La RAE interv¨¦ en una discussi¨® a Twitter i anuncia que ¡®supremacismo¡¯ arribar¨¤ al diccionari

La RAE intenta respondre als dubtes ling¨¹¨ªstics que se li plantegen a Twitter, tot i el risc de ficar-se en embolics. Com va fer dilluns: un usuari d'aquesta xarxa social retreia a Pedro S¨¢nchez que titll¨¦s de ¡°supremacista¡± el president de la Generalitat, Quim Torra, quan ¨¦s una paraula que ni tan sols recull el diccionari. El compte de Twitter de la Reial Acad¨¨mia va aclarir que supremacismo i supremacista ja estan ¡°en fase d'incorporaci¨®¡±.

No va faltar qui va acusar l'entitat de ser un ¡°instrument de l'Estat espanyol¡±, disposat a inventar-se paraules per defensar la p¨¤tria, per¨° la veritat ¨¦s que ja era un terme correcte i no ¨¦s estrany que s'afegeixi en la propera edici¨®.

El diccionari no inclou totes les paraules

¡°Que una paraula no figuri al diccionari no vol dir que sigui incorrecta o que no existeixi¡±, explica a EL PA?S?Judith Gonz¨¢lez Ferr¨¢n, fil¨°loga de Fund¨¦u. Gonz¨¢lez Ferr¨¢n recorda que cap diccionari recull totes les paraules de la llengua. Hi falten, per exemple, termes especialitzats, que sovint s'inclouen en diccionaris propis, i moltes paraules derivades, com, per exemple, desafortunadamente. Tamb¨¦ ¨¦s el cas de supremacista.

¡°Al diccionari s¨ª que surten les paraules supremac¨ªa i el sufix -ismo¡±, recorda la fil¨°loga. Supremac¨ªa?significa ¡°grau suprem en qualsevol l¨ªnia¡± i ¡°preemin¨¨ncia, superioritat jer¨¤rquica¡±. Pel que fa a -ismo, serveix per ¡°formar substantius que solen significar doctrina, sistema, escola o moviment¡±.

?s a dir, supremacismo?no ¨¦s m¨¦s que un derivat format correctament i que vindria a significar ¡°la doctrina que posa en preemin¨¨ncia i superioritat all¨° que es predica¡±. Tant la Fund¨¦u com la RAE ja havien piulat fa anys que la paraula era correcta, tot i que llavors el context potser no despertava tantes susceptibilitats.

No ¨¦s una paraula nova

Gonz¨¢lez Ferr¨¢n s¨ª que apunta que supremacismo?¨¦s una paraula que cada vegada s'utilitza m¨¦s i per aix¨° t¨¦ sentit que la reculli el diccionari. Si els mitjans i els parlants comencen a fer servir sovint una paraula, t¨¦ sentit que aparegui al diccionari per facilitar-ne la consulta.

A m¨¦s, el terme no s'utilitza nom¨¦s en refer¨¨ncia a Catalunya i Espanya, com recorda la fil¨°loga. S'ha popularitzat en expressions com supremacismo blanco, amb el qual s'al¡¤ludeix "a les ideologies racistes que creuen en la dominaci¨® de l'home blanc occidental sobre la resta de les societats", com explica la mateixa Fund¨¦u en un comunicat de la seva p¨¤gina web. "Amb un sentit similar, per¨° aplicat a altres ¨¤rees, tamb¨¦ es troben casos com supremacismo jud¨ªo, supremacismo isl¨¢mico, supremacismo ¨¦tnico, etc¨¨tera".

Ni tan sols ¨¦s un terme nou. Tal com es pot veure en aquest gr¨¤fic de NGram Viewer, una eina de Google que recull la freq¨¹¨¨ncia de paraules publicades en llibres, el mot supremacismo?ja apareix als anys seixanta i el seu ¨²s es dispara des de finals dels vuitanta.