Odissea al riu ?ssera

El riu ?ssera baixa des del mass¨ªs de la Maladeta entre gorges de vertigen i cims enfarinats per les ¨²ltimes neus de la primavera. Al municipi de Seira la vall s¡¯aplana, el descens fa un breu rec¨¦s. El vell poble de Seira est¨¤ elevat, degudament protegit per columnes de roques; el nou poble, La Col¨°nia, ¨¦s al peu de la carretera que puja a Benasc. El disseny dels seus edificis no t¨¦ res a veure amb l¡¯arquitectura de la Ribagor?a: ¡°?s d¡¯un estil marcadament alp¨ª¡±, explica en un fullet la Diputaci¨® d¡¯Osca. La Col¨°nia ¨¦s un nucli urb¨¤ constru?t fa m¨¦s d¡¯un segle per acollir la m¨¤ d¡¯obra de la central hidroel¨¨ctrica de Seira, inaugurada el 1918 sense festes ni mostres d¡¯alegria institucional, despr¨¦s de sis anys de complicacions ¨¨piques. Un segle despr¨¦s, la central ¨¦s una de les joies industrials m¨¦s desconegudes d¡¯Espanya, i encara est¨¤ en funcionament.

¡°Sembla un sal¨® de ball¡±, diu Jos¨¦ Arrieta, director de comunicaci¨® d¡¯Acciona Energ¨ªa, l¡¯empresa que explota la central des del 2009. Arrieta i Jos¨¦ Antonio Cubero, t¨¨cnic de l¡¯empresa i m¨¤xim expert sobre Seira, acompanyen QUADERN durant la visita a la central hidroel¨¨ctrica. L¡¯interior de l¡¯edifici ¨¦s un viatge al passat, com si es tract¨¦s d¡¯una pel¡¤l¨ªcula d¡¯¨¨poca. Tres de les quatre turbines i alternadors mantenen la cuirassa dels aparells adquirits el 1917 a les empreses su?sses Escher Wyss i Oetikon. Els aparells de comandament es mantenen intactes, amb teranyines entre els cables en des¨²s. Els detalls decoratius s¨®n els mateixos, i en perfecte estat: les rajoles del terra s¨®n rogenques i delimitades per esferes blanques; les dels murs s¨®n quadrats blancs i blaus. Per damunt s¡¯eleva una plataforma de c¨¤rrega de 50 tones instal¡¤lada aquell 1917 i que encara est¨¤ en servei. L¡¯espai s¡¯il¡¤lumina amb llums de forjats de ferro amb formes musicals, el detall m¨¦s modernista de l¡¯edifici. El sostre ¨¦s una volta d¡¯una gran modernitat, amb unes discretes sortides d¡¯aire verticals que es confonen com a guarniment. Malgrat la singularitat del disseny interior de la central i de la col¨°nia de Seira, no hi ha const¨¤ncia documental de qui van ser-ne els arquitectes.

Amb Seira, el 1918 es completava la l¨ªnia de tensi¨® de m¨¦s llarga dist¨¤ncia d¡¯Europa

La Societat General de Forces Hidroel¨¨ctriques (SGFH) va obtenir el 1911 les llic¨¨ncies per explotar els salts d¡¯aigua del riu ?ssera a trav¨¦s de l¡¯enginyer Francisco Bastos i de l¡¯empresari Eugenio L¨®pez Tudela, tots dos aragonesos. Els principals accionistes de SGFH eren la Societat Catalana de Alumbrado de Gas ¡ªque un any m¨¦s tard es constituiria en Catalana de Gas i Electricitat, el que avui ¨¦s Gas Natural¡ª i la fam¨ªlia manresana Bertrand, Manuel Bertrand Salsas i el seu fill Eusebi Bertrand Serra. Bastos, que tamb¨¦ n¡¯era accionista, era el director d¡¯orquestra, l¡¯Ulisses que comanda la nau, mentre els Bertrand, un dels llinatges t¨¨xtils m¨¦s antics, hi participaven perqu¨¨ l¡¯electricitat de l¡¯?ssera havia d¡¯alimentar les seves f¨¤briques a Catalunya. El viatge de recerca d¡¯Eusebi Bertrand el 1909 a la Ribagor?a aragonesa, acompanyat de Bastos i L¨®pez Tudela, va ser reprodu?t pels diaris locals com una visita important: Bertrand era diputat, fundador de la Lliga Regionalista i propietari d¡¯una de les carteres industrials m¨¦s importants d¡¯Espanya fins a la seva mort el 1945.

Compet¨¨ncia entre industrials

El 1912, tot just constitu?da Catalana de Gas i Electricitat, de la qual era president Eusebi Bertrand, la companyia adquireix SGFH i assumeix l¡¯explotaci¨® del riu ?ssera com a columna vertebral del seu negoci hidroel¨¨ctric. El principi de segle XX ¨¦s un moment cabdal en la hist¨°ria empresarial de Catalunya perqu¨¨ s¡¯obre un per¨ªode de compet¨¨ncia ferotge entre prove?dores d¡¯energia. Els principals operadors eren noms com Riegos y Fuerzas del Ebro ¡ªdel grup de La Canadenca de Frederick Pearson¡ª, Energia El¨¨ctrica de Catalunya (EEC) i La Productora de Forces Motrius. Si aquestes tres van treballar als rius del Pirineu catal¨¤, Catalana de Gas es va centrar en Arag¨®, establint la que havia de ser, amb la inauguraci¨® de Seira el 1918, la l¨ªnia de llarga dist¨¤ncia de m¨¦s tensi¨® d¡¯Europa, per cobrir 225 quil¨°metres fins a Barcelona, Terrassa i Sabadell.

Davant de la pressi¨® de les inversions internacionals per aconseguir el mercat energ¨¨tic ¡ªLa Canadenca era de capital anglosax¨® i EEC tenia la matriu a Fran?a¡ª, Catalana de Gas es va beneficiar de la reacci¨® del Govern d¡¯afavorir empreses espanyoles, com s¡¯explica al petit museu de l¡¯Ajuntament de Seira: ¡°En el context d¡¯una important pol¨ªtica nacional per frenar l¡¯empenta de les empreses estrangeres, la Companyia Catalana de Gas i Electricitat va obtenir la llic¨¨ncia d¡¯explotaci¨® del riu ?ssera¡±. El museu subratlla que aquella estrat¨¨gia estava dissenyada ¡°especialment per a la ind¨²stria t¨¨xtil catalana¡±.

?s en la q¨¹esti¨® de les influ¨¨ncies on apareix un dels accionistes m¨¦s destacats de Catalana de Gas, el l¨ªder de la Lliga Francesc Camb¨®. No nom¨¦s era Bertrand un home de confian?a de Camb¨®, sobretot ho era Bastos. Quan Camb¨® va ser nomenat ministre d¡¯Hisenda el 1921, va escollir Bastos com a director de Tabacs per posar fi a la xarxa de tabac de contraban de Joan March, un duel que va generar multitud de p¨¤gines a la premsa i batalles legals.

Les obres de la central de Seira van durar sis anys, entre el 1912 i el 1918. No era el pla previst: Cubero recorda que el referent per a Catalana de Gas eren els dos anys que EEC va necessitar per aixecar la central de Capdella, a la Vall Fosca. La Veu de Catalunya va publicar el maig del 1914 una nota sobre la mem¨°ria dels resultats de Catalana de Gas del 1913. Sobre les obres a Seira, La Veu deia que la companyia volia tenir llesta la central per presentar-la a l¡¯Exposici¨® d¡¯Ind¨²stries El¨¨ctriques, projecte de fira internacional que la Mancomunitat de Catalunya estava planificant. L¡¯evoluci¨® de la infraestructura era lenta, explicava el diari, i per nombroses raons: ¡°Lo abrupte del terreny, la falta de vies de comunicaci¨® i d¡¯obrers per la demanadissa que d¡¯ells han fet les societats similars que treballen per aquelles regions, la cruesa del clima i lo grandi¨®s de les obres han sembrat de dificultats els treballs¡±. Tot i aix¨°, Catalana de Gas confiava que Seira fos inaugurada el 1914.

Guerra mundial i altres guerres

Seira no va entrar en funcionament fins quatre anys m¨¦s tard perqu¨¨ el projecte va coincidir amb l¡¯esclat de la Primera Guerra Mundial. El conflicte va provocar un encariment i una carestia de materials que van alentir el projecte fins i tot en detalls petits: els forjats de les finestres del club social de Seira, encara avui en funcionament ¡ªl¡¯¨²nic restaurant i bar del municipi¡ª, s¨®n de ferro que es va haver d¡¯importar dels Estats Units. ¡°Fins i tot els panys s¨®n de ferro americ¨¤¡±, explica Cubero. El Cercle Recreatiu de Seira va ser constru?t el 1914 en nom¨¦s nou dies per servir de cafeteria per als treballadors. La massa laboral va oscil¡¤lar entre els 200 i els 2.300 empleats assolits el 1917. El Cercle Recreatiu encara ¨¦s el lloc de trobada dels 150 ve?ns de Seira. En una de les sales del menjador es conserven dues prestatgeries que eren part de la biblioteca comunit¨¤ria: encara hi ha novel¡¤les i tractats sobre electricitat de finals del XIX i una col¡¤lecci¨® de manuals d¡¯enginyeria de la d¨¨cada dels quaranta.

Els subministradors de Catalana de Gas eren su?ssos, un pa¨ªs neutral, i nord-americans, perqu¨¨ el material podia arribar per mar sense creuar cap pa¨ªs en conflicte. La companyia de Zuric Escher Wyss va subministrar les turbines de Seira, per¨° tamb¨¦ les d¡¯altres centrals, com les de Capdella (EEC), Ser¨°s i Talarn (ambdues de La Canadenca). Cubero explica al llibre La aventura hidroel¨¦ctrica en el Valle del ?sera que pr¨¤cticament tot el que podia sortir malament a Seira va sortir malament: ¡°Tots els possibles problemes que vaticinava Bastos han sorgit i la marxa de les obres ha estat, segons ens explica l¡¯enginyer en cap de les obres, Federico Jim¨¦nez, del tot anormal¡±. Els contratemps s¡¯acceleren a partir de l¡¯esclat de la guerra, i els exemples d¡¯aix¨° s¨®n nombrosos: Seira es nodreix d¡¯aigua a pressi¨® a partir de dues canalitzacions subterr¨¤nies de nou quil¨°metres conegudes com el salt d¡¯aigua d¡¯El Run. El 1914 es va comprar part de les canonades a l¡¯empresa Ferrum de Katowice ¡ªa la Sil¨¨sia alemanya, que va passar a formar part de Pol¨°nia acabada la guerra¡ª, per¨° els brit¨¤nics van aconseguir aturar l¡¯enviament. Catalana de Gas va trobar una alternativa adquirint 650 tones de xapa als Estats Units que van muntar-se als tallers de l¡¯empresa Sucesores de E. Coral de Barcelona.

Un altre inconvenient greu per a Seira que es va produir el 1914 va ser l¡¯expropiaci¨® al port de Lisboa de 500 a?lladors que transportava un vaixell alemany. La batalla tamb¨¦ era entre promotores hidroel¨¨ctriques, sent La Canadenca la m¨¦s agressiva de totes per la seva pot¨¨ncia financera. Pearson ¡ªmort el 1915 quan el transatl¨¤ntic que el traslladava a Londres va ser torpedinat per un submar¨ª alemany¡ª feia mans i m¨¤nigues per absorbir companyies competidores. Diego Mayoral, directiu de Catalana de Gas, escriu el 1916 que La Canadenca pressiona per apujar preus i quedar-se amb els abastiments que pr¨¨viament encarregava Seira, com va ser el cas de 400 tones de coure comprades als Estats Units. La Canadenca tamb¨¦ va aconseguir apropiar-se de la llic¨¨ncia de transport d¡¯un tren pagat per Catalana de Gas que va ser retingut a Fran?a.

Disset morts en sis anys

Camb¨® va visitar les obres de Seira l¡¯agost del 1917 amb el seu company de viatges Oleguer Junyent, escriptor i escen¨°graf del teatre del Liceu. No es coneix const¨¤ncia documental del resultat de la visita, per¨° un expert de la Ribagor?a com Rafa Solana ha escrit a la revista Desnivel que Camb¨® no va quedar satisfet pel lent progr¨¦s del projecte. Mentrestant, els seus homes de confian?a feien mans i m¨¤nigues per proveir equipament a Seira. Bastos i els germans Bertran i Musitu van comprar el 1913 l¡¯empresa anglesa de maquin¨¤ria t¨¨xtil Sumner. Bastos, Bertran i Cia van vendre a Catalana de Gas alguns vehicles, entre ells una m¨¤quina tractora que va ser not¨ªcia a Barcelona, com explicava La Vanguardia el 5 d¡¯abril del 1914: ¡°Aquests dies ha cridat l¡¯atenci¨® del p¨²blic un magn¨ªfic tren, format per un tractor de vapor i cinc vagons, que la S. A. Catalana de Gas i Electricitat ha adquirit, per al seu servei hidroel¨¨ctric, de la casa Bastos, Bertran Germans i Cia. [...]Com a primera prova es va fer l¡¯ascensi¨® del tren carregat al Tibidabo, amb resultat completament satisfactori malgrat l¡¯estat fang¨®s del cam¨ª per les darreres pluges¡±.

Espanya vivia una ¨¨poca tempestuosa en reivindicacions sindicals i pol¨ªtiques, i no ¨¦s casualitat que el quarter de la Gu¨¤rdia Civil fos un dels primers edificis que es van instal¡¤lar a la col¨°nia de Seira. Encara avui serveix de caserna per a aquest cos policial. En sis anys van morir disset treballadors a Seira, sense comptar els decessos del 1918 causats per la pand¨¨mia de la grip espanyola. Alguns dels morts de Seira van apar¨¨ixer a la premsa, en concret dos homicidis amb arma de foc i el d¡¯un home, de nom Bernav¨¦ Vi?as, que va caure el novembre del 1913 a l¡¯?ssera, i el cos del qual va ser trobat ¡ª¡°sense bra? ni espatlla¡±¡ª sis mesos m¨¦s tard, segons va informar La Vanguardia.

Seira va comen?ar a enviar electricitat a Barcelona el 6 d¡¯agost del 1918. No hi va haver inauguraci¨® oficial, cap personalitat hi va ser present. La premsa catalana es va limitar a reproduir un comunicat de dues l¨ªnies de l¡¯empresa anunciant la bona nova. Catalana de Gas va prosseguir els dos anys seg¨¹ents la conquesta de l¡¯?ssera i el Cinca amb les centrals d¡¯Argon¨¦, Campo i Arias. El 1928 va cedir l¡¯explotaci¨® del seu negoci el¨¨ctric a la Cooperativa de Flu?t El¨¨ctric ¡ªposteriorment integrada a Hidroel¨¨ctrica de Catalunya i finalment, a Endesa¡ª per centrar-se en el gas. Deu anys despr¨¦s de ser enllestida, Seira quedava com una cicatriu del passat.

Sense protecci¨® legal

El que diferencia Seira d¡¯altres centrals de principis de segle XX ¨¦s que tant la planta com la col¨°nia continuen vives i pr¨¤cticament intactes. Hi ha un important component de fortuna, en aix¨°: Cubero recorda que l¡¯aviaci¨® franquista va bombardejar dues vegades Seira ¡ªper tallar el subministrament el¨¨ctric de Barcelona¡ª. Tres avions alemanys Heinkel He 70 de la Legi¨® C¨®ndor van atacar el febrer del 1937 quatre centrals del Pirineu: a Seira nom¨¦s van fer diana en una de les sortides d¡¯aigua de les canonades.

L¡¯alcalde de Seira, Daniel Larramona, confirma que no t¨¦ const¨¤ncia que ni la col¨°nia ni la central estiguin protegides com a monument per cap llei de patrimoni. Larramona confirma que als edificis de la col¨°nia s¡¯hi han fet nombroses reformes: hi ha fam¨ªlies d¡¯antics treballadors que hi han constru?t pisos extres en cases de planta baixa. L¡¯interior de la caserna de la Gu¨¤rdia Civil, propietat de l¡¯Ajuntament, va ser reformat fa tres anys, gr¨¤cies a un acord entre el consistori i la policia per mantenir-lo actiu. A la resid¨¨ncia dels enginyers ¡ªtamb¨¦ la dels directius de l¡¯empresa concession¨¤ria quan visitaven Seira¡ª, actualment hi viu la mestressa que durant d¨¨cades va atendre els hostes de la casa, explica l¡¯alcalde.

Hi ha edificis importants abandonats o en des¨²s, com ara la fusteria o l¡¯antiga casa de col¨°nies d¡¯estiu dels fills dels treballadors, tancada des de fa sis anys despr¨¦s d¡¯un intent fallit per recuperar-la com a alberg per a excursionistes. Al seu jard¨ª hi ha una sequoia de 36 metres d¡¯al?ada, un arbre gegant importat dels Estats Units i plantat all¨¤ el 1914. La sequoia continua creixent mentre Seira s¡¯empetiteix. Larramona regenta el Cercle Recreatiu, propietat d¡¯Endesa, que despr¨¦s d¡¯unes negociacions va ser donat a l¡¯Ajuntament. Amb els anys ha minvat el nombre de residents i de clientela, i amb aquests, les activitats del Cercle. ¡°Si el local deixa de funcionar, seria un cop dur¡±, diu l¡¯alcalde de Seira: ¡°Si no hi ha un lloc on trobar-nos, no s¨¦ qu¨¨ li queda al poble¡±.