Escoles contra el soroll

Al menjador de l'Escola Col¨°nia G¨¹ell, el llum vermell d'un sem¨¤for penjat a la paret avisa els nens i els monitors que el nivell de soroll ¨¦s massa alt. Les gomes a les potes de les cadires, les estovalles de pl¨¤stic i el sostre insonoritzat busquen reduir els nivells de decibels durant l'hora de dinar. Aquest col¡¤legi de Santa Coloma de Cervell¨® (Baix Llobregat) ¨¦s un dels 20 centres que aplica el programa ¡°Sense sorolls, somriures¡±, encap?alat per l'empresa Teno, que gestiona serveis de cuina i menjadors a escoles.

Utilitzant dades de l'Ajuntament de Barcelona, Teno mant¨¦ que el nivell mitj¨¤ de soroll dels col¡¤legis pot arribar als 85 dB, quan el m¨¤xim perm¨¨s ¨¦s de 40 dB. Aquest programa t¨¦ el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i s'emmarca dins de la Setmana del Soroll, que organitza la conselleria. El director de Teno, Eduard Terrades, assenyala que el silenci ¡°fomenta la capacitat de concentraci¨®¡±, mentre que el ¡°soroll continuat genera estr¨¨s¡±.

Teresa Ribalta, psic¨°loga especialista en nens i adolescents, alerta que el soroll pot provocar ¡°desconcentraci¨®, mal de cap i insomni¡±. Al menjador, els nens juguen al ¡°rei del silenci¡±. Al final del mes, el grup guanyador obtindr¨¤ com a premi unes postres especials. "Abans, quan parl¨¤vem no ens enten¨ªem", comenta l'Adri¨¢n, de vuit anys, que est¨¤ entusiasmat amb la iniciativa. Per a la Berta, en canvi, de set anys, el programa ¨¦s "una mica avorrit" perqu¨¨ a ella, diu, li agrada parlar. No obstant aix¨°, s'afegeix al joc sense protestar, perqu¨¨ no renuncia a guanyar el joc.?

Al menjador, els nens entren cantant una can?¨® que, ja asseguts, repeteixen en la llengua de signes. "Aix¨ª entren m¨¦s tranquils i relaxats", afirma la coordinadora dels monitors, M¨®nica Mesas, que recorda, complaguda, un comentari que li va fer fa uns dies un alumne de quart de prim¨¤ria. "Em va dir que havia menjat s¨²per b¨¦, perqu¨¨ estava tranquil, i que el menjar tenia un altre gust", explica Mesas.?

El director de l'Escola Col¨°nia G¨¹ell, Mart¨ª Cerezo, explica que, a difer¨¨ncia de "fa 20 anys", els nens a l'aula parlen i treballen en grup. "Est¨¤ demostrat que aprenen m¨¦s aix¨ª que quan els parla un adult", assegura. Aquest docent veu amb bons ulls el programa?¡°Sense sorolls, somriures¡±, perqu¨¨ mant¨¦ que l'hora de dinar?no s'ha d'aprofitar per "xisclar", ja que durant les classes "no estan en silenci" i els alumnes ja interactuen i parlen en un "to de veu confortable".

Cerezo sost¨¦ que durant l'horari de menjador els nens "no sempre mantenen el mateix respecte o disciplina que a l'aula, per¨° que, des de fa anys, s'est¨¤ inculcant als nens que mantinguin el comportament de l'aula al menjador".

Al pati els nens fan una rotllana a terra. Al mig, una nena amb els ulls embenats ha de localitzar un altre nen que, en silenci, se li apropa per l'esquena per agafar una capseta amb algun objecte soroll¨®s a dins. ?s un dels jocs nous que proposen els educadors. El seu objectiu, diu Mesas, ¨¦s que "s'adonin que, amb silenci, hi ha moltes m¨¦s coses al seu voltant". Una lli?¨® que, segons aquesta educadora, els pot ser ¨²til a qualsevol altra entorn del pati i de l'escola.