el seu pare, que no apareix a la imatge. La pilota ha estat interceptada o ho ser¨¤ perqu¨¨ l'estirada ¨¦s notable i molt enganxada al pal. Hi t¨¦ tra?a, el nano. ?s el mat¨ª o a primera hora de la tarda, no gaire abans o despr¨¦s d'una llesca de pa amb una presa de xocolata, segurament Xocolates Torras, la d'aquesta zona de Sant Feliu de Pallerols. La imatge l'ha fet la mare, una altra demostraci¨® de les moltes potencialitats que la feina de mestressa de casa va frustrar. La germana petita no deu rondar gaire lluny...
Tornar aqu¨ª. Poder fer i refer camins, qu¨¨ es va fer i qu¨¨ es va deixar de fer, quines decisions es van descartar, per qu¨¨ es va tor?ar tot...
No, no vaig estar buscant ni Miserachs ni la seva foto. Em buscava a mi mateix.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.