El costat fosc de l¡¯art

A l'Alemanya dels anys trenta el r¨¨gim nazi va encunyar el terme ¡°art degenerat¡± per qualificar les produccions modernes que no enaltien l'art heroic del r¨¨gim de Hitler. Els artistes degenerats no podien produir, exhibir, ni vendre les seves obres. D'una manera no tan evident, el per¨ªode d'hegemonia del pensament racionalista i cient¨ªfic que ha imperat des del Segle de les Llums ha donat, fomentat i interpretat obres d'art racionals i cient¨ªfiques i ha relegat les que sorgeixen del costat fosc de la ment i les creences esot¨¨riques, la superstici¨® o el mal, i els reflecteixen. Per¨° aquest tipus d'obres produ?des a partir del subconscient, l'esoterisme, l'ocultisme, la m¨¤gia o la consci¨¨ncia alterada per drogues i al¡¤lucin¨°gens tenen un gran poder d'atracci¨®. Un bon grapat d'aquestes obres es poden veure a l'exposici¨® La llum negra. Tradicions secretes en l'art des dels anys cinquanta, comissariada pel gestor cultural Enrique Juncosa, que es podr¨¤ visitar fins al 21 d'octubre al Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB).

En aquesta mostra es pot trobar el que dif¨ªcilment es pot veure en d'altres: des de Dreamachine, que Brion Gysin va crear el 1962, una m¨¤quina digna de Santa Teresa que, amb les seves llums intermitents, porta els espectadors, si la contemplen amb els ulls tancats, a l'¨¨xtasi m¨ªstic; fins als collages creats per Fred Tomaselli amb fotografies, fulles de plantes psicotr¨°piques, com marihuana, sacarina i pastilles al¡¤lucin¨°genes, creant imatges vision¨¤ries i hipn¨°tiques, tan decoratives com pertorbadores.

Aquests artistes s¨®n nom¨¦s dos d'una llarga llista de creadors responsables de les prop de 350 obres exposades. Marginals com el precursor de la psicod¨¨lia i la contracultura Harry Smith; el cineasta Kenneth Anger, influ?t per l'ocultisme d'Aliester Crowley; el pintor visionari Forrest Bess; el m¨²sic Sun Ra, nascut, segons ell, a Saturn, i creador de la societat secreta Thmei, i la precursora del minimalisme Agnes Martin. Per¨° tamb¨¦ primeres espases, com Joseph Beauys, que s'inspira en el creador de l'antroposofia, Rudolf Steiner, per explicar les seves idees; William S. Burroughs, interessat en l'ocultisme i el misticisme, com Gysin, que desenvolupen la t¨¨cnica del cut-up per escriure text amb collages que consideraven m¨¤gics. Entre els poetes, el comissari destaca Henri Michaux, pioner en l'¨²s de les drogues, tipus mescalina, per a la realitzaci¨® dels seus dibuixos, on va reflectir somnis, fantasies i al¡¤lucinacions.

Levitant

Crida l'atenci¨®, i molt, l'escultura hiperrealista creada el 2006 per Goshka Macuga, que reprodueix l'ocultista i te¨°sofa Madame Blavatsky, que hi apareix levitant, amb el seu aspecte de vella de poble, sobre dues cadires. La rotunditat de l'obra de la polonesa contrasta, en canvi, amb el treball de Gino de Dominicis, un dels artistes que a la d¨¨cada dels vuitanta i els noranta van entendre la pr¨¤ctica art¨ªstica com una cosa que pot fer arribar a un nivell cognitiu superior. Est¨¤ representat per una de les ¡°escultures invisibles¡± que va fer el 1979, en la qual el cos s'ha volatilitzat i la figura d'una dona estesa s'intueix pel seu barret i les seves sabatilles.

¡°Aquestes obres nom¨¦s s'entenen plenament si tenim en compte la seva pertinen?a a corrents de pensament situats al marge del racionalisme cient¨ªfic, des dels misticismes m¨¦s o menys ortodoxos fins a la psicod¨¨lia, societats secretes, societats herm¨¨tiques i el m¨®n esot¨¨ric¡±, va comentar Vicen? Villatoro, director del CCCB, tot destacant que la mostra sigui una ¡°enciclop¨¨dia il¡¤lustrada del pensament herm¨¨tic i secret¡±, encara que va reivindicar ¡°la seva capacitat d'aflorar la part espiritual i m¨ªstica que havia quedat als marges¡±.