Febre groga

Els s¨ªmbols no haurien d¡¯ofendre, sobretot quan expressen ¨²nicament unes idees, uns sentiments, fins i tot una intensa passi¨®. I encara menys haurien d¡¯ofendre si ho fan com a fruit d¡¯una pulsi¨® individual. L¡¯estelada o el lla? groc no poden ofendre. Fins i tot caldria agrair a qui els duen la franquesa de la seva expressi¨®, el regal que fan als seus conciutadans per la lliure exposici¨® dels seus desitjos i els seus pensaments. El ve¨ª que penja l¡¯estelada ho fa perqu¨¨ ¨¦s independentista i l¡¯altre, que es posa el llacet groc a la solapa i diu que no ho ¨¦s, pensa, i te tota la ra¨®, que no es tornar¨¤ a fer pol¨ªtica com cal a Catalunya fins que no hi hagi ni un sol pol¨ªtic a la pres¨® o fugit de casa per evitar l¡¯ordre de detenci¨® judicial

Fins aqu¨ª molt b¨¦. Hi ha un ¨²s individual dels s¨ªmbols no tan sols leg¨ªtim, sin¨® fins i tot necessari, perqu¨¨ la pluralitat social s¡¯expressi en tota la seva lliure transpar¨¨ncia. Gent lliure en una societat lliure. Expressi¨® democr¨¤tica en una societat plenament democr¨¤tica.

Un problema d¡¯ordre diferent el tenim en l¡¯¨²s, cada cop m¨¦s freq¨¹ent, de la imatgeria simb¨°lica per expressar una altra cosa m¨¦s dura i, diguem-ho clarament, perillosa, com ¨¦s la propietat en exclusiva del pa¨ªs. ?s a dir, els s¨ªmbols com a marcadors del territori, com a fites que assenyalen qui n¡¯¨¦s el propietari.

?Quan les estelades s¡¯instal¡¤len als espais p¨²blics i als edificis oficials, quan els lla?os grocs envaeixen els espais urbans i s¨®n exhibits fins i tot als balcons i les finestres de les conselleries, s¡¯est¨¤ produint un ab¨²s que no t¨¦ res a veure amb la llibertat d¡¯expressi¨® dels independentistes i molt amb l¡¯apropiaci¨® del pa¨ªs per part d¡¯una part i en detriment del conjunt.

L¡¯espai p¨²blic ¨¦s de tots. Com ho s¨®n tots els edificis oficials, els ajuntaments i les escoles, els carrers i les places. No hi caben estelades ni lla?os grocs i, all¨¤ on s¨®n, formen part d¡¯una pol¨ªtica obertament intimidadora que converteix els que ¨¦s de tots en propietat exclusiva i excloent d¡¯uns pocs, per molts que siguin.

Per m¨¦s c¨¤ntics que entonin els nois de la CUP, els carrers no s¨®n seus, com no eren del Fraga. Els carrers s¨®n de tots. El Bar?a ¨¦s de tots. Els bombers s¨®n de tots. Els castellers s¨®n de tots. Sant Jordi ¨¦s de tots, molt m¨¦s encara. ?No se n¡¯adonen els qui diuen el contrari que reivindiquen una societat amb ciutadans de primera i ciutadans de segona?

Una societat que marca i fa escraches als qui no pensen correctament, que fa servir un color com el groc per assenyalar les cases dels qui no s¨®n part del projecte independentista, est¨¤ fregant la frontera que limita amb el pitjor perill per a la ciutadania.

Els s¨ªmbols no ofenen, per¨° la febre groga constitueix l¡¯expressi¨® barroera del control del territori i de les comunicacions que l¡¯independentisme no va saber posar en marxa un cop declarada unilateralment la independ¨¨ncia. Ara es vol fer pagar la seva falla i la seva feblesa a tots els ciutadans amb un assetjament ideol¨°gic que s¡¯imposa com un c¨¤stig de la meitat de Catalunya a l¡¯altra meitat.

La febre groga, a m¨¦s d¡¯ofendre, no porta enlloc, o pitjor, porta a mantenir i a aprofundir la divisi¨® i els greuges entre catalans. Qui vulgui cosir i refer el di¨¤leg entre catalans, el primer que ha de fer ¨¦s limitar el llacet groc i l¡¯estelada a l¡¯espai de la seva solapa o del seu balc¨® i deixar d¡¯intimidar amb pintades, banderes i lla?os als espais p¨²blics els qui no pensen com ells.