La vida secreta de Twitter

L¡¯any 1908 el soci¨°leg Georg Simmel escrivia que el domini del secret ¨¦s un motor de cohesi¨® social. El to de les relacions humanes descansa en el que sabem, per¨° sobretot en el que imaginem o ignorem els uns sobre els altres. Hi ha un coneixement, mutu de base, que ordena les transaccions entre alumnes i professors, les relacions d¡¯amistat, comercials. Indica qu¨¨ podem esperar. Per¨° el secret ¨¦s el que s¡¯encarrega de protegir la bastida. Perqu¨¨, si ens digu¨¦ssim tot el que pensem i fem, si ho sab¨¦ssim tot de tothom, l¡¯edifici s¡¯ensorraria. Massa que ens veur¨ªem venir.

Tant ¨¦s aix¨ª que les relacions solen ser ambig¨¹es, parcials, poc donades a la sinceritat rodona. La mitja veritat i la mitja mentida senyoregen l¡¯acte comunicatiu. I el domini del secret ¨¦s la forma que pren la superviv¨¨ncia. Una persona molt exposada sol acabar enmig d¡¯un linxament, com a m¨ªnim d¡¯ulls. El despull desencadena el safareig maligne, la cavalcada de l¡¯estigma. Ajustar l¡¯exposici¨®, guardar les aparences, el secret ¨¦s condici¨® indispensable per no acabar a trompades, m¨¦s d¡¯un desterrat. ?s el costat fosc de la comunicaci¨® i paradoxalment presideix l¡¯entesa humana.

Explicar un secret fa pessigolles al cervell. Tenir-ne un dona poder: vegi¡¯s el v¨ªdeo de Cifuentes robant, guardat tants anys.

El secret ¨¦s el bot¨® de la roda humana i pren dimensions. El secret entre estats, entre empreses, al si d¡¯una instituci¨®, d¡¯una fam¨ªlia, al mig de la parella, dins d¡¯un mateix. En aquest sentit, la generalitzaci¨® de les xarxes socials no ha canviat gaire gens la manera de fer-nos. Sota l¡¯aparen?a de relacions basades en graus d¡¯amor i d¡¯odi, en la sinceritat o en l¡¯obsessi¨®, el secret continua garantint la musculatura del conjunt. D¡¯aqu¨ª que m¨¦s d¡¯una desvirtualitzaci¨® acabi en decepci¨®.

Twitter s¡¯ha convertit en la xarxa de l¡¯opinariat i de l¡¯agrumollament. Les indignacions, alegries i frustracions col¡¤lectives hi prenen una volada extraordin¨¤ria. Significar-se sobre qualsevol cosa, mostrar la personalitat (tant li fa si ¨¦s deformada, sempre es teatralitza), agredir i premiar, el guirigall comunicatiu s¡¯esdev¨¦ a la vista de tothom. Per¨° si no fos pel secretisme, per una mena de Twitter en segon pla, la tramoia entraria en fallida.

A Twitter ¨¦s habitual que un grup s¡¯enxarxi en una discussi¨®. De vegades se¡¯n diuen de grosses, d¡¯estultes, de brillants. I no ¨¦s estrany que els contendents entrin i surtin de la discussi¨®, si ¨¦s especialment calenta, per agafar aire. ?s el moment que s¡¯activen els missatges privats. Aleshores, a recer del secret es contradiu o es matisa el que s¡¯acaba de dir vehement en p¨²blic. L¡¯adulador esdev¨¦ un maldient. La feminazi confessa que li agraden els pirops del masclot. L¡¯esquerran¨®s es descobreix dret¨¤. El trol es treu la carota. L¡¯unionista que deia fatxes als independentistes accepta que l¡¯1-O va votar que s¨ª.

En el domini del secret que s¨®n els missatges privats de Twitter es busca la manyagueria, l¡¯aprovaci¨® que potser no es rep en p¨²blic. Tamb¨¦ es juga a l¡¯agent doble, i s¡¯aireja la por de quedar-nos sols.