Quin Govern?

La situaci¨® pol¨ªtica a Catalunya est¨¤ al l¨ªmit. La tensi¨® en la societat catalana ¨¦s extrema, el bloqueig pol¨ªtic segueix i no s¡¯entreveuen sortides clares. Potser estem en el pitjor moment.

Ning¨² sembla que posi en dubte que des del Govern de la Generalitat es va intentar fer un cop d¡¯Estat. Quan un poder p¨²blic intenta substituir l¡¯ordre constitucional democr¨¤tic per mitjans il¡¤legals, com va passar al setembre i octubre, estem davant d¡¯un cop d¡¯Estat. No fan falta aldarulls militars ni tancs als carrers, tot ¨¦s m¨¦s subtil, postmodern i tecnol¨°gic. El que es va descobrint, el que es detalla en les interlocut¨°ries judicials sobre els presumptes responsables del cop, ¨¦s que hi havia una trama ben preparada amb molta antelaci¨®.

Es pretenia posar l¡¯Estat contra les cordes per obtenir mitjan?ant la for?a una nova posici¨® constitucional de Catalunya a Espanya. No crec que a ning¨² mitjanament conscient de com funciona el m¨®n d¡¯avui li entr¨¦s al cap que la independ¨¨ncia, la creaci¨® d¡¯un Estat sobir¨¤ catal¨¤, fos possible. Era evident des del principi que Catalunya deixaria de formar part de la UE i no seria reconeguda per la resta d¡¯Estats de la comunitat internacional, amb repercussions econ¨°miques i socials letals.

Aix¨ª doncs, no es pretenia de deb¨° la independ¨¨ncia sin¨® doblegar la voluntat de l¡¯Estat per m¨¨todes il¡¤legals per canviar el model constitucional. Per fer-ho, des d¡¯una posici¨® de for?a s¡¯havia d¡¯arribar a una negociaci¨® amb l¡¯objectiu d¡¯establir un r¨¨gim especial per a Catalunya substancialment diferent respecte al de les altres comunitats aut¨°nomes. En el llenguatge nacionalista aix¨° s¡¯anomena una nova relaci¨® amb Espanya: pactar de naci¨® a naci¨® i establir un sistema confederal de sobirania compartida.

Al final, despr¨¦s d¡¯unes setmanes angoixants, l¡¯ordre democr¨¤tic es va imposar mitjan?ant l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 de la Constituci¨®. Aparentment, all¨¤ es va acabar el proc¨¦s. Per¨°, ha estat aix¨ª o b¨¦ es tracta d¡¯un simple par¨¨ntesi per reprendre les activitats colpistes despr¨¦s que es formi un Govern? En aquest cas, potser estar¨ªem en una situaci¨® pitjor que a principis de setembre perqu¨¨ moltes coses s¡¯han agreujat per diverses raons.

En primer lloc, com que els m¨¤xims dirigents presumptament colpistes estan processats, a la pres¨® o fugits a l¡¯estranger, s¡¯ha aixecat una onada de sentimentalisme que fa cr¨¦ixer el suport al bloc nacionalista. El principal lema del programa electoral independentista en els comicis del 21 de desembre va ser el de ¡°llibertat per als presos pol¨ªtics¡±, encara que aquesta condici¨® sigui una falsedat evident. Hi ha pol¨ªtics presos, no presos pol¨ªtics. Otegi va ser un pol¨ªtic pres, no un pres pol¨ªtic.

En segon lloc, de l¡¯agressivitat a les xarxes socials s¡¯ha passat a l¡¯agressivitat al carrer: qualsevol dia, a qualsevol hora, es pot produir un aldarull violent amb el risc que arribi a ser tr¨¤gic. S¨®n cada vegada m¨¦s habituals els atacs als pol¨ªtics i a les seus dels partits, les pintades ofensives, els escraches, les amenaces als jutges, els moralment intimidatoris lla?os grocs, els talls de carreteres. L¡¯independentisme agafa aires de revolta popular, els Mossos han perdut autoritat, els policies i gu¨¤rdies civils no volen venir a Catalunya¡­ El carrer ¨¦s seu?

En tercer lloc, les mesures en aplicaci¨® de l¡¯article 155 no han resultat eficaces. Aquest precepte es va interpretar d¡¯una manera extrema en destituir el president de la Generalitat, dissoldre el Parlament i convocar eleccions. Tot aix¨°, sens dubte, amb justificaci¨® constitucional: haver atemptar greument contra l¡¯inter¨¨s general d¡¯Espanya, tal com preveu l¡¯esmentat precepte de la Constituci¨®. Ara b¨¦, el seu rendiment posterior ha estat molt pobre: la Generalitat intervinguda gaireb¨¦ s¡¯ha limitat a resoldre assumptes de tr¨¤mit.

L¡¯¨²nica nota optimista en aquesta situaci¨® ¨¦s una notable reacci¨® dels sectors socials constitucionalistes. La multitudin¨¤ria manifestaci¨® del 8 d¡¯octubre va ser un gran ¨¨xit. Aquesta injecci¨® de moral ha tingut continu?tat en els mesos seg¨¹ents i actualment afloren en p¨²blic posicions d¡¯aquells que fins ara estaven callats. La por, de vegades, resulta estimulant.

Que es formi un Govern ¨¦s la millor sortida? Dep¨¨n. Si ¨¦s un Govern amb voluntat d¡¯aturar el proc¨¦s i tornar a la normalitat auton¨°mica, sens dubte. Si ¨¦s per continuar-lo, tornar-se a saltar les lleis i ocupar el carrer, ¨¦s millor seguir amb el 155 fins a restablir definitivament l¡¯ordre democr¨¤tic.