A la ¡®ca?a¡¯ de la balena del Garraf

Per observar balenes no cal viatjar a la Patag¨°nia o les illes Gal¨¢pagos. Si salpem des de la cimentera del Garraf n'hi ha prou. Diverses entitats organitzen a Catalunya sortides cient¨ªfiques que monitoritzen la migraci¨® de cetacis arran de la nostra costa cap al golf de Lle¨® durant la primavera. Organitzacions com Associaci¨® Cet¨¤cea preparen setmanalment sortides amb una dotzena de persones, ciutadans que a canvi de 50 euros poden formar part del projecte per identificar els gegants del mar.

El 6 de maig passat, deu persones atenien a primera hora del mat¨ª al Club N¨¤utic del Garraf les instruccions de Laura Almarcha, veterin¨¤ria i membre de Cet¨¤cea. Fa tres anys que hi col¡¤labora al mateix temps que es forma amb cursos de medicina per a mam¨ªfers marins i submarinisme cient¨ªfic. La presidenta de l'entitat ¨¦s Montse Valls, et¨°loga i psic¨°loga de professi¨®. La tripulaci¨® d'inexperts grumets pren nota del funcionament d'identificaci¨® dels animals que hauran de trobar al mar: les esp¨¨cies que amb m¨¦s probabilitats poden observar s¨®n el dof¨ª com¨² ¨Cel menys com¨² al Mediterrani¨C, el dof¨ª llistat, el dof¨ª mular, el cap d'olla gris i el rorqual, la segona balena m¨¦s gran del m¨®n. La clau de tot plegat ¨¦s l'aleta dorsal, perqu¨¨ a partir d'aquesta s'identifica l'individu. Aquesta informaci¨® es comparteix, amb una fitxa sobre la localitzaci¨® de l'albirament i la conducta dels animals, amb altres organitzacions i amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. Cet¨¤cea treballa a la costa entre Castelldefels i Cubelles i des de la seva fundaci¨®, el 2012, ha identificat gaireb¨¦ dos centenars d'animals, la majoria dofins mulars i cap d'olla grisos.

L'equip de Cet¨¤cea genera expectatives entre el grup: les probabilitats de trobar balenes s¨®n elevades, aix¨ª ho reiteren. Per aix¨° s'hi ha apuntat N¨²ria Gim¨¦nez, acompanyada per la seva filla, procedents de Santa Coloma de Farners. Gim¨¦nez diu que les balenes s¨®n per a ella ¡°una obsessi¨®¡± i que vol deixar de veure-les nom¨¦s en documentals de televisi¨®. Afegeix Gim¨¦nez que fa dos anys va viatjar a les illes H¨¨brides (Esc¨°cia) per fer turisme balener, sense gaire ¨¨xit. La majoria al grup ja t¨¦ experi¨¨ncia marinera, ha vist dofins abans i el que ha vingut a fer ¨¦s a plantar-se davant d'un rorqual. La tripulaci¨® insisteix en les possibilitats de divisar un catxalot, perqu¨¨ tamb¨¦ migra des de l'Atl¨¤ntic cap al golf de Lle¨®, per¨° Almarcha avisa que ¨¦s un animal de m¨¦s profunditat i ¨¦s dif¨ªcil d'albirar en superf¨ªcie: Cet¨¤cea nom¨¦s ha identificat cinc catxalots des del 2013, segons dades de la seva p¨¤gina web.

La jornada balenera dura vuit hores i el grup es divideix en dos velers. La meitat de la navegaci¨® ¨¦s sota una pluja intensa i el soroll dels avions que surten o s'acosten a l'aeroport del Prat es confon amb el dels trons. El risc d'acabar amb una galip¨¤ndria ¨Ctothom acaba ben xop¨C no fa retrocedir l'expedici¨®. La concentraci¨® per descobrir aletes o el brollar del vapor d'aigua de les balenes dura les primeres sis hores. Qualsevol moviment al mar ¨¦s motiu d'expectaci¨® general, i si alg¨² identifica un banc de tonyines o l'aleta d'un peix lluna, molt abundants, l'excitaci¨® es dispara. Per¨° cap al final de la ruta ja ning¨² fa cas dels peixos lluna i nom¨¦s Gim¨¦nez i la seva filla aguanten al peu del can¨® esperant trobar a l'¨²ltim sospir el prom¨¨s rorqual.

La sortida ¨¦s un ¨¨xit en identificaci¨® de dofins llistats per¨° les balenes, malgrat navegar a m¨¦s de 7 milles ¨C11 quil¨°metres¨C de dist¨¤ncia de la costa, no acaben apareixent. Valls comenta que les probabilitats d'albirament no depenen de la dist¨¤ncia de la terra ferma sin¨® de la profunditat: hi ha punts de la Costa Brava on nom¨¦s a una milla de dist¨¤ncia ja poden identificar-se els grans cetacis.

L'equip de Cet¨¤cea t¨¦ un manual de bones pr¨¤ctiques d'observaci¨® i acostament a les balenes. Fart del diluvi, m'aixoplugo a la cabina per menjar ganchitos i dedicar una hora a memoritzar el document: cap embarcaci¨® pot acostar-se a menys de 60 metres a les balenes i cap persona pot llen?ar-se a l'aigua per nedar amb els animals ¨Caquest periodista confessa que era la seva intenci¨®¨C. En un radi de 500 metres no hi pot haver m¨¦s de dues embarcacions i dins de la zona de 300 metres, els sorolls s'han de limitar al m¨¤xim i no s'hi pot accedir si hi ha cries. Els vaixells no poden maniobrar fent cercles al voltant dels animals, s'hi han d'acostar navegant en paral¡¤lel i sense superar els 4 nusos de velocitat. El temps m¨¤xim d'estada dins dels 500 metres s¨®n 15 minuts.

Els dofins, el trofeu m¨¦s preuat del dia, s¨®n murris: veuen amena?at el seu grup i un adult es col¡¤loca a la proa de l'embarcaci¨® perqu¨¨ aquesta el segueixi mentre la resta de la seva fam¨ªlia desapareix. Valls assegura que a Cet¨¤cea mai forcen el contacte amb els dofins, a difer¨¨ncia del que fan nombroses empreses d'observaci¨® de cetacis arreu del m¨®n.

La frustraci¨® general ¨¦s evident quan la missi¨® torna a port, per¨° fins i tot amb pluja i sense rorquals no ¨¦s una mala manera de passar el diumenge. M¨¦s d'un dels components de l'excursi¨® diu que vol repetir, possiblement per l'ancestral atractiu que desperta el mite de la balena. Una setmana despr¨¦s de l'expedici¨®, un soci del Club N¨¤utic Garraf difon un v¨ªdeo del suposat albirament d'un grup d'orques davant de la costa barcelonina. Contacto amb Valls perqu¨¨ avalu? la veracitat del v¨ªdeo: primer el considera improbable perqu¨¨ les orques excepcionalment remunten el Mediterrani m¨¦s enll¨¤ de Gibraltar, despr¨¦s Valls comprova que un dels homes de les imatges parla en un castell¨¤ distintiu de Cadis. Finalment trobo el mateix v¨ªdeo compartit tres dies abans per un pescador andal¨²s. Que l'observaci¨® de balenes al Mediterrani catal¨¤ es converteixi en cadena de fake news per tel¨¨fon ¨¦s la prova que els capitans Ahab de diumenge hi continuaran persistint.