Els escriptors catalans donen el seu premi Fuster a la poesia moral de Francesc Parcerisas

Les traject¨°ries mai enganyen. La de Francesc Parcerisas podria ser un exemple, des d'aquell lluny¨¤ Vint poemes civils (1967) que ja assenyalaven un bard cr¨ªtic que no s'arrugaria en la seva actitud moral davant de la vida quotidiana, el que amb el temps l'ha convertit en un dels poetes m¨¦s celebrats de l'anomenada Generaci¨® dels Setanta. Amanit amb la seva llarga tasca docent com a professor universitari de traducci¨® (que no es va quedar en la teoria per a felicitat dels lectors de Seamus Heaney, Ezra Pound, Dylan Thomas o J.R.R. Tolkien) o el seu comprom¨ªs administratiu pel b¨¦ de les lletres (des de president de l'Associaci¨® d¡¯Escriptors en Llengua Catalana (AELC) fins a director i deg¨¤ de la Instituci¨® dels Lletres Catalans (ILC), el seu curr¨ªculum ¨¦s d'alta densitat c¨ªvica i professional. I aix¨° ¨¦s el que ha reconegut la pr¨°pia entitat que va presidir, l'AELC, atorgant-li el XVIII premi Jaume Fuster, que se li lliurar¨¤ el proper 7 de maig a l'Ateneu Barcelon¨¨s.

¡°La seva poesia no diu m¨¦s del que diu; est¨¤ arrelada en la hist¨°ria petita, menuda, quotidiana, la que s'empelta en la vida dels altres¡±, va glossar aquest divendres en l'acte de proclamaci¨® el seu company generacional (tamb¨¦ d'un llibre a quatre mans, de 1978, Ombra i llum: variacions sobre un tema rom¨¤ntic) Antoni Mar¨ª. Per qui ja ha obtingut els m¨¤xims guardons possibles (el Carles Riba del 1966 per Homes que es banyen o el de la Cr¨ªtica i la literatura Catalana el 1983 per L¡¯edat d¡¯or, el Serra d¡¯Or per la traducci¨® de La llanterna de l¡¯ar?, de Heaney; el Ciutat de Barcelona del 1992 per Focs d¡¯octubre¡­), el Fuster t¨¦, va assegurar, un alt component emotiu i ¡°per la meva vinculaci¨® a l'AELC, gaireb¨¦ des de la seva fundaci¨® i pel nom de Fuster, ¡°home d'una fortalesa extraordin¨¤ria, impulsor de moltes iniciatives durant la Transici¨® com el Congr¨¦s de Cultura Catalana o la mateixa ILC¡±.

Fidel a la seva poesia, i despr¨¦s de citar cavallerosament els ques van quedar finalistes, Ant¨°nia Vicens (¡°amb ella, tots dos molt joves, vaig guanyar un premi de literatura a Cantonigr¨®s el 1966, fa uns dies¡±) i Antoni Vidal Ferrando, Parcerisas (Begues, 1944) no va eludir el moment sociopol¨ªtic en el qual recau el seu guard¨®, ¨¨poca que va definir ¡°marcada per una dictatorial p¨¨rdua de llibertats i un insensible i acr¨ªtic seguidisme de l'esquerra i el socialisme davant del que ocorre, especialment dolor¨®s per a aquells que tantes il¡¤lusions ens vam fer amb ells temps enrere, ¨¦s vergony¨®s veure'ls ara¡±. En aquesta l¨ªnia, va dir sentir-se ¡°m¨¦s a prop que mai de rapers, CDR, els nois d'Altsasu, de la noia de Pamplona, de la gent de l'1-O o dels pol¨ªtics empresonats¡­ Nom¨¦s la llista, per llarga i devastadora, ja demostra l'escandalosa involuci¨® que vivim¡±. I va reblar: "Als meus 73 anys no puc ni vull acceptar la inf¨¤mia ni la tra?ci¨® ni tampoc l'equidist¨¤ncia d'arronsamalic i estiracordetes¡±, va dir fent gala de la seva notable capacitat d'adjectivaci¨®. I va acabar amb l'esperan?a, resumida en un dels versos de Heaney: ¡°¡­que la nau surar¨¤ quan esclati la tempesta¡±.

La serena fermesa de les paraules de Parcerisas anaven tamisades pel vel del pas del temps. Aix¨ª, va afirmar que era un premi ¡°per als que treballen en solitud i estimen el silenci¡±, si escau d'alg¨² que s'ha format creient en ¡°la llibertat, el cosmopolitisme, el rigor universitari, la solidesa dels llibres¡­ i el misteri de la poesia¡±. Per completar aquest punt de parad¨ªs perdut de les seves paraules, va parlar del seu llibre m¨¦s imminent, Un estiu, que publicar¨¤ Quaderns Crema. ¡°?s una esp¨¨cie de diari del 2014, on van coincidir factors de vida i mort: vaig voler recuperar un estiu de nen, nom¨¦s amb platja i lectures, per¨° va apuntar la mort amb les desaparicions d'amics com Jaume Vallcorba i Manuel Serrat Crespo i les malalties fatals de Carles Miralles i Josep Miquel Soler¡­ El llibre trena aquest desassossec que apareix en veure que la gent que t'ha fet companyia durant la vida va morint i tu et vas quedant gradualment sol¡±. Lligat a aix¨°, voldria despr¨¦s editar i anotar la correspond¨¨ncia que va mantenir amb Soler en tant ¡°pot donar certa mesura de la nostra generaci¨®, amb el seu horitz¨® de canvis, de progr¨¦s¡­¡±.

¡°Hem de sortir d'aquest atzucac¡±, li va etzibar Mar¨ª. ¡°S¨ª, n'hi ha hagut de m¨¦s grossos¡­ La meva mare era una nena refugiada d'Ast¨²ries que el gener del 1939 va haver de deixar Barcelona carregada amb una maleta i fugir a peu a Fran?a¡­ Els joves es refaran de tot aix¨°; l'esperan?a al m¨®n ¨¦s m¨¦s gran que totes les traves que es puguin posar¡­ Aix¨ª ho crec¡±, va tancar Parcerisas.