Cinc reposicions teatrals a Barcelona

Algunes per q¨¹esti¨® de dates; d'altres, per desinformaci¨®; unes quantes, perqu¨¨ no quedaven entrades... La q¨¹esti¨® ¨¦s que per la cartellera teatral de Barcelona han passat obres d'aquelles que no cal perdre's i ens les hem perdut. Les reposicions, per¨°, s¨®n un recurs molt utilitzat per les sales de teatre. I, tamb¨¦, una garantia de qualitat: ning¨² no programa una obra que no hagi funcionat. Aix¨ª, doncs, perqu¨¨ no hi hagi excuses, el millor ¨¦s que ens programem l'agenda, ens informem de la cartellera i correm per no quedar-nos sense entrades. Aqu¨ª us suggerim cinc muntatges absolutament recomanables. Si no els heu vist, ja trigueu; si els heu vist, segur que voldreu repetir.

Rebota, rebota y en tu cara explota

Agn¨¨s Amteus i Quim Tarrida porten al Grec el seu?Rebota, rebota..., una dur¨ªssima i incontestable cr¨ªtica de la situaci¨® de la dona. En una passarel¡¤la se sobreposen insults (puta, porca, guarra..., el pa de cada dia); divertid¨ªssims acudits masclistes; noms (de grans dones) que ni ens sonen; pel¡¤l¨ªcules de princeses (que, possiblement, de fet, acaben violades); can?ons cantades a tota velocitat (millor no pescar el missatge); tirallonga de casos documentats de viol¨¨ncia (una part ¨ªnfima de la realitat). Es pot traslladar aquest relat inquietant, descarat, sincer a l'escenari amb sentit de l'humor, amb dignitat, amb mala llet? S¨ª, s¨ª que es pot. Per aix¨°, despr¨¦s de fer-ho al Lliure, tornen a repetir. I que no parin! ?s necessari. Antic Teatre, 7, 8, 13, 14 i 15 de juliol.

Bodas de sangre

Tot ¨¦s sublim en aquestes Bodas de sangre. L¡¯autor, sempre vigent, sempre amb coses a descobrir-nos; l¡¯espai, aquesta sorra de la Biblioteca, ara tan granadina; els personatges i els int¨¨rprets, tan profunds els primers com els segons; la trama, tan dura, tan trista, tan noble; la m¨²sica, tan propera i tan evocadora... Tot est¨¤ a lloc, fins i tot el cavall (Juguet¨®n), que creua l¡¯arena com la mort. Oriol Broggi ha aconseguit una atmosfera id¨ªl¡¤lica que ens endinsa en la cruesa lorquiana amb tota la gravetat, acompanyat de m¨²sica en directe: un senzill raspat de guitarra, una can?¨®, paraules cantades de Lorca o, fins i tot, un toc western amb l¡¯harm¨°nica acaben de tancar una obra rodona, Biblioteca de Catalunya, del 20 de juny al 28 de juliol.

Fairfly

La companyia La Cal¨°rica?en estat pur. Amb Fairfly?torna a plasmar-nos una hist¨°ria sobre les injust¨ªcies laborals tan comunes i tan conegudes, ja, darrerament. Una hist¨°ria, per tant, propera i quotidiana. La situaci¨®, tristament coneguda, ¨¦s la seg¨¹ent: un grup de treballadors rep la not¨ªcia que la seva empresa aplicar¨¤ un ERO en tota regla. Hauran de lluitar per defensar el seu lloc de treball, per descomptat. La feina ¨¦s la feina, el m¨¦s important en les nostres vides. O... potser no? Potser a aquests treballadors (altament qualificats, altament prescindibles) els cal un cop com el que reben per mirar de fer realitat els seus somnis? Una com¨¨dia esbojarrada, cr¨ªtica i ¨¤gil, marca de la casa.?La Villarroel, del 23 de maig al 10 de juny.?

Be God Is

M¨²sica, teatre gestual, circ. Be God Is (bigotis, com qui diu) ¨¦s una aposta delirant i divertida on tres joves artistes s'expliquen hist¨°ries sense paraules, amb instruments, amb moviments i amb ganyotes en tenen prou per entendre's entre ells i per fer-se entendre pel p¨²blic. Hist¨°ries encadenades amb ritme i amb gr¨¤cia, algunes vegades surrealista, altres, cabareter; totes, amb molt humor. Un equilibri molt dif¨ªcil de trobar i que els tres actors (m¨²sics, pallassos, mims...) controlen en tot moment. Fa gaireb¨¦ cinc anys que aquests bigotis corren arreu, acreditats per molts premis. Teatre Lliure de Gr¨¤cia, del 8 al 22 de juny.

Art

Pere Arquillu¨¦, Francesc Orella i Llu¨ªs Villanueva tornen a plantejar-nos les q¨¹estions filos¨°fiques sobre l'art que va escriure la francesa Yasmina Reza. Una pintura (una tela pintada de blanc)? adquirida per un metge, gran aficionat a l'art, per 200.000 euros obrir¨¤ un dilema entre ell i els seus dos millors amics. La versi¨® de Miquel G¨®rriz, una de tantes que se n'han fet en m¨¦s de 30 lleng¨¹es arreu del m¨®n (sense anar m¨¦s lluny ¨Cen l'espai¨C la que va fer Flotats fa uns 20 anys), situa l'escena a Barcelona i en l'actualitat, cosa que apropa els personatges i l'acci¨® encara m¨¦s a l'espectador.? Teatre Goya, fins al 17 de juny.