El taxidermista que va ¡®ressuscitar¡¯ la balena del zoo

Els operaris del Zoo de Barcelona van retirar, fa unes setmanes, l'esquelet de balena, de 21 metres, que des del 1985 estava instal¡¤lat a l'acc¨¦s al parc del carrer Wellington. Les inclem¨¨ncies del temps i els microorganismes havien malm¨¨s els ossos, col¡¤locats a diversos metres d'altura. La retirada va ser una complicada maniobra dirigida pel cap de manteniment del parc, Jorge Cer¨®n, i alg¨² que coneix al mil¡¤l¨ªmetre cadascuna de les parts de l'esquelet: Salvador Filella. Hist¨°ria viva del parc, Filella va comen?ar a treballar al zoo el 1967. ¡°Aquell any vaig con¨¨ixer el Floquet de Neu. Acabava d'arribar a Barcelona¡±, recorda. Va ser taxidermista, retolador del parc, criador de preses, encarregat de l'estaci¨® meteorol¨°gica, responsable de la granja¡­ i gr¨¤cies a ell, milers de persones han contemplat durant d¨¨cades els ossos de la balena que ning¨² va batejar.

Filella es va iniciar en la taxid¨¨rmia a la pla?a Reial de Barcelona, tot i que la professi¨® la va aprendre d'un professional del carrer de l'Esperan?a. El 1967, despr¨¦s de llicenciar-se del servei militar, va demanar feina al director del zoo, Antoni Jonch. ¡°Em va dir que li dibuix¨¦s un cap de cigonya i em va fitxar per a l'equip de retolaci¨®¡±, recorda. En aquell moment va comen?ar una relaci¨® amb el zoo que mai ha abandonat. Filella, durant 18 anys, treballava al mat¨ª al museu de zoologia i a la tarda al parc zool¨°gic. Al final va optar per quedar-se al zoo.

¡°El 1977 vam crear una sala did¨¤ctica i vaig comen?ar a preparar els esquelets dels animals que morien perqu¨¨ es poguessin estudiar¡±, rememora. Va ser llavors quan es va crear una comissi¨® per estudiar cetacis. ¡°Vam demanar a la Gu¨¤rdia Civil que, si detectaven algun animal encallat a les costes, ens avisessin perqu¨¨ pogu¨¦ssim aprofitar-ne els ossos¡±. El 1979, un vaixell va envestir a Gibraltar una balena de 12 metres. La seva tripulaci¨® no es va adonar que arrossegaven l'animal fins que van arribar a Barcelona. Filella i un equip de persones van desmuntar l'esquelet, que va estar un temps al zoo i posteriorment es va destinar a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona. Aquella carnisseria no va ser m¨¦s que un assaig.

El mat¨ª del 12 de maig del 1983 es va albirar un enorme exemplar de balena en una platja del Prat de Llobregat. Feia uns quants dies que era morta, per¨° encara se'n podia conservar l'esquelet. Filella i un equip del zoo es van traslladar a la zona. Era un animal de 21 tones. ¡°Vam contractar carnissers que van comen?ar a desossar la balena¡±, recorda. Es va haver d'adequar el cam¨ª perqu¨¨ els camions poguessin accedir a la platja. El cad¨¤ver va patir diversos contratemps, presenciats per centenars de fam¨ªlies que van anar, encuriosides, fins a la zona, per¨° al final va arribar al zoo. ¡°Els ossos s'havien de netejar, per la qual cosa els vam submergir durant un any i mig al fossat dels lleons. Ning¨² sabia que all¨¤ s'estava descomponent la balena del Prat¡±, somriu. Despr¨¦s de mesos de maceraci¨®, diversos operaris amb un bufador van escalfar els ossos fins a treure'ls tot el greix. El 1985 s'hi va instal¡¤lar una estructura, es van construir dues v¨¨rtebres artificials que havien resultat danyades i es va col¡¤locar el cad¨¤ver de la balena, que pesava 4.600 quilos, sobre un parterre.

Des de llavors han estat moltes les intervencions sobre els ossos de la balena a la qual mai se li va posar nom. Fins i tot es va recobrir amb una fibra de vidre i es van col¡¤locar elements met¨¤l¡¤lics. ¡°Sab¨ªem que tenia un final¡±, lamenta Filella. Cer¨®n puntualitza: ¡°Si tocaves els ossos, es descomponien com sorra¡±.

Els ulls del taxidermista, de 74 anys, han vist com arribaven i marxaven s¨ªmbols del Zoo de Barcelona com l'orca Ulisses, el Floquet de Neu i ara l'esquelet que tant li va costar recompondre. Les restes de la balena sense nom s¨®n ara en un magatzem a l'espera que alg¨² decideixi qu¨¨ fer-ne.