Inventant la tradici¨®

?s innegable que el proc¨¦s s¡¯ha convertit en una forma de vida o, com si fos l¡¯¨²ltim credo disponible, en una creen?a que proporciona un sentit als tedis de la vida. Cada 11 de setembre s¡¯ha de participar en el ritual de la Diada ¡ªany rere any amb unes regles del joc diferents¡ª, cada dia es t¨¦ la companyia dels informatius de TV3 ¡ªno importa que no es compleixin amb gaire rigor els codis deontol¨°gics¡ª, i hi ha setmanes ca¨°tiques, absurdes i angunioses que les activitats de comuni¨® greg¨¤ria es multipliquen tant que gaireb¨¦ s¨®n inabastables: al migdia es reclama l¡¯assist¨¨ncia a la pla?a de Sant Jaume; al vespre ¨¦s convenient participar en la concentraci¨® del Parc de la Ciutadella; i a les deu de la nit, amb ardor patri¨°tic, ja s¡¯ha d¡¯estar al balc¨® participant en la cassolada en contra d¡¯alguna injust¨ªcia comesa per l¡¯Estat. El racional ha perdut definitivament la batalla davant de les emocions, diu Jordi Canal (Olot, 1964) a Con permiso de Kafka, un assaig on dissecciona els or¨ªgens, els mites i els s¨ªmbols del nacionalisme catal¨¤, un moviment que demana als seus ac¨°lits molta i molta fe. No podia ser d¡¯altra manera: el bisbe Torras i Bages ja afirmava que Catalunya no l¡¯havien fet els homes, sin¨® D¨¦u.

Canal, a qui poden escoltar dues planes m¨¦s enll¨¤, fa intel¡¤ligible la trama incomprensible del llarg proc¨¦s que, amb m¨¦s o menys intensitat, s¡¯ha viscut a Catalunya d¡¯en?¨¤ de finals del segle XIX, quan un seguit de factors van confluir i van propiciar el sorgiment del nacionalisme: la guerra de Cuba, la fallida de la ind¨²stria catalana i l¡¯auge de l¡¯anarquisme, la crisi de la Restauraci¨® i el frac¨¤s d¡¯Espanya a l¡¯hora de modernitzar la societat, l¡¯aparici¨® d¡¯uns intel¡¤lectuals que aposten pel nacionalisme excloent i es concentren en el projecte de construir una naci¨® i de nacionalitzar els catalans, de fer catalans plenament conscients de formar part d¡¯una suposada naci¨® catalana que abans mai no havia existit.

El nacionalisme ¨¦s una construcci¨®, i la naci¨®, una construcci¨® dels nacionalistes, diu Canal. I aleshores, amb tenacitat, generaci¨® rere generaci¨®, s¡¯executa l¡¯obra: s¡¯inventa una idea esva?da, fantasmag¨°rica i obliqua de la hist¨°ria de Catalunya, al llarg de l¡¯interminable proc¨¦s s¡¯omple de s¨ªmbols la decoraci¨® teatral, es perverteix el llenguatge i es cohesiona una xarxa de consignes molt simples ¡ªper¨° efectives¡ª per exaltar la imaginaci¨® del poble i impedir que la seva creen?a cega trontolli. El resultat ¨¦s desolador: la viol¨¨ncia al carrer ja ha arribat, triomfa l¡¯estrat¨¨gia de creure que el pitjor ¨¦s el millor per al desig nacionalista, i no costa gens adonar-se que Puigdemont for?ar¨¤ tot el que sigui m¨¦s subversiu i dany¨®s per a l¡¯Estat. Davant de tanta ignom¨ªnia, llibres tan l¨²cids com Con permiso de Kafka encara consolen una mica.