Carta a Alfonso Guerra

?

Estimat Alfonso,

Enhorabona per les teves paraules d¡¯abans-d¡¯ahir sobre el sentit de la unitat d¡¯Espanya. Sempre has estat valent i ho segueixes sent, sempre has defensat els grans valors del progr¨¦s, la llibertat i la igualtat, i els segueixes defensant. No t¡¯est¨¤s a la poltrona, com tants de la nostra generaci¨®, segueixes estant a la trinxera, arriscant.

Penso que el teu discurs tenia dos destinataris: els nacionalistes i l¡¯esquerra oficial. Ni uns ni els altres et donaran la ra¨®, no en tinguis cap dubte, ja ho saps. Uns perqu¨¨ hi discrepen radicalment, els altres perqu¨¨ estan confusos i acomplexats, fa temps que han deixat de pensar, van a remolc de la moda, sempre estan pendents de guanyar i perdre vots. Per¨° anem a pams.

Els nacionalistes diran que tu ets un nacionalista espanyol i ells s¨®n nacionalistes catalans, per tant, que sou germans per¨° d¡¯una mare diferent: tu, d¡¯Espanya, i ells, de Catalunya. S¡¯equivoquen: ells s¨®n nacionalistes i tu no. No ho admetran mai per¨° ¨¦s aix¨ª, i la ra¨®, com saps, ¨¦s molt senzilla, estava impl¨ªcita, i potser expl¨ªcita, en les teves paraules. El nus de la q¨¹esti¨® ¨¦s que els vostres conceptes de naci¨® s¨®n molt diferents, radicalment diferents.

La teva idea de naci¨® ¨¦s la revolucion¨¤ria francesa, la que va posar en voga Siey¨¨s pocs mesos abans del 14 de juliol del 1789 en publicar el seu extraordinari pamflet Qu¨¨ ¨¦s el tercer Estat?. Abans, durant la monarquia absolutista, la naci¨® francesa eren el rei, la noblesa i el clergat. Siey¨¨s va per un altre cam¨ª: la naci¨® est¨¤ formada per tots els francesos i nom¨¦s ser¨¤ naci¨® si aquests s¨®n ciutadans, ¨¦s a dir, viuen sota una mateixa llei, emparats pels mateixos drets, els que arribarien a l¡¯agost en aprovar-se la Declaraci¨® de Drets de l¡¯Home i del Ciutad¨¤, sense esperar la sanci¨® reial.

La naci¨® dels revolucionaris francesos eren, doncs, els francesos mateixos, font de la sobirania nacional, el fonament popular del poder. Aquesta ¨¦s la idea francesa de naci¨®, la mateixa que es va incloure en l¡¯article 1 de la Constituci¨® de Cadis: ¡°La naci¨® espanyola ¨¦s la reuni¨® de tots els espanyols de tots dos hemisferis¡±. ?s a dir, la naci¨® s¨®n els espanyols, com tu dius. I com diu tamb¨¦ la Constituci¨® actual en el pre¨¤mbul i en els articles 1 i 2. Aquesta ¨¦s la idea de naci¨®, la teva i la meva, ¨¦s la naci¨® democr¨¤tica, la que deriva de la llei.

Per¨° aquesta no ¨¦s la naci¨® dels nacionalistes catalans. El nacionalisme catal¨¤ l¡¯han constru?t els historiadors i els poetes. Llegeix, si us plau, el llarg cap¨ªtol sobre els historiadors catalans dels ¨²ltims quaranta anys escrit per l¡¯historiador catal¨¤ Jordi Canal en el seu recent llibre Con permiso de Kafka, ja saps, el Kafka d¡¯El proc¨¦s. ?s el millor llibre escrit sobre el proc¨¦s, no el de Kafka sin¨® el nostre, tan kafki¨¤. Jordi Canal ¨¦s de Girona per¨° se¡¯n va anar a fer classes a Par¨ªs, a la Sorbona. T¡¯imagines per qu¨¨? L¡¯has clavat, t¡¯ho he posat f¨¤cil.

Per¨° llegeix-te el llibre, a tu t¡¯agrada la hist¨°ria, llegeix-te com la majoria d¡¯historiadors catalans van renunciar expl¨ªcitament a ser-ho per convertir-se en historiadors nacionalistes, ¨¦s a dir, falsos historiadors, en realitat poetes. Abans t¡¯he dit que el nacionalisme catal¨¤ ha estat inventat pels historiadors i els poetes sense adonar-me que a Catalunya, encara que en diuen hist¨°ria, els historiadors fan poesia, sentiments, ficci¨®. En tot cas, la seva idea de naci¨® no ¨¦s la que tu tens, basada en la llibertat i la igualtat, sin¨® que ells la basen en la identitat, tota una entel¨¨quia que anomenen identitat col¡¤lectiva. El secret de tot aix¨° ¨¦s que aquesta identitat col¡¤lectiva se la imaginen ells i despr¨¦s l¡¯expliquen, i a sobre molts se la creuen, com Quim Torra, el nostre president il¡¤leg¨ªtim.

Ai, d¨¦u meu! Nom¨¦s volia felicitar-te per encertar-la en la idea d¡¯unitat d¡¯Espanya, ni un significant buit, tan de moda, ni un esl¨°gan franquista. Simplement, com vas dir, igualtat entre espanyols, la p¨¤tria constitucional d¡¯Arg¨¹elles. Tampoc em queda espai per parlar de l¡¯embolic, tamb¨¦ kafki¨¤, que l¡¯anomenada esquerra s¡¯ha fet amb la idea de naci¨®. Saben qui ¨¦s Arg¨¹elles? Seguirem parlant de tot aix¨°, per desgr¨¤cia, quan hi ha altres problemes molt m¨¦s urgents per tractar. Mentrestant, rep una forta abra?ada.