La divisi¨® del proc¨¦s arriba a les aules
L¡¯escola catalana viu els seus moments m¨¦s convulsos amb la tensi¨® pol¨ªtica i les acusacions d¡¯adoctrinament
L¡¯escola catalana viu el seu moment m¨¦s convuls des de la restauraci¨® de la democr¨¤cia. La seva relaci¨® amb el proc¨¦s independentista i les queixes per adoctrinament han exacerbat el debat sobre el model educatiu, una controv¨¨rsia en qu¨¨ es barregen posicionaments pol¨ªtics aliens a les escoles i s'enfronten posicions irreconciliables. Per¨° si en alguna cosa coincideixen totes les parts ¨¦s que el terratr¨¨mol que ha dinamitat tants consensos a Catalunya aquests ¨²ltims anys ha arribat al sistema educatiu. ¡°Era gaireb¨¦ inevitable¡±, considera Xavier Mart¨ªnez-Celorrio, professor de Sociologia de l¡¯Educaci¨® a la Universitat de Barcelona. ¡°Quan es contraposen dues maneres tan diferents d¡¯entendre la societat catalana, les dues conflueixen en el seu intent d¡¯influir sobre l¡¯escola¡±.
Durant la darrera tardor, mentre Catalunya vivia moments de gran tensi¨® ¡ªfractura del Parlament, refer¨¨ndum il¡¤legal, intervenci¨® policial violenta i declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia fallida¡ª, docents, pares i alumnes es van veure en alguns centres davant la possibilitat de mostrar per primera vegada les seves discrep¨¤ncies cara a cara. Eren dies en qu¨¨ les escoles es van utilitzar com a centres de votaci¨® i s¡¯hi organitzaven actes com els del 2 d¡¯octubre, convocats ¡ªen algun cas per la mateixa Generalitat¡ª com a protestes contra la viol¨¨ncia per¨° interpretades per d'altres com un nou pas en l¡¯estrat¨¨gia d¡¯agitaci¨® independentista.
El resultat ha estat una escalada de den¨²ncies. A Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) i la Seu d¡¯Urgell (Alt Urgell), la just¨ªcia investiga els comentaris de menyspreu que suposadament alguns docents van fer a fills de gu¨¤rdies civils. El S¨ªndic de Greuges ha rebut 30 queixes i consultes per adoctrinament. I l¡¯Alta Inspecci¨® estudia 134 casos m¨¦s pel mateix motiu, segons el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo.
Unes den¨²ncies a les quals resulta molt dif¨ªcil posar rostre per la petici¨® d¡¯anonimat dels implicats, per¨° que il¡¤lustren l¡¯exist¨¨ncia de diverses controv¨¨rsies superposades. En uns casos es q¨¹estionen els continguts: ¡°Es presenta Espanya com una cosa aliena i perjudicial per a Catalunya¡±, lamenta una mare de Barcelona. En d'altres, la manera d¡¯explicar el que passa fora de les aules: ¡°La mestra del meu fill de 10 anys es va despatxar a gust contra la policia. Tamb¨¦ deia que no passava res si les empreses se n¡¯anaven de Catalunya¡¡±, explica una altra mare del Vall¨¨s, que ha denunciat el cas al Ministeri d¡¯Educaci¨®. Alguns docents, com una professora del Baix Llobregat, posen el focus en la relegaci¨® del castell¨¤: ¡°Se m¡¯ha arribat a manar que parl¨¦s en catal¨¤ en una reuni¨®. I he vist una companya cridar a un nen per fer servir el castell¨¤¡±, afirma. I un agent policial recorda com ¡°despr¨¦s d¡¯anys de portar els nens contents a l¡¯escola, alguna cosa va canviar quan van veure que s¡¯hi votava contra Espanya¡±.
Les dades disponibles ¡ªquantitat i motius de les queixes que han transcendit¡ª permeten extreure algunes conclusions. Una ¨¦s que, malgrat la confrontaci¨® pol¨ªtica, bona part del sistema educatiu ¡ªm¨¦s de 4.000 centres i gaireb¨¦ un mili¨® d¡¯alumnes d¡¯educaci¨® prim¨¤ria i secund¨¤ria¡ª ha esquivat sense incid¨¨ncies els mesos de m¨¦s tensi¨®. Els problemes plantejats es concentren en pocs centres, gaireb¨¦ sempre situats en zones amb menys suport a l¡¯independentisme.
Una altra ¨¦s que en el model educatiu s¡¯ha anat acumulant un malestar que ha anat obrint noves disputes. La primera va ser la de la llengua. En els ¨²ltims temps ha adquirit m¨¦s virul¨¨ncia el suposat adoctrinament, ¨¦s a dir, els continguts i la manera de presentar-los. I, des de fa un any, ha irromput la controv¨¨rsia per l¡¯¨²s partidista d¡¯un espai p¨²blic com ¨¦s l¡¯escola, on es fan actes de suport als l¨ªders independentistes, com dissabte a Vilassar de Mar.
¡°Amb el pas del temps s¡¯ha anat trencant el gran acord amb el qual va arrencar el model educatiu¡±, explica Albert Branchadell, professor de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, que recorda que ¡°el gran consens aconseguit en la primera llei de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica, del 1983, es va trencar en la segona, del 1998. ERC va considerar que es quedava curta i el PP, que anava massa lluny¡±.
La primera llei, que va establir les bases de l¡¯¨²s preeminent del catal¨¤, va ser una aposta de l¡¯esquerra, que va voler traslladar a les aules les complicitats teixides a les f¨¤briques i els barris durant el franquisme. El catal¨¤ i la seva recuperaci¨® despr¨¦s de 40 anys de dictadura, m¨¦s que motiu de divisi¨®, era considerat una via d¡¯integraci¨® i un ascensor social. Malgrat el consens, ja llavors va haver-hi focus d¡¯oposici¨® al model, minoritaris per¨° combatius, que rebutjaven la ¡°marginaci¨® del castell¨¤¡± i que van cristal¡¤litzar en l¡¯anomenat Manifest dels 2.300. La llei va acabar al Tribunal Constitucional, que el 1994 ¡°va avalar el que s¡¯havia fet fins aquell moment, amb la immersi¨®, per¨° tamb¨¦ va establir les bases del que vindria despr¨¦s, en establir que no es podia excloure el castell¨¤ com a llengua vehicular¡±, afirma Branchadell.
¡°D¡¯alguna manera, la segona llei del 1998, anomenada de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica, perqu¨¨ intentava blindar el catal¨¤ davant de la sent¨¨ncia del Constitucional, va acabar esquerdant el consens¡±, afegeix Branchadell. Resulta dif¨ªcil entendre la intensitat que envolta el debat sense tenir en compte que la hist¨°ria de l¡¯escola catalana ¨¦s un reflex de la pol¨ªtica d¡¯aquesta comunitat, marcada ara pel proc¨¦s.
Aix¨° explica les posicions gaireb¨¦ irreconciliables. Joan Mena (En Com¨² Podem), Bernat Sol¨¦ (ERC) i Llu¨ªs Font (JxCat) comparteixen la visi¨® que aquesta ¡°continua mantenint el seu paper cohesionador i integrador en una societat complexa, que ha rebut una onada d¡¯immigraci¨® i que afronta nous grans reptes; els atacs que rep oculten una voluntat de minar l¡¯autogovern¡±. Els tres partits, l¡¯associaci¨® de pares Fapac, els sindicats amb representaci¨® i moltes entitats formen un front ampli ¡ªamb un gran pes dins del sistema educatiu¡ª que defensa el model. Aquest front creu que bona part de les den¨²ncies han estat encoratjades o magnificades per interessos pol¨ªtics. Recorden que cinc dels nou docents denunciats a Sant Andreu ja han estat exculpats.
Per al PP i Ciutadans el consens entorn de l¡¯escola no ha existit mai o va deixar de tenir sentit el dia que ¡°el nacionalisme va decidir convertir-la en punta de llan?a del seu projecte de construcci¨® nacional¡±, segons Andrea Levy (PP). Sonia Sierra, de Ciutadans, nega ¡°el dogma del catal¨¤ com a cohesionador social: cap estudi internacional ho avala¡±.
Segons l¡¯Assemblea per una Escola Biling¨¹e, entitat minorit¨¤ria per¨° d¡¯activitat creixent, ¡°el nacionalisme fa 30 anys que manipula l¡¯educaci¨®¡±. ¡°No hi ha hagut mai consens, sin¨® submissi¨®¡±, diu Ana Losada. El sindicat AMES ¡ªsense representaci¨®, per¨° que es presentar¨¤ per primera vegada en les properes eleccions aliat amb CSIF¡ª denuncia ¡°plantejaments partidistes i tendenciosos en els llibres de Ci¨¨ncies Socials de 5¨¨ i 6¨¨ de prim¨¤ria¡±, explica Antonio Jimeno. El ministeri va encarregar un informe a l¡¯Alta Inspecci¨® sobre el cas, per¨° encara no l¡¯ha fet p¨²blic.
En aquesta situaci¨® de trinxeres, costa trobar posicions interm¨¨dies. Eva Granados, del PSC, representa una d¡¯aquestes. ¡°L¡¯escola com a via d¡¯integraci¨® era el veritable sentit del model. Ara ha quedat atrapada entre dos nacionalismes en pugna per imposar els seus postulats¡±, lamenta.
Per a Albert Branchadell, la tensi¨® de fons ha fet fracassar totes les iniciatives de flexibilitzar el model. ¡°Quan el segon Govern tripartit va intentar implementar la tercera hora en castell¨¤, va topar amb una gran oposici¨®. Va ser vist com una amena?a a tot el model, quan no hi ha raons objectives per pensar que m¨¦s hores o assignatures en castell¨¤ ho siguin¡±, afirma.
Una cosa semblant passa amb la negativa de la Generalitat a incloure en els fulls d¡¯inscripci¨® una casella que permeti triar als pares m¨¦s pres¨¨ncia del castell¨¤ en l¡¯educaci¨® dels seus fills. Aquest litigi, que s¡¯arrossega des de la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional del 1994, ha portat 40 fam¨ªlies a reclamar als tribunals que els seus fills rebin el 25% de les assignatures en castell¨¤. Sis han aconseguit una sent¨¨ncia favorable, per¨° l¡¯aplicaci¨® de les sent¨¨ncies est¨¤ sent en la pr¨¤ctica molt complexa.
Els experts defensen que ¡°cal desescalar el conflicte, perqu¨¨ la situaci¨® actual nom¨¦s radicalitza posicions i perjudica l¡¯escola mateixa¡±, considera Mart¨ªnez-Celorrio. ¡°Hi ha una q¨¹esti¨® larvada de descontentament d¡¯algunes fam¨ªlies que ve de lluny. Per¨° no crec que s¡¯hagi trencat el consens. El model catal¨¤ est¨¤ molt arrelat¡±, estima Maria Vinuesa, de l¡¯Associaci¨® Rosa Sensat, amb un gran prestigi pedag¨°gic. Albert Branchadell advoca per ¡°abandonar el frontisme¡±. ¡°La intensitat del debat impedeix a les parts flexibilitzar posicions. Cal bastir ponts i buscar nous acords¡±.
La feble empremta de l¡¯escola en la identitat nacional
L¡¯escola t¨¦ molta import¨¤ncia en la formaci¨® dels valors dels infants, coincideixen a assenyalar tots els experts. Per¨° la seva incid¨¨ncia en la identitat nacional del menor ¨¦s molt redu?da, segons les investigacions realitzades sobre la mat¨¨ria, que conclouen que la fam¨ªlia i l¡¯entorn social proper s¨®n molt m¨¦s determinants. El polit¨°leg Llu¨ªs Orriols ha mostrat en un treball recent que ¡°l¡¯augment de l¡¯independentisme dels ¨²ltims anys t¨¦ poc a veure amb l¡¯escola¡±. ¡°L¡¯independentisme ha crescut en totes les franges d¡¯edat, fins i tot entre les educades durant el franquisme¡±, afirma.
Laia Balcells, professora de la Universitat de Georgetown, situa el fenomen en perspectiva hist¨°rica. ¡°L¡¯escola s¨ª que va deixar una enorme empremta en llocs com Fran?a, on la primera generaci¨® escolaritzada ho va ser a l'entorn d¡¯uns valors davant dels quals els pares, sovint analfabets, no podien competir¡±, explica. ¡°Per¨° a partir d¡¯aquesta primera generaci¨®, ¨¦s la fam¨ªlia la que en bona mesura assumeix aquest rol. A les Rep¨²bliques B¨¤ltiques i a Catalunya, per exemple, l¡¯adoctrinament de la Uni¨® Sovi¨¨tica i el franquisme van fracassar perqu¨¨ la primera escolaritzaci¨® ja s¡¯havia produ?t. Les fam¨ªlies tenien i van transmetre una identitat diferent de la que se¡¯ls volia imposar¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.