Reprendre el di¨¤leg

Per camins enrevessats i amb una tend¨¨ncia a la sobreactuaci¨® no precisament edificant s'est¨¤ arribant on haur¨ªem de ser des de fa tres mesos: l'elecci¨® d'un president, la formaci¨® d'un Govern a Catalunya i la desactivaci¨® de l'article 155. Conforme al ritual escollit per un sector de l'independentisme, Puigdemont ha ungit Quim Torra perqu¨¨ el Parlament el tri?. Es diu que Torra respon al perfil d'inter¨ª fidel que l'expresident busca per persistir en els seus somnis. Confiem que es compleixi la humana tradici¨® i, quan ja sigui a la peanya, l'hereu mati el pare simb¨°licament, per descomptat, i faci el seu cam¨ª. Seves seran les responsabilitats del c¨¤rrec i nom¨¦s ell hi haur¨¤ de respondre. Com escriu Mark Lilla, ¡°la resist¨¨ncia ¨¦s per si mateix reactiva, no mira endavant¡±. I el nou Govern necessita mirar lluny si vol guanyar espais i aliances.

El 21-D els ciutadans van acudir a les urnes, com van fer els partits sobiranistes, acceptant el marc legal, i l'independentisme va quedar confirmat com a primer projecte pol¨ªtic de Catalunya, sense que la por amb qu¨¨ especulaven les autoritats espanyoles afect¨¦s unes classes mitjanes catalanes tradicionalment percebudes com a al¡¤l¨¨rgiques als riscos. Les urnes van certificar que no hi ha una altra sortida que no sigui la pol¨ªtica. El Govern de Rajoy ha generat confusi¨® despla?ant part de les seves responsabilitats als tribunals. Per¨° ara la principal obligaci¨® de tots ¨¦s facilitar el cam¨ª per recanalitzar pol¨ªticament el problema. El president de la Comissi¨® Europea, Jean-Claude Juncker, ho ha plantejat en termes inusualment clars: ¡°Hem demanat als catalans i al Govern espanyol que reprenguin el di¨¤leg¡±. Juncker no ha tancat la possibilitat d'una mediaci¨® europea, tot i que per aix¨° ¡°cal un acord entre les dues parts i, com que no hi ¨¦s, i jo no vull interferir en el debat sense que m'hi convidin, no ho far¨¦¡±. Les paraules de Juncker suposen el reconeixement del sobiranisme com a subjecte pol¨ªtic, un pas imprescindible si es vol avan?ar.

Els obstacles seran innombrables. L'equilibri entre l'¨¨tica de les conviccions i l'¨¨tica de la responsabilitat es posar¨¤ a prova constantment. Sobretot quan sovint les conviccions s¨®n el vestit amb qu¨¨ es cobreixen els interessos personals. La dreta espanyola viu una lluita aferrissada per l'hegemonia entre el PP i Ciutadans que no facilita la tasca. En un context molt reactiu contra el sobiranisme catal¨¤, Rivera desafia Rajoy pel t¨ªtol de campi¨® de la intransig¨¨ncia davant l'independentisme. Des de la reacci¨® ¨¦s dif¨ªcil construir el futur.

El sobiranisme necessita una rectificaci¨® estrat¨¨gica i una renovaci¨® del personal dirigent dif¨ªcil de fer amb els l¨ªders a l'exili o a la pres¨®. I el cam¨ª ¨¦s ple de cites de risc amb el carrusel judicial en curs. Els optimistes veuen un primer senyal d'alleujament en la interlocut¨°ria en qu¨¨ Llarena deixa entreveure dubtes sobre l'acusaci¨® de rebel¡¤li¨®. Consolidar una via d'entesa ser¨¤ molt dif¨ªcil mentre no s'albiri una sortida a la situaci¨® dels presos. Cada condemna ser¨¤ un sobresalt.

Canviar d'estrat¨¨gia no vol dir que l'independentisme hagi de renunciar als seus objectius, per¨° s¨ª a la unilateralitat. I aix¨° comen?a a casa: obrint el camp de les aliances i intentant recosir les fractures. I requereix assumir que nom¨¦s si l'independentisme demostra una majoria molt aclaparadora en algun envit electoral el seu programa de m¨¤xims ser¨¤ escoltat. Aix¨° suposa, durant un llarg per¨ªode, donar prioritat a una agenda capa? de formular propostes que tinguin un ampli suport ciutad¨¤ i parlamentari, que posin les institucions catalanes al servei de la reactivaci¨® del pa¨ªs. I ¨¦s que els catalans no nom¨¦s viuen del sobiranisme.

L'univers pol¨ªtic i medi¨¤tic espanyol ha de revisar els seus prejudicis sobre Catalunya. Acumulant t¨°pics ¨¦s impossible destriar la realitat. El discurs sobre l'adoctrinament dels catalans ¨¦s pobre: veure la palla en els ulls dels altres nom¨¦s serveix per no veure la biga en els propis. Seria m¨¦s ¨²til fer l'esfor? intel¡¤lectual d'entendre per qu¨¨ tants catalans se senten aliens a Espanya. Nom¨¦s sobre el reconeixement mutu es poden construir marcs d'entesa. El contrari ¨¦s la soluci¨® conservadora: normalitzar l'anormalitat, instal¡¤lar-se en el malestar cr¨°nic i en l'escalada dels ressentiments fins al proper xoc. Un escenari que ¨¦s garantia de deteriorament de la conviv¨¨ncia i de la democr¨¤cia.