I les mules eren sabatilles

Fa estona que s¡¯han apagat els llums i ara s¡¯acaben els tr¨¤ilers. La sala ¨¦s a les fosques, els ¨²ltims espectadors s¡¯acomoden a la butaca mentre la pantalla s¡¯il¡¤lumina de blanc i un simp¨¤tic flexo animat saltirona d¡¯esquerra a dreta superant unes lletres grosses, en maj¨²scules, que componen una sola paraula: PIXAR. Crida l¡¯atenci¨®, per¨°, que la platea no s¡¯exclami, no hi ha rialles ni xanxes, tothom centra la vista en la pantalla o b¨¦ silencia el m¨°bil. Evidentment, ning¨² no ent¨¦n altra cosa que el nom de la productora de la pel¡¤l¨ªcula malgrat l¡¯homografia, nom¨¦s en catal¨¤, amb el verb que designa l¡¯evacuaci¨® de l¡¯orina per l¡¯aparell excretor en registre col¡¤loquial, que ja ¨¦s casualitat. Far¨ªem el mateix si, sense av¨ªs previ, a la pantalla hi aparegu¨¦s la paraula CAGAR?

?s clar que els fundadors de l¡¯empresa ignoraven que en una llengua rara el nom triat tenia altres reminisc¨¨ncies, i si ho sabien tampoc els importava. Per algun motiu, el cervell hum¨¤, en llegir una paraula qualsevol, t¨¦ informaci¨® suficient a priori per saber com ha de descodificar aquella paraula, i en el cas que aquest cervell (¨¦s a dir, el parlant) tingui acc¨¦s a m¨¦s d¡¯un codi ling¨¹¨ªstic, triar de manera immediata de quin codi o llengua es tracta. Ara b¨¦, com funciona aquest mecanisme? ?s previ al mateix proc¨¦s de la lectura? D¡¯acord amb quins processos estem condicionats a llegir un missatge en una llengua o una altra? Per qu¨¨ sembla que ni tan sols hi hagi lloc a la polis¨¨mia entre PIXAR i pixar i la comprensi¨® del missatge ¨¦s n¨ªtida, sense ambig¨¹itats?

En la majoria de casos, sempre disposem d¡¯una experi¨¨ncia primig¨¨nia que fixa un determinat missatge en un idioma, i despr¨¦s aix¨° ¨¦s dif¨ªcil de canviar. Em va passar el primer cop que vaig veure una botiga de Zara Home. Ingenu, vaig pensar de seguida que hi trobaria samarretes i cal?otets susceptibles d¡¯escaure¡¯m, per¨° no, tot eren tovalloles i edredons. En aquest cas, aix¨ª com als fundadors de PIXAR tant els feia qu¨¨ volia dir aqu¨ª pixar, ¨¦s clar que als gestors de Zara a Catalunya poc els importava el sentit catal¨¤ d¡¯home, imagino que era millor preservar la unitat de marca de les botigues arreu de m¨®n que no pas empescar-se una denominaci¨® alternativa, digue-li Zara Llar. ¡°Si hi busquen cal?otets, ja s¡¯hi acostumaran¡±, deurien dir sense gaires miraments. I ¨¦s clar, ens hi hem acostumat.

N¡¯hi ha m¨¦s casos. A ning¨² se li ha acudit mai pronunciar la marca Bony (aquell pastisset amb nata i melmelada per dins i xocolata per fora) com si fos bony, i sempre ens hem conformat amb ¡°Boni¡±, i aix¨ª mateix diem Pantera Rosa a la castellana del pastisset rival, tot i l¡¯homografia amb el catal¨¤. La publicitat hi deu fer molt, n¡¯hi ha prou que la marca es difongui a si mateixa en castell¨¤ perqu¨¨ ens hi habituem, com passa amb Gallina Blanca i tamb¨¦ amb dues marques de roba que, curiosament, s¨®n d¡¯aqu¨ª: Mango i Desigual. Ning¨² ha pensat mai de pronunciar els dos noms a la catalana (neutralitzant la u a la primera i sonoritzant la essa a la segona) perqu¨¨, com amb PIXAR, disposem d¡¯una informaci¨® pr¨¨via que ens fa descodificar el missatge de manera immediata en una llengua i no en una altra.

El problema, per¨°, ¨¦s quan no disposem d¡¯aquesta informaci¨® pr¨¨via. Llavors no saps qu¨¨ fer del missatge i regna el desconcert. Ens hi hem trobat aquesta setmana amb un anunci d¡¯El Corte Ingl¨¦s que ha est¨¨s la confusi¨® en difondre un esl¨°gan del tot in¨¨dit en el m¨®n de la moda: ¡°Mules ja¡±, al costat d¡¯una model. A banda de l¡¯¨²s espuri de l¡¯adverbi ja (no, no es pot fer servir aix¨ª), les xarxes han demanat qu¨¨ coi s¨®n les mules, m¨¦s enll¨¤ de les b¨¨sties de c¨¤rrega (la foto de la model no hi acompanyava), i hem descobert que es tracta de la forma anglesa d¡¯una mena de sabatilles que en catal¨¤ podrien ser xinel¡¤les. Massa complicat per a un anunci, i sempre ¨¦s m¨¦s senzill tirar pel dret. Que el receptor ja s¡¯hi far¨¤.