El pes de la Hist¨°ria (d¡¯uns tuits)

Quim Torra va esborrar fa un temps aquestes piulades agressives contra els espanyols ¡ªno contra l¡¯Estat o el Govern, sin¨® contra els espanyols com un cos ¨²nic, uniforme i indiv¨ªs. Les va esborrar llavors i el divendres va dir que demanava disculpes ¡°si alg¨² s'ha sentit of¨¨s¡±, com insinuant: ¡°Ja se sap, hi ha gent que s'of¨¨n per tot¡±. Les va esborrar i, per descomptat, en el seu discurs hi va tirar sobre, m¨¦s que un vel, un burca. Per¨° les piulades van sortir de nou com si fossin una taca de xocolata en una camisa blanca o com formigues de terrassa a l'estiu per m¨¦s pasta que et gastis en p¨®lvores del s¨²per. Pensaven alguna cosa diferent? Doncs teclegin a Google ¡°Quim Torra¡± i ¡°espanyols¡± i veuran: 1.430.000 resultats.

I, ¨¦s clar: la segona frase d¡¯In¨¦s Arrimadas ja va ser sobre les piulades, i sobre articles de l'investible de to similar. Miquel Iceta va tornar sobre els textos. Xavier Dom¨¨nech va trigar una mica m¨¦s, per¨° tamb¨¦ es va abraonar sobre els comentaris i articles. I Xavier Garcia Albiol, ¨°bviament, tamb¨¦. I Torra va tornar a disculpar-se ¡°si alg¨² s'ha sentit of¨¨s¡±.

Les piulades, o els articles, perseguiran Torra fins que faci alguna cosa que permeti superar-los. El que ser¨¤ dif¨ªcil si la legislatura ¨¦s tan de transici¨® com comenten independentistes i fins i tot deixa entreveure aquest concepte de la provisionalitat, tan repetit. Provisionalitat que no concorda, ¨¦s cert, amb aquest discurs d'¨¨pica i ret¨°rica rampants ¨Cencara que de formes refrenades¡ª del candidat. Si calgu¨¦s acompanyar el discurs amb hastags ¨Caquestes paraules clau que permeten localitzar un text a les xarxes socials¡ª jo triaria aquests: #republica, #republica, #republica i #republica. M'atreviria a dir que ni quan van presidir el Parlament Llu¨ªs Companys i Joan Casanovas (1931-1938) s'havia parlat tant de Rep¨²blica a l'hemicicle. I aix¨° que en aquell temps era real, no fict¨ªcia. Ja saben qu¨¨ diu el refrany: una rep¨²blica pronunciada mil vegades pot acabar semblant real (no, no ho diu cap refrany. Per alguna cosa deu ser).

Torra no era diputat en l'anterior legislatura. Aix¨° pot explicar que, a hores d'ara, torni a prometre un proc¨¦s constituent amb la participaci¨® dels ciutadans sense m¨¦s concreci¨®. Una promesa de proc¨¦s participatiu que, almenys amb el que hem vist fins ara, sona menys efectiva que el bus de l¡¯Estatut de Joan Saura.

Sigui com sigui, aquest mat¨ª el Parlament era ple, hi havia gent que no es veia des de l'¨²ltima jornada hist¨°rica¡­fa quinze dies. En una cantonada, Pilar Rahola parlava amb Pere Aragon¨¨s, el nou home fort d¡¯ERC, i semblava donar-li instruccions. A la zona de convidats hi havia Artur Mas, intentant que no se li transparent¨¦s cap emoci¨®, Ferran Mascarell al qual se li transparentava la cara de p¨°quer ¨Cva sonar el seu nom per ser al lloc de Torra¡ª, N¨²ria de Gispert amb cara de ser a punt d'una piulada de combat, i en un rac¨®, Pilar Rahola que parlava amb Josep Costa, membre de la taula per JxC, i que semblava donar-li instruccions.

A Torra li va donar suport el seu grup i el portaveu d¡¯ERC, Sergi Sabri¨¤, amb un discurs combatiu, destinat a fer-se perdonar la baixada de passi¨® ¨¨pica dels ¨²ltims temps, quan evidenciaven la seva fartanera perqu¨¨ JxC no els facilitava cap nom per portar-se a votaci¨®. Encara que aquest nom hagi estat Quim Torra, a qui l¡¯e d¡¯Esquerra el deixa m¨¦s fred que una caixa de bastonets de llu? a Lap¨°nia.

Carles Riera, dur i distant, va fer el que en cinema es diu cliffhanger: un ganxo per tenir-nos pendents del seu consell pol¨ªtic de diumenge. Del que dep¨¨n el que passi el dilluns amb Quim Torra, protagonista de la sessi¨® mentre no doni a llum en ple hemicicle la diputada d¡¯ERC Najat Driouech, que surt de comptes aquests dies.