On ¨¦s l¡¯independentisme no nacionalista?

En els ¨²ltims temps s¡¯ha assistit a un fecund debat a l'entorn del moment d¡¯arrencada del proc¨¦s i les raons que van possibilitar el creixement tan espectacular de l¡¯independentisme. En certa manera s¡¯ha volgut aprofundir en les an¨¤lisis que fixaven aquella arrencada en la sent¨¨ncia de l¡¯Estatut del 2010 i que fins fa poc havien estat del tot majorit¨¤ries. Qui ha reflexionat sobre aix¨° (estic pensant en Guillem Mart¨ªnez, o b¨¦ en Ignacio S¨¢nchez Cuenca, o ¡ªsobretot¡ª en Jordi Amat), no han pas menystingut l¡¯impacte disruptiu d¡¯aquella sent¨¨ncia, per¨° han aportat la idea de l'exist¨¨ncia d¡¯unes circumst¨¤ncies pol¨ªtiques i unes tend¨¨ncies culturals que venien d¡¯abans, i han remarcat el pes de les condicions del context i no precisament nom¨¦s de l¡¯immediat. El plantejament sembla correcte en la mesura en qu¨¨ permet allunyar una mica la mirada per veure com la experi¨¨ncia dels ¨²ltims anys s¡¯insereix en uns canvis de la cultura pol¨ªtica de sectors importants de la societat catalana que s¨®n de m¨¦s llarg abast.

En aquest sentit no es pot passar per alt que certes reformulacions arrencaren amb el llarg oc¨¤s pujolista, es concretaren amb l¡¯impuls de discontinu?tat representat pels governs catalanistes i d¡¯esquerres i s¡¯aguditzaren en torn al llarg i enrevessat proc¨¦s d¡¯aprovaci¨® de l¡¯Estatut.

Foren aquells els anys en qu¨¨ es comen?aren a repensar conceptes i tend¨¨ncies, i alhora es feia m¨¦s forta la batalla pol¨ªtica per¨° tamb¨¦ cultural, especialment en el camp tradicionalment nacionalista. En aquest marc, el nacionalisme convergent, sense perdre les seves caracter¨ªstiques principals, incorporaria cada cop m¨¦s plantejaments alhora liberals i sobiranistes, captant sectors desencantats de la socialdemocr¨¤cia soft, com fou el cas de Ferran Mascarell. En certa mesura, fou un intent pensat en m¨¦s nivells: un, orientat al m¨®n pol¨ªtic i cultural, que es concretava en la construcci¨® del lideratge d¡¯Artur Mas com a possible agent eixamplador del per¨ªmetre del pujolisme sobre la base del refor?ament d¡¯un suposat perfil de solv¨¨ncia, i un segon m¨¦s orientat a l¡¯electorat tradicional que combinava la idealitzaci¨® de la llarga etapa dels governs de CiU amb un fustigament dels governs tripartits que trencava amb les pr¨¤ctiques de moderaci¨® per a configurar-se com a eina de mobilitzaci¨®.

Per¨° tamb¨¦ ERC s¡¯endins¨¤ en una profunda tasca de redefinici¨® dels seus postulats tradicionals. De la m¨¤ de Carod i Puigcerc¨®s primer feia un moviment d¡¯emancipaci¨® del nacionalisme tradicional optant per una majoria d¡¯esquerres i despr¨¦s definia un ambici¨®s projecte d¡¯eixamplament de les bases. Tant des del punt de vista social, a trav¨¦s de la integraci¨® de quadres i dirigents a la UGT, com geogr¨¤fic, apostant fort per l¡¯¨¤rea metropolitana de Barcelona. Aquesta redefinici¨® portaria a valoritzar la idea d'un independentisme ancorat a l¡¯esquerra, que es concebia a si mateix com a no nacionalista. La independ¨¨ncia, en definitiva, era ¨²nicament un instrument, no pas una finalitat. La fita no era construir un estat-naci¨® cl¨¤ssic, sin¨® apropar les decisions a la ciutadania i dotar la societat catalana d¡¯eines per fer pol¨ªtiques socials que ¡ªsegons la lectura que es va fer sobretot despr¨¦s de les retallades a l¡¯Estatut el 2005-2006¡ª la pertinen?a a l¡¯Estat espanyol no garantiria. Aquest fou el discurs que s¡¯impuls¨¤ i que arrel¨¤ profundament en sectors amplis de la poblaci¨®, encara m¨¦s despr¨¦s de la crisi econ¨°mica del 2008, de la sent¨¨ncia sobre l¡¯Estatut i, sobretot, de les retallades del 2010 i el 2011. Un discurs que contenia una contradicci¨® intr¨ªnseca en el moment en qu¨¨ qui l¡¯impulsava acceptava compartir projecte ¡ªi tasca de govern¡ª amb qui havia projectat i aplicat sense contemplacions aquestes mateixes retallades en les pol¨ªtiques socials, per¨° que constru?a una narrativa summament efectiva. D¡¯una altra manera ¡ªsense la conceptualitzaci¨® de la independ¨¨ncia com a sin¨°nim de canvi, no pas com a reivindicaci¨® nacional cl¨¤ssica¡ª no s¡¯entendria ni l¡¯envergadura de la gran Diada del 2012 ni la popularitat d¡¯un concepte com ara el dret a decidir (que remet m¨¦s a un aprofundiment democr¨¤tic que no pas nacional), tampoc l¡¯eclosi¨® i consolidaci¨® de la CUP en l¡¯escenari pol¨ªtic catal¨¤ o certes simpaties que el proc¨¦s ha despertat en alguns sectors de l¡¯esquerra no independentista.

Queda per preguntar-se fins a quin punt en els ¨²ltims anys aquesta idea tan aparentment prometedora d¡¯un independentisme no nacionalista, democr¨¤tic i de canvi hagi desplegat les seves possibilitats i hagi pogut influenciar realment les sorts pol¨ªtiques del pa¨ªs. En realitat, les evid¨¨ncies de qu¨¨ disposem semblen apuntar m¨¦s aviat el contrari: lluny de ser un instrument, la independ¨¨ncia (o m¨¦s aviat la ret¨°rica sobre la independ¨¨ncia) ha acabat sent la finalitat de tota acci¨® pol¨ªtica empresa per les forces pol¨ªtiques partid¨¤ries de la construcci¨® d¡¯un Estat propi. I, probablement, l¡¯element m¨¦s inquietant ¨¦s que fent aix¨° s¡¯han assumit uns costos alt¨ªssims en termes de polaritzaci¨® civil i subordinaci¨® a una visi¨® merament nacionalista, essencialista i conservadora de la qual l'elecci¨® de Torra n¡¯¨¦s ¨²nicament l¡¯¨²ltim epifenomen.

Avui, en definitiva, els independentistes no nacionalistes, semblen haver perdut el combat. I tanmateix, potser haurien de tornar a pensar per qu¨¨ volien la independ¨¨ncia. Si realment era nom¨¦s un instrument per al canvi i per a la millora de la vida de la ciutadania, de ben segur que trobarien eines noves i diverses per avan?ar cap a aquests objectius.