¡°No sabem vendre la nostra literatura¡±

L¡¯aquarel¡¤la de Qi Baishi gaireb¨¦ no t¨¦ color. S¡¯hi veuen dos insectes i fulles verdes primetes. ?s de les poques coses que va portar de la Xina l¡¯escriptor, traductor i deg¨¤ de la Instituci¨® de les Lletres Catalanes (ILC) Francesc Parcerisas (Begues, 1944). L¡¯ha utilitzada per a la portada de La primavera a Pequ¨ªn (Quaderns Crema), particular dietari d¡¯aquella breu estada com a professor que va fer al gegant asi¨¤tic el maig del 2011; la il¡¤lustraci¨® funciona com a met¨¤fora del llibre, anotacions d¡¯un ¡°badoc t¨ªmid¡±: la mirada despullada, un estil breu, net i clar, com els versos de cl¨¤ssics xinesos que adapta i que, amb la reproducci¨® dels somnis que tenia, van esquitxant les anotacions. Un cuidat i curi¨®s artefacte literari, debut en l¡¯autobiografia.

Pregunta. Envejable capacitat la de recordar els somnis.

Resposta. Em cost¨¤ molt¨ªssim, perqu¨¨ se te¡¯n van directament al final. Em despertava i m¡¯obligava a escriure-ho; i ¨¦s dif¨ªcil, perqu¨¨ no hi ha argument, ni paraules... Em sembl¨¤ que somni i realitat que desconeixia feien mirall un de l¡¯altra.

P. Marxa a la Xina amb un imaginari ben particular, de gent inquietant: Fu Manx¨², les Haza?as b¨¦licas i la Xina maoista¡­

R. ?s fruit del meu bagatge cultural; la veritat ¨¦s que avui ni l¡¯exotisme ni el comunisme no es veuen, deuen formar part del substrat; s¨ª que hi ha un decorat que funciona a trav¨¦s de par¨¤metres desconeguts pels occidentals, per¨° a sota hi ha uns comportaments no gaire allunyats dels nostres, llevat que es veu m¨¦s el transvasament de la gent del camp a la ciutat, que moltes persones dormen on treballen¡­ Per¨° els pisos s¨®n tan cars com els de Barcelona, per exemple.

P. De les miniatures detallistes que fa, ¨¦s curiosa la dels xinesos que porten els seus parents grans a la pla?a de Tiananmen.

R. S¨ª, hi duen els avis o pares ja molt grans. S¨®n fam¨ªlies que van a acomiadar-se d¡¯un m¨®n i uns ideals. L¡¯¨²nic retrat p¨²blic de Mao el vaig trobar all¨¤, per¨° en el seu mausoleu no hi ha cues. Tinc la sensaci¨® que el comunisme, que no es veu enlloc, ¨¦s una manera diferent de fer funcionar el sistema capitalista, de gestionar inversions¡­ La preocupaci¨® dels joves ¨¦s comprar pis i, si s¨®n del camp, com instal¡¤lar-se a ciutat.

P. No se¡¯l veu al dietari gaire esperan?at amb la vida.

R. ?s que es veu, aqu¨ª i arreu, que el m¨®n ¨¦s dels espavilats, dels qui serpentegen, que s¨®n els que en treuen profit; el vell m¨®n, el del coneixement, el de l¡¯esfor?, no ¨¦s el que est¨¤ a l¡¯horitz¨®. Em preocupa l¡¯extremitat amb qu¨¨ vivim; hem vist un congr¨¦s de m¨°bils a Barcelona i, alhora, la mis¨¨ria individual ¨¦s m¨¦s gran que mai¡­ Tinc una actitud decebuda perqu¨¨ estic desconcertat en no tenir els par¨¤metres i la seguretat de com enfocar els canvis tan r¨¤pids d¡¯aquesta vida.

P. Hi ha certa actitud moral davant els fets de la vida quotidiana, com tamb¨¦ en els seus versos, com ara els de L¡¯edat d¡¯or. Aplica a La primavera a Pequ¨ªn l¡¯ideari de la poesia de l¡¯experi¨¨ncia?

R. Potser l¡¯actitud hi est¨¤ relacionada. Per al dietari, deliberadament, no he investigat i m¡¯he assegut a mirar. Pots fer poesia des del quotidi¨¤; all¨° de cada dia que t¨¦ un pes que et fa escriure, la cosa petita que et fa despertar la sensibilitat m¨¦s esmolada; el record sempre ve marcat per aquestes coses¡­ Estic treballant en una autobiografia a partir dels llibres llegits, com a lectures, per¨° tamb¨¦ com a objectes que m¡¯evoquen moments de la vida.

P. Aquest plantejament explica la senzillesa que emana del llibre, en els fets i en el llenguatge?

R. La senzillesa ja surt en els meus darrers poemaris. Em sorpr¨¨n l¡¯excessiu pes que donem a la consci¨¨ncia, un pecat occidental. Sembla que tot hagi de tenir una ra¨® i nosaltres haguem de ser el centre de tot¡­ Que no ens podem banyar dos cops en el mateix riu? I qu¨¨? Pensar que som m¨¦s importants que el riu ¨¦s un desastre; oblidem la for?a de les coses en si. El Cogito, ergo sum de Descartes est¨¤ molt b¨¦ per als homes, per¨° no explica res de res. Wittgenstein ve a dir que nom¨¦s podem pensar el que podem dir; ¨¦s mentida: perdre el pare, abra?ar un fill... no tenim paraules per a tot aix¨° i, en canvi, el qu¨¨ ens fa pensar i sentir! L¡¯estil? La millor escriptura ¨¦s la que raja com un torrent clar.

P. El que una mica m¨¦s s¡¯emporta el torrent de la llei ¨°mnibus ha estat la ILC.

R. Els pol¨ªtics es malfien d¡¯all¨° ja fet per d¡¯altres; no existeix en pol¨ªtica el sentit de la continu?tat, i, a sobre, hi ha un afany administrativista excessiu; a aix¨° se li afegeix que la literatura ha estat sempre la Ventafocs de la cultura: a Gaud¨ª no l¡¯has de traduir, a Riba, s¨ª; per aix¨° som de segon rengle. Entre aix¨° i que no ens sabem vendre¡­

P. Vendre¡¯ns?

R. S¨ª, anem de poble de grans comerciants per¨° no sabem vendre la nostra literatura; ni en tenim els coneixements ni l¡¯orgull per fer-ho. La Rambla de Barcelona ¨¦s tota literatura: catalana, castellana i estrangera, i amb prou feines hi ha una guia. Tenim una Rodoreda, o una Aurora Bertrana, que d¡¯aquella foto de hawaiana els francesos ja n¡¯haurien fet segells, i res. ?s aix¨°, i una alta producci¨® en mans d¡¯editorials grosses de matrius castellanes, el que fa que el sector es mantingui pels segells petits. Aix¨° explica en part la precarietat.

P. I la manca de mercat com¨² amb Val¨¨ncia i Mallorca?

R. Tenim un problema de dimensi¨® de mercat, petit i amb el musclo zebra: una literatura castellana que ¨¦s una compet¨¨ncia brutal. I la fragmentaci¨® del mercat fa que a Barcelona et costi trobar volums de la valenciana 3 i 4 o hagi de tancar l¡¯Espai Mallorca. Aix¨°, en una cultura que parla de l¡¯orgull de tenir Joanot Martorell i Ramon Llull! Un Llull amb el qual no sabem engrescar els nanos: un aventurer que apr¨¨n lleng¨¹es amb un esclau moro...

P. L¡¯escola tamb¨¦ falla?

R. ?s que s¡¯han perdut els conceptes b¨¤sics. Ara tot ho arreglen fent fer dossiers, per¨° per fer-ne cal dominar abans el context, saber si l¡¯ordre ¨¦s Egipte, Gr¨¨cia i Roma. I aix¨° avui no ho saben.

?