I jo, soc catal¨¤?

?Ser¨¦ yo espa?ol? es preguntava Gaziel el gener del 1929 des de les p¨¤gines del diari El Sol. Impactat per la lectura del cap¨ªtol dedicat a Espanya a Europa, an¨¢lisis espectral de un continente, de Hermann Keyserling, Agust¨ª Calvet assegurava en aquell article que no se sentia gens reflectit per ¡°les magres i parcial¨ªssimes filosofies hisp¨¤niques¡± de l¡¯alemany, que resumia que ¡°Castella ¨¦s Espanya¡±, que ¡°el fet determinant ¨¦s l¡¯esperit castell¨¤, i el que caracteritza el paisatge castell¨¤ ¨¦s l¡¯element c¨°smic, astral. L¡¯espanyol sap que nom¨¦s viu la seva vida, que en ¨²ltima inst¨¤ncia ning¨² el pot ajudar. D¡¯aqu¨ª ve el seu cultiu de la virilitat, de la dignitat de l¡¯home, i d¡¯aqu¨ª el seu particular sentit de l¡¯honor, que descansa sobre la passi¨® purament subjectiva¡±. El tarann¨¤ del periodista catal¨¤ era un altre, com exposa Francesc-Marc ?lvaro al pr¨°leg del llibre del mateix t¨ªtol que el text de fa gaireb¨¦ 90 anys. Aix¨ª, Gaziel, fins i tot acceptant com a certa la descripci¨® del comte de Keyserling, preferia parlar de les Espanyes que ¡°no s¨®n nom¨¦s Meseta, ni Goya, ni Felip II, ni inquisidors, ni altres realitats semblants, sin¨® tot aix¨° i molt¨ªssim m¨¦s que no ha estat, no ¨¦s ni ser¨¤ mai res d¡¯aix¨°¡±.

Durant el debat d¡¯investidura de dilluns, l¡¯oposici¨® li va preguntar insistentment al president Torra si tenia una visi¨® restringida de Catalunya, d¡¯aquella catalanitat que defensava Gaziel com a element perdurable de l¡¯ess¨¨ncia del pa¨ªs m¨¦s enll¨¤ dels seus constants avatars. El candidat s¡¯hi va resistir, per¨° va acabar fent seu l¡¯esl¨°gan pujolista que definia com a catal¨¤ tothom que viu i treballa a Catalunya. La insist¨¨ncia era l¨°gica.

El pensament de Torra arribava avalat per piulades i articles que posaven en dubte el concepte plural de la nostra realitat, aquella sobre la qual l¡¯independentisme ha de treballar per ampliar el seu horitz¨® i de la qual ERC, el principal soci pol¨ªtic del president, anticipa que plantejar¨¤ en una pon¨¨ncia del proper congr¨¦s. I com que sabem que som el que piulem i respirem pel que hem deixat escrit, el debat va assenyalar el cam¨ª de la legislatura i el gran obstacle que Torra haur¨¤ de superar: demostrar que, tot i que ha estat triat per uns quants, ¨¦s el representant de tots, sense exclusi¨®, i que rectificar ¨¦s de savis, encara que sigui de cara a la galeria. Per¨° com que es fa dif¨ªcil suposar que uns pensaments despectius tan elaborats es poden esborrar de la ment amb facilitat, el seu primer gran repte ser¨¤ fer-se perdonar pels qui es mantindran recelosos.

I no em refereixo a Ciutadans, que aprofitar¨¤, com va sentenciar Keyserling, que cap rectificaci¨® ni desmentiment anul¡¤lar¨¤ l¡¯efecte d¡¯una publicitat ben feta. Ni al PP, que amb Garc¨ªa Albiol no tindr¨¤ cap autoritat moral per atacar Torra per la immigraci¨® perqu¨¨ ell tamb¨¦ porta a la motxilla personal les seves campanyes a Badalona. Ni tan sols a la CUP, desbordada per una hemeroteca que ha convertit la seva abstenci¨® en el rubor de la seva ideologia.

Em refereixo a tants i tants catalans que amb m¨¦s o menys cognoms ancestrals segueixen sense entendre les presses dels uns i els obstacles dels altres. Ciutadans de Catalunya que no veuen malament la independ¨¨ncia, que sentimentalment ja van desconnectar d¡¯Espanya abans de l¡¯advertiment que va fer el president Montilla i que, per aix¨°, no accepten presos preventius per una reivindicaci¨® pol¨ªtica. Dones i homes que reclamaven respostes d¡¯un Madrid que nom¨¦s emetia silencis, alhora que passaven vergonya amb les desmesures legislatives independentistes del setembre. Ciutadans de Catalunya que van sortir a votar l¡¯1 d¡¯octubre per convicci¨® o en solidaritat amb els reprimits violentament i que van respirar alleugerits durant els minuts que van creure que Puigdemont convocaria eleccions.

Homes i dones, de colors diferents i amb sinceres i profundes conviccions democr¨¤tiques, que han anat veient com els conceptes que generen el sistema es desfilaven com una tela gastada. Ciutadans de Catalunya que, en no entreveure cap correcci¨®, es van distanciar emocionalment de totes les forces pol¨ªtiques perqu¨¨ les perceben m¨¦s predisposades al bloqueig que a buscar solucions factibles i viables. Que saben dif¨ªcils, per descomptat. I cada dia que passi ho seran m¨¦s. Per¨° per aix¨° es va inventar la pol¨ªtica. O no?

Dones i homes en desacord amb l¡¯aplicaci¨® del 155 i que recriminen als pol¨ªtics independentistes que hagin estat cinc mesos marejant la seva pr¨°pia perdiu per uns interessos que, tot i ser leg¨ªtims, facilitaven l¡¯allunyament progressiu de l¡¯autogovern. Raons parcials a favor del seu relat. Un relat contraposat cada dia m¨¦s al que aquests mateixos ciutadans de Catalunya van veure, van escoltar i van denunciar. Persones assenyades que, sense haver llegit Keyserling, comparteixen amb ell que cada llengua ¨¦s una visi¨® del m¨®n. I la seva llengua ¨¦s la catalana. Per aix¨°, avui, parafrasejant Gaziel, es pregunten: i jo, soc catal¨¤.

Josep Cun¨ª ¨¦s periodista.