Condemnats a la inestabilitat

Si encara quedava alg¨² que confiava que les anades i vingudes de diputats independentistes a Berl¨ªn culminarien amb la designaci¨® d'un Govern ¨²til i ¡°efectiu¡± com prometia el secessionisme, avui no pot estar m¨¦s defraudat. Ni el qui ni el com conviden a pensar en Quim Torra com l'element pacificador que necessita Catalunya per sortir de la crisi pol¨ªtica i social en la qual es troba immersa des de fa molts mesos.

Puigdemont tenia a la seva candidatura alguns perfils que podrien haver assumit un paper d'acord amb el di¨¤leg que, encara que trigui i gaireb¨¦ no hi hagi concreci¨®, sembla voler abordar Mariano Rajoy. Per¨° n'hi ha prou amb fer un cop d'ull als diaris de sessions i als missatges a les xarxes socials del futur molt honorable per adonar-se que Puigdemont no buscava un pacificador, sin¨® tot el contrari. El to de burla i fins i tot de menyspreu de Torra cap a tot el que ¨¦s espanyol, aix¨ª com la seva falta d'empatia cap als no independentistes no fan presagiar res de bo en aquest sentit. Tothom t¨¦ dret a canviar i, per descomptat, gaudir de cent dies de gr¨¤cia, per¨° no comen?a des d'una bona posici¨®.

Tampoc les formes d'aquesta designaci¨® conviden a ser optimista. Puigdemont ha volgut comunicar la seva elecci¨® sense acordar-ho, ja no amb els seus socis d'Esquerra Republicana, sin¨® tampoc el seu propi partit, el PDeCAT, que no ha pogut intervenir en la selecci¨®. Torra ¨¦s, m¨¦s que mai, un president fruit de la ditocr¨¤cia. I Puigdemont, designat en el seu moment per Artur Mas, ja tenia molt d'aix¨°.

Potser el millor de tota l'operaci¨® acaba sent el car¨¤cter provisional que se li vol donar al futur president. Torra, al cap i a la fi, t¨¦ l'enc¨¤rrec de recuperar l'autogovern de Catalunya i preparar la Generalitat per a un altre cicle electoral, que arribar¨¤ en el moment que l'independentisme es vegi amb forces per afrontar ¡ªi guanyar¡ª unes altres eleccions. Mentrestant, Catalunya continuar¨¤ condemnada a la inestabilitat per falta d'un Govern que pensi en tots els catalans.

En un exercici d'optimisme es pot arribar a pensar que Torra ser¨¤ capa? de desfer-se de l'ombra i de la tutela de Puigdemont i que far¨¤ no tant el que prometia el seu programa electoral i m¨¦s el que realment necessita Catalunya. Fins i tot es pot arribar a confiar en un gradual retorn a la normalitat. Per¨° la seva piulada d'acceptaci¨® del lloc de 132¨¨ president de la Generalitat provoca un brusc aterratge a la realitat. Torra es limita a acceptar ¡°l'enc¨¤rrec del president leg¨ªtim, Carles Puigdemont¡±. Seria bo que Torra comenc¨¦s a admetre que, en una democr¨¤cia parlament¨¤ria com la nostra, qui proposa un candidat a la investidura no ¨¦s cap altre que no sigui el president del Parlament. I que el president leg¨ªtim, si tot va com est¨¤ previst, no ser¨¤ ning¨² m¨¦s que el mateix Torra. El futur molt honorable ¨¦s a temps de corregir el rumb. Nom¨¦s falta que comenci a assumir el seu veritable paper.