I a les Tres

En la retrospectiva que sobre l¡¯obra seriada de Muntadas presenta la galeria Joan Prats, destaca un conjunt de cartells amb el text en diversos idiomes: ¡°Atenci¨®: la percepci¨® requereix participaci¨®¡±. L¡¯advertiment recorda aquell consell que Manet regalava als joves aspirants a pintor, que buscaven en el seu Dejeuner alguna cosa m¨¦s que una simple escena de diumenge, amb aquells dos homes vestits i les seves companyes nues (la segona, gaireb¨¦): ¡°La concisi¨® en l¡¯art ¨¦s una necessitat i una gr¨¤cia. Res de composicions florides!¡±. Manet deixava que l¡¯espectador sent¨ªs l¡¯exig¨¨ncia de percebre m¨¦s enll¨¤ de la superf¨ªcie, cada cent¨ªmetre de pintura era una endevinalla, una provocaci¨® a un desig actiu de veure, com en les dones del quadre que repten i tornen la mirada al voyeur.

Un altre cartell diu: ¡°Complicat¡±. A un costat, sobre una taula, la mateixa paraula canvia el fons negre per un gris amb n¨²vols, per¨° aquest cop el suport ¨¦s un puzle de 129 peces. En una paret, tres lones tenen impreses les paraules ¡°Democr¨¤cia, Demag¨°gia, Ret¨°rica¡±, caient en un efecte de cascada fins que desapareixen per desgast. ¡°Queixes¡± agrupa fotografies preses en murs i autobusos de M¨¨xic D. F. amb n¨²meros de tel¨¨fon per contactar-hi en cas de reclamaci¨® o incid¨¨ncies. ¡°Era molt curi¨®s que, quan trucaves, autom¨¤ticament sortia un contestador que et demanava que deixessis la teva queixa o que truquessis a un altre n¨²mero. No hi havia interlocutor¡±, va explicar l¡¯artista divendres passat a la galeria, durant la presentaci¨® del nou n¨²mero de la revista L¡¯Estaci¨® (lestacio.cat), en ¡°una trobada inesperada¡± amb el poeta Antonio Gamoneda. Les ¡°cites¡± expositives d¡¯Antoni Muntadas s¨®n el que en dir¨ªem una foto oportuna de l¡¯actual moment pol¨ªtic a la nostra fam¨¨lica democr¨¤cia espanyola. Fins i tot per a la cr¨ªtica d¡¯art, el lema ¡°Per-cepci¨® requereix participaci¨®¡± es planteja com una exig¨¨ncia urgent. ?s aix¨ª.

Fa poques setmanes, el jurat dels premis ACCA (Associaci¨® Catalana de Cr¨ªtics d¡¯Art) va recompensar el treball de Josep Casamartina (Ismael Smith, MNAC) i el de Francesc Torres (La capsa entr¨°pica, MNAC). El reconeixement al comissari va ser per al director d¡¯exposicions de la Virreina, Valent¨ªn Roma, per la retrospectiva sobre Paula Rego, L¨¨xic familiar. Es dona la circumst¨¤ncia que Roma tamb¨¦ estava nominat per Tres, l¡¯artista del silenci ¡ªtotes dues a la Virreina¡ª, una innocent i meravellosa faula vital d¡¯un ¨¦sser real, que tamb¨¦ funcionava com a exemple de com la carrera d¡¯un artista pot transc¨®rrer i resistir en aig¨¹es subterr¨¤nies m¨¦s enll¨¤ de la seva promoci¨®.

Sobre el premi a Roma, ning¨² discuteix la qualitat de l¡¯artista portuguesa (per¨° s¨ª que una exposici¨® de pintura pura ¡ªi sobretot dura¡ª es mostri en un centre dedicat a la imatge contempor¨¤nia). No obstant aix¨°, es dona un fet que clarament perverteix el premi, i ¨¦s que pr¨¤cticament totes les obres de l¡¯exposici¨® pertanyen a una ¨²nica galeria d¡¯art privada: la poderosa Marlborough. La resta ¡ªobres comptades¡ª surten de la fundaci¨® de l¡¯artista (Casa das Historias, a [*****]Cascais) i d¡¯opaques ¡°entitats financeres¡±. En el llenguatge art¨ªstic, aix¨° es diu blockbuster; en el de la cr¨ªtica d¡¯art, ¡°males pr¨¤ctiques¡±. Aquesta circumst¨¤ncia obliga a reconsiderar el premi a una mostra que els membres del jurat van qualificar de ¡°cartografia complexa i fascinant (!). Una lectura cultural i pol¨ªtica¡±. No, senyors. L¨¨xic familiar ¨¦s ¡°un exemple de llibre¡± del que qualsevol aspirant a comissari NO hauria de fer.

At¨¨s que el jurat estava en l¡¯obligaci¨® de con¨¨ixer la proced¨¨ncia de les obres, per qu¨¨ no es va esmentar aquest fet en l¡¯acta si va considerar que, malgr¨¦ cela, la mostra era mereixedora del premi? ?Un comissari ha de permetre que un centre p¨²blic sigui pastura d¡¯interessos particulars? Si el guard¨® era a la categoria de millor comissari, i no a la mostra m¨¦s visitada, ?no hauria estat m¨¦s just donar suport a la proposta de l¡¯altre artista, Tres, on s¨ª que hi va haver un treball de recerca, una investigaci¨® ¡°rigorosa, complexa¡±? (La decisi¨®, segur, hauria agradat ¡ªi alleujat¡ª el mateix Valent¨ªn Roma.)

En l¡¯¨¤mbit art¨ªstic, on la corrupci¨® es teixeix amb una intrigant mescla d¡¯elements, caldria comen?ar a dir no. Perqu¨¨ no ¡ªen aquest cas¡ª ¨¦s un s¨ª clamor¨®s a l¡¯honestedat. La percepci¨® requereix participaci¨®, per¨° sobretot valentia. Comencem pels patron¨ªmics. Valent¨ª, Tres... a la una, a les dues...