El catal¨¤, llengua comuna?

De vegades un es demana qui ¨¦s que fa les campanyes de Plataforma per la Llengua, perqu¨¨ no es pot ser m¨¦s maldestre. Sota un ventall de cares conegudes que proclamen els avantatges de parlar catal¨¤ a Catalunya, s¡¯ha llan?at la campanya ¡°El catal¨¤, llengua comuna¡±, en el des¨¨ aniversari d¡¯una iniciativa d¡¯iguals caracter¨ªstiques i amb la immigraci¨® recent com a objectiu. T¡¯ho mires per sobre i ¨¦s seductor, ¨¦s f¨¤cil sintonitzar-hi, si no fos perqu¨¨ el concepte de llengua comuna s¡¯assembla massa al de lengua com¨²n; b¨¦, no ¨¦s que s¡¯hi assembli, ¨¦s que ¨¦s el mateix. El vern¨ªs de l¡¯idioma no confereix amabilitat a la terminologia ni pot convertir alegrement un concepte supremacista en un instrument de cohesi¨® social.

La campanya de Plataforma no passaria de la p¨ªfia si no tingu¨¦ssim a m¨¤ les ¨²ltimes dades del bar¨°metre del Centre d¡¯Estudis d¡¯Opini¨® (CEO), que a trav¨¦s de l¡¯Enquesta sobre context pol¨ªtic a Catalunya relaciona opci¨® pol¨ªtica ¡ªen aquest cas, vinculada a la independ¨¨ncia¡ª amb llengua materna, llengua d¡¯identificaci¨® i llengua habitual. Les dades b¨¤siques van ser difoses per Twitter pel polit¨°leg Oriol Bartomeus (@obartomeus) per mitj¨¤ de dos gr¨¤fics que mostren una tend¨¨ncia inequ¨ªvoca de polaritzaci¨® de la prefer¨¨ncia pol¨ªtica vinculada a la llengua: amb uns percentatges superiors al 80%, tant en catal¨¤ com en castell¨¤ el m¨¦s probable ¨¦s que els parlants d¡¯aquestes lleng¨¹es siguin, respectivament, independentistes o unionistes, en una tend¨¨ncia creixent des del 2010. El mateix Bartomeus tancava el seu tuit amb el hashtag #nonemb¨¦.

No, no anem b¨¦, perqu¨¨ si alg¨² ha jugat a aquesta polaritzaci¨® han sigut precisament els partits no independentistes, que han buscat en la identitat ling¨¹¨ªstica la via per desvetllar simpaties i nodrir-se de vots: a Catalunya la llengua que parles est¨¤ perseguida, i nosaltres som els ¨²nics que podem defensar la teva llengua, que ¡ªrecordem-ho¡ª ¨¦s la llengua comuna, la llengua que et permet anar a tot arreu, la llengua que ens uneix. Basta veure el percentatge de castell¨¤ com a llengua materna (vora el 55%) per adonar-se que per als contraris a la independ¨¨ncia no hi ha millor estrat¨¨gia pol¨ªtica que atiar la identificaci¨® entre el castell¨¤ i la unitat d¡¯Espanya, i m¨¦s tenint en compte que, per eixugar aquest percentatge, el catal¨¤ s¡¯hi pot estar d¨¨cades.

?s en aquest context que l¡¯¨²s del concepte de llengua comuna ¨¦s nefand per a la promoci¨® de la llengua catalana, n¡¯hi ha prou de veure com ens cau de b¨¦ l¡¯¨²s del mateix terme en campanyes an¨¤logues per¨° a la inversa. D¡¯aquesta manera l¡¯¨²ltima cosa que farem ser¨¤ generar empatia entre els parlants d¡¯altres lleng¨¹es i perdrem un dels capitals m¨¦s valuosos que ha sabut construir la llengua catalana, que ¨¦s una certa capacitat d¡¯atracci¨® que contradiu les tend¨¨ncies minvants de les lleng¨¹es minorit¨¤ries. No podem obviar que el terme llengua comuna ha estat sempre monopoli de les lleng¨¹es grans, que l¡¯han associat inequ¨ªvocament a un factor de substituci¨®: pel teu b¨¦ has de parlar la llengua important, la llengua de tots, ja no cal que facis servir la teva.

S¡¯ent¨¦n l¡¯objectiu de Plataforma: una campanya que proclami que el catal¨¤ ¨¦s la llengua comuna busca construir un poble amb bases herderianes, tot identificant llengua i pa¨ªs, tal com Prat de la Riba deia que ¡°la llengua ¨¦s l¡¯¨¤nima del poble feta tangible¡±. Per¨° no convencer¨¤ ning¨² m¨¦s enll¨¤ dels conven?uts, jugar¨¤ al joc dels que alimenten la identificaci¨® entre llengua i opci¨® pol¨ªtica i eixamplar¨¤ una dist¨¤ncia entre idiomes que ja ¨¦s creixent. Al segle XXI la identitat ling¨¹¨ªstica no ¨¦s monol¨ªtica, sin¨® que es construeix a base d¡¯estrats formats per lleng¨¹es diverses en cada individu (sovint m¨¦s d¡¯una i de dues) i que combina m¨¦s d¡¯una llengua (i de dues) en una comunitat. Si vols atreure al catal¨¤ parlants d¡¯altres lleng¨¹es, singularment poblaci¨® immigrada, no els diguis ¡°A Catalunya has de parlar la llengua comuna¡±, sin¨® ¡°A Catalunya pots parlar el que vulguis¡±. Aix¨° s¨ª que genera empatia.