El meu amic el professor Oya

Francisco Oya ¨¦s un veter¨¤ professor d'hist¨°ria de l'educaci¨® secund¨¤ria. A m¨¦s, pertany des de fa molts anys a l'associaci¨® Professors pel Biling¨¹isme, que als anys noranta ja defensava l'escola biling¨¹e catal¨¤-castell¨¤ a Catalunya. Soc un vell amic d'aquest historiador, perqu¨¨ ja en aquells anys noranta vaig escriure a EL PA?S diversos articles defensant el biling¨¹isme a l'escola i vaig entrar en contacte amb aquella associaci¨®, avui encara en actiu i de la qual Francisco Oya ¨¦s president. Per qu¨¨ parlo avui del professor Oya? Perqu¨¨, malauradament, est¨¤ d'actualitat.

En efecte, els diaris d'aquests ¨²ltims dies ¡ªentre ells, naturalment, EL PA?S¡ª han parlat del que li ha passat a l'Institut Bosc¨¤, un hist¨°ric centre docent de Barcelona. L'assumpte, deixant de banda les q¨¹estions personals, t¨¦ un inter¨¨s general per entendre el moment que es viu a Catalunya, la indefensi¨® en qu¨¨ es troben aquells que leg¨ªtimament discrepen del paradigma nacionalista i independentista, i de la impune arbitrarietat amb qu¨¨ actuen els poders p¨²blics, tot i que, en teoria, est¨¤ activat el decret que desenvolupa l'article 155 de la Constituci¨®.

En les ¨²ltimes setmanes, Francisco Oya ha estat objecte d'escraches, insults i pancartes al¡¤lusives qualificant-lo de feixista, franquista i altres termes habituals als quals ja estem molt acostumats. El fet ¨¦s que aquest professor, preocupat per la formaci¨® dels seus estudiants, ha repartit un material complementari al manual d'hist¨°ria d'Espanya establert pel seu departament de ci¨¨ncies socials, atesa la parcialitat i el seu poc rigor, la qual cosa no ¨¦s d'estranyar perqu¨¨ aquest manual est¨¤ escrit per Agust¨ª Alcoberro, vicepresident ¡ªi actual president en funcions¡ª d'?mnium Cultural.

Les petites parts que he pogut llegir d'aquest llibre, tan edificant, contenen afirmacions hist¨°ricament aberrants. Per equilibrar aquesta informaci¨®, Oya ha afegit, entre d'altres, diversos textos hist¨°rics d'autors de la tradici¨® catalanista, com Prat de la Riba o Maci¨¤, aix¨ª com una entrevista amb Stanley Payne, un conegut hispanista nord-americ¨¤. Una greu imprud¨¨ncia, amic Oya, a Catalunya impera el pensament ¨²nic, la llibertat de c¨¤tedra t¨¦ els seus l¨ªmits i tu els has traspassat.

Un grup d'alumnes, imagineu-vos la seva ideologia, el va denunciar al director de l'institut amb al¡¤legacions que Oya nega. Per¨° el director, segons sembla molt actiu a les xarxes com a independentista, li ha incoat un expedient disciplinari i, com a mesura cautelar, l'ha apartat de la funci¨® docent. Una inspectora de la Generalitat, tamb¨¦ activa a les xarxes, est¨¤ procedint a instruir aquest expedient. El 155, doncs, segueix vigent, per¨° amb la seva inefic¨¤cia habitual.

Oya ¨¦s un expert en arbitrarietats del poder a causa de les seves idees. Recordo que, fa uns 20 anys, em va trucar per tel¨¨fon dient que em volia veure. El vaig rebre a casa i em va exposar la seva situaci¨®. S'havia presentat a unes oposicions a c¨¤tedra d'institut i havia obtingut el n¨²mero u. En aquests casos, l'habitual era que escoll¨ªs el centre on s'havia d'integrar. Per¨° li van assignar un centre a 60 km de Barcelona, ciutat on tenia el seu domicili. Em va plantejar el cas per si jo coneixia alg¨² del Departament d'Ensenyament de la Generalitat que el pogu¨¦s ajudar.

Per casualitat, el director general que li corresponia era un vell company del PSUC dels anys setanta. Li vaig trucar, li vaig exposar el cas, em va dir que li estranyava molt, que aix¨° no passava mai, que s'ocuparia d'arreglar-ho i m'avisaria. Van passar algunes setmanes i no em responia. Llavors vaig tornar a trucar-li i, en to peremptori, li vaig dir que la setmana seg¨¹ent escriuria un article a EL PA?S explicant el cas. En dos dies la situaci¨® es va resoldre: el Departament va trucar a Oya i li van oferir escollir pla?a, com era habitual en aquests casos. Ara es menysprea en p¨²blic la llei, durant molts anys el dret s'ha vulnerat en silenci. Els mals venen de lluny.

S'adoctrina a les aules? Naturalment. No sempre, ¨¦s clar, i, a m¨¦s, ¨¦s dif¨ªcil provar-ho. Per¨° un rep¨¤s als manuals d'hist¨°ria ens podria donar un ¨ªndex del grau d'adoctrinament. Petites an¨¨cdotes, com la del professor Oya a finals dels noranta, s¨®n reveladores: calia posar-li les coses dif¨ªcils perqu¨¨ marx¨¦s de Catalunya i deix¨¦s la seva pla?a als talibans que ens han portat a la situaci¨® actual.