Dal¨ª, m¨¦s viu que mai

Des que Salvador Dal¨ª va morir el 1989, el pintor no ha deixat de ser not¨ªcia i no ha caigut en l¡¯oblit en cap moment. Per¨° la seva figura no sempre s¡¯ha associat a esdeveniments positius. El 2017 Dal¨ª va ressuscitar despr¨¦s que una jutge obligu¨¦s a obrir la seva tomba per extreure el seu ADN i comparar-lo amb el de Pilar Abel, que assegurava ser filla seva. Tot va acabar al setembre quan es va demostrar que no hi havia cap parentiu entre tots dos. Aquest any horribilis tamb¨¦ va viure un descens del 16% dels visitants dels museus Dal¨ª motivat pel proc¨¦s. Per sort, el 2018 s¡¯ha corregit la tend¨¨ncia i els cinc primers mesos les xifres de visitants s¨®n positives, i Dal¨ª, que si visqu¨¦s hagu¨¦s complert l¡¯11 de maig 114 anys, est¨¤ m¨¦s viu que mai: les exposicions, els llibres, les pel¡¤l¨ªcules, els documentals i les subhastes en qu¨¨ est¨¤ present el geni surrealista fa pensar que som davant un Any Dal¨ª en tota regla.

Figueres, N¨¤pols, Barcelona, Sevilla i Saragossa exposaran? l'artista el 2018

Primer va ser una exposici¨® i despr¨¦s un llibre. Mariona Seguranyes signa una ¨¤mplia investigaci¨® (de sis anys) que ha acabat sent la necess¨¤ria biografia de la fam¨ªlia del pintor. L¡¯exposici¨®, oberta fins al 4 de novembre al Museu de l¡¯Empord¨¤, iguala en import¨¤ncia pintures i documents reunits per la comiss¨¤ria en qu¨¨ demostra el paper de la fam¨ªlia en la formaci¨® i l¡¯auge de Dal¨ª. El llibre, publicat per Viena Editors, est¨¤ ¨¤mpliament il¡¤lustrat i ¨¦s un goig per als dalinians per la quantitat d¡¯informaci¨® in¨¨dita que aporta, entre la qual hi ha uns diaris in¨¨dits d¡¯Anna Maria Dal¨ª, la germana del pintor. Seguranyes reivindica el pare notari, al qual mostra com un lliure pensador, immers en un ambient progressista i li dona veu per explicar la seva versi¨® dels fets que van portar al fet que el seu fill fos expulsat de la seva fam¨ªlia. Tamb¨¦ desgrana com era l¡¯id¨ªl¡¤lic parad¨ªs en qu¨¨ van viure Dal¨ª i Anna Maria, i com malgrat les desavinences entre ells ¡ªdespr¨¦s de la irrupci¨® de Gala a la vida del pintor el 1929 i despr¨¦s que Anna Maria publiqu¨¦s el seu llibre el 1949, que va provocar que es deixessin de parlar¡ª ¡°sempre va haver-hi un fil fi, d¡¯aranya, que els va mantenir units¡±.

Mariona Seguranyes signa la necess¨¤ria biografia del pare i la germana del pintor

La fam¨ªlia i el drama que van viure des del 1929 s¨®n els protagonistes de Miss Dal¨ª, la pel¡¤l¨ªcula de Ventura Pons estrenada a l¡¯abril, en la qual Anna Maria explica els seus darrers anys de vida, la trag¨¨dia grega en qu¨¨ es va convertir la seva fam¨ªlia des de l¡¯arribada dels surrealistes i, sobretot, Gala, a la vida del pintor. Pons, vinculat amb Cadaqu¨¦s, s¡¯ha amarat de tot el que est¨¤ relacionat amb Dal¨ª per explicar com es va viure a la fam¨ªlia i al poble aquesta hist¨°ria d¡¯amor-desamor fraternal.

A l¡¯abril tamb¨¦ es va estrenar el documental Dal¨ª immortal impulsat per la mateixa fundaci¨®; un recorregut vital (de dues hores), des d¡¯aquell 1929 fins a la defunci¨® de l¡¯artista el 1989, en el qual es recorre a trav¨¦s de centenars d¡¯imatges, moltes de les quals in¨¨dites, acompanyades de la veu en off de l¡¯artista i de textos, la seva vida i obra a partir de les seves grans passions: la pintura, el paisatge i Gala.

Despr¨¦s de l¡¯exposici¨® Io Dal¨ª que es va inaugurar al Palazzo delle Arti de N¨¤pols al mar? (oberta fins el 10 de juny), que explica com el pintor va crear el seu propi personatge i posa al descobert tamb¨¦ la seva vida personal, l¡¯any seguir¨¤ carregat de not¨ªcies relacionades amb Dal¨ª i el seu m¨®n.

Al juliol Gala Salvador Dal¨ª obrir¨¤ les seves portes al MNAC. Una habitaci¨® pr¨°pia a P¨²bol, una gran exposici¨® (comissariada per la cr¨ªtica i experta Estrella de Diego) en la qual s¡¯explicar¨¤ com la musa va tenir un paper molt m¨¦s actiu del que s¡¯ha defensat fins ara i explorar¨¤ en la vida d¡¯aquesta enigm¨¤tica dona (mai va concedir una entrevista), que es va relacionar amb artistes i intel¡¤lectuals alhora que la reivindica com a artista de ple dret, a partir de l¡¯autoria compartida d¡¯algunes obres.

L¡¯any expositiu acabar¨¤ a l¡¯octubre amb la mostra Dal¨ª at¨°mic que es veur¨¤ a Sevilla i Saragossa a partir de l¡¯obra Leda at¨°mica que el pintor va crear el 1949, any que estava obsessionat pels efectes, positius i negatius, d¡¯aquesta energia i en la qual la protagonista no ¨¦s altra que una Gala idealitzada.

Sense data d¡¯estrena per¨° ja en postproducci¨® hi ha un altre documental que aborda el paper maternal o no maternal de Gala amb C¨¦cile, la filla que va tenir amb el seu primer marit, el poeta Paul ?luard. El cineasta i artista visual Joan Bofill estrenar¨¤ C¨¦cile, filla de la ra¨®, en qu¨¨ la filla parla per primera vegada davant d¡¯una c¨¤mera de la relaci¨® amb la seva mare, segons Bofill-Amarg¨®s. El realitzador assegura que el seu treball canviar¨¤ gran part del que s¡¯ha dit fins ara sobre aquest assumpte. Un altre projecte cinematogr¨¤fic anunciat fa uns dies ¨¦s Dali land, un biopic protagonitzat per l¡¯oscarizat Ben Kingsley que donar¨¤ vida al pintor i que explicar¨¤ com era la parella Gala-Dal¨ª als anys seixanta, explicada per un assistent que ajuda el pintor a preparar un gran espectacle.

¡°Es tracta d¡¯una conflu¨¨ncia especial que permet fer noves lectures¡±, explica Montse Aguer, responsable dels museus Dal¨ª, despr¨¦s de comprovar el gran nombre de projectes que tenen a Dal¨ª i a Gala com a protagonistes, conven?uda que ¡°el poder de Dal¨ª ¨¦s tan gran que s¡¯imposa a qualsevol projecte¡±. Que hi ha Dal¨ª per a estona queda clar amb l¡¯anunci recent de la Fundaci¨® de Figueres: s¡¯ha arribat a un acord amb la Universitat de Pequ¨ªn per traduir i interpretar el cat¨¤leg raonat de pintura i promoure, en breu, una enorme exposici¨® retrospectiva que marqui ¨¨poca i es converteixi en una refer¨¨ncia.