Oblidar

Andr¨¦s Iniesta ¨¦s un nen amb sabates noves que camina content cap al Jap¨®. Amb 34 anys, es mou amb la mateixa determinaci¨® que quan amb 12 va arribar a la Masia. No mira enrere, sin¨® que saluda educadament els admiradors amb qui es creua i de tant en tant s¡¯atura per fer-s¡¯hi una fotografia, signar algun aut¨°graf o dedicar una samarreta que porta impr¨¨s el 8 del Bar?a. Encara que ja fa for?a temps que s¡¯acomiada, nom¨¦s es gira en situacions excepcionals, com aquell migdia, quan ja havia visualitzat que necessitava saltar el mur de la Masia ¨Cara per sortir despr¨¦s d¡¯entrar-hi el 1996¨C, en qu¨¨ es va adonar de la pres¨¨ncia d¡¯Enrique ?lvarez Costas en l¡¯acte al qual havia estat convidat pel president Josep Maria Bartomeu per posar la primera pedra de l¡¯Estadi Johan Cruyff. Iniesta es va girar, va abandonar el protocol i va anar a trobar qui havia estat un dels seus entrenadors en els equips inferiors del Bar?a.

A Quique Costas no se li oblidar¨¤ mai a la vida l¡¯abra?ada, ¡°forta i sentida, que em va fer el Blanquillo¡±, com li diu a Iniesta. Hi ha moments en qu¨¨ s¡¯agraeixen especialment gestos com el de l¡¯excapit¨¤ del Bar?a. Al Quique no li falta estima ni necessita tendresa i, encara menys, vol mostres de comprensi¨®, per no dir de compassi¨®, ara que es recolza encara en una crossa, amb part del costat esquerre encara adormit, abatut per un ictus el mar? del 2015, mesos despr¨¦s que l¡¯acomiadessin del Bar?a de manera fulminant. La rapidesa d¡¯aquells moments tan inesperats contrasta amb la lentitud d¡¯ara, temps de recuperaci¨®, de paci¨¨ncia, de pausa, dies en qu¨¨ ¡°tot va molt a poc a poc¡± i amb cura, com els petons que rep dels qui s¡¯apropen per mostrar-li el seu afecte, el reconeixement que t¨¦ del futbol, senyal que va deixar empremta al seu pas per la Masia, el Miniestadi i el Camp Nou i ara a l¡¯Agrupaci¨® Bar?a Jugadors.

Ha progressat notablement i fins i tot ja condueix amb normalitat, m¨¦s ¨¤gil des que el cuida el recuperador Xavier Priego: ¡°Les voltes que dona la vida: jo el vaig tenir de futbolista i ara ell em t¨¦ a mi per posar-me en forma¡±, confessa Costas, sempre tan peculiar que als jugadors que va tenir mentre era al Bar?a els anomena nanos, una de les seves paraules preferides del seu peculiar catanyol, mig gallec, mig catal¨¤, pare i mestre per igual amb els seus fills, els avui t¨¨cnics ?scar (Llagostera) i Quique (Vila-real), que amb els seus exjugadors de la Masia. Tan amable com ferm, el Quique va ser un t¨¨cnic at¨ªpic, que va passar per les diferents categories del futbol base del Bar?a. ¡°No ¨¦s el mateix entrenar un professional que un nen¡±, assenyala. ¡°Hi ha edats especialment dif¨ªcils; sempre has de ser conscient que a un jove el pots tor?ar, espatllar, fer malb¨¦, aix¨ª que cal ser just i honest amb les decisions que prens¡±, conclou qui va ser tutor d¡¯Iniesta, Guardiola o Iv¨¢n de la Pe?a.

I perqu¨¨ no hi hagi dubtes sobre la seva mem¨°ria ni lucidesa recita l¡¯alineaci¨® de la Quinta de Lo Pelat, que va heretar del Chepas Asensi i va traspassar despr¨¦s a Johan Cruyff. Va ser abans que l¡¯holand¨¨s fos acomiadat del Camp Nou despr¨¦s de claudicar amb l¡¯Atl¨¨tic i d¡¯una eliminat¨°ria superba contra el Bayern de Munic. ¡°De la Pe?a era un jugador especial, molt pendent del seu joc, diferent de Guardiola, que no parava de parlar, de comentar el futbol. Recordo que era com un llum¨ª perqu¨¨ era prim i fi; no era r¨¤pid, ni xutava, ni regatejava, per¨° pensava molt i b¨¦; sabies que valia¡±, relata. ¡°Iniesta era una del¨ªcia de nen. Em queda, sobretot, el record d¡¯un partit de Segona B contra el filial del Saragossa. Va jugar de mig centre i va fer un recital que no s¡¯oblidar¨¤ a La Romareda. L¡¯Andr¨¦s es fa estimar per la seva qualitat tant futbol¨ªstica com humana: ¨¦s proper, humil, entranyable¡±, puntualitza. ¡°Hi ha jugadors que nom¨¦s cal acompanyar, com ¨¦s el cas d¡¯Iniesta¡±.

No es tracta nom¨¦s de formar, sin¨® tamb¨¦ d¡¯observar, tasques en qu¨¨ el Quique es va distingir, tot i que no dir¨¤ mai que va descobrir un futbolista que es va convertir en una celebritat: ¡°Vaig tenir la sort d¡¯estar en un moment determinat i veure un jugador concret en diferents ocasions, com els ha passat a molts entrenadors. No es tracta de penjar-se medalles. Cal treballar en equip, respectar el col¡¤lectiu, aplicar els valors de la casa, aprendre i ser mereixedor i divulgador de la causa que defensa el Bar?a¡±. A m¨¦s de bon pedagog, Costas va aprendre a mirar el futbol amb els ulls de Cruyff, amic i company, tots dos titulars en l¡¯equip que el 1974 va conquistar el Bernab¨¦u amb aquell fam¨®s 0-5. ¡°El Johan inventava, ¨¦s irrepetible per la seva intel¡¤lig¨¨ncia, velocitat, t¨¨cnica i canvi de ritme: parava, arrencava i exigia; ens feia c¨®rrer com un llamp¡±. Costas va jugar amb Cruyff, va estar tamb¨¦ a Basilea 1979 i fins i tot va disputar la Copa del 1971, que es va resoldre amb el recordat gol d¡¯Alfonseda.

Jugador d¡¯equip i t¨¨cnic de club, Quique ?lvarez Costas, Quique Costas des que els jesu?tes de Vigo van decidir distingir els ?lvarez de la classe, de tants que n¡¯hi havia, pel segon cognom, sempre es va lliurar al Bar?a des que el 1971 va marxar de Gal¨ªcia. No va voler mai cridar l¡¯atenci¨®, sempre disposat a servir l¡¯entitat, complidor amb el contracte que ¨²ltimament es renovava al final de cada temporada despr¨¦s del vistiplau dels caps del Bar?a. Tenia la paraula que continuaria un any m¨¦s quan, en tornar de les vacances, es va trobar amb una n¨°mina sorprenent, l¡¯¨²nic vincle que al cap i a la fi li queda a un amb l¡¯empresa per saber que no l¡¯han fet fora, ni que sigui per seguir teixint complicitats i passar per la Ciutat Esportiva. Ning¨² va tenir el valor de dir-li que havien prescindit dels seus serveis ni tan sols que per al seu propi b¨¦ i el de l¡¯entitat s¡¯imposava ja la jubilaci¨® als 67 anys.

L¡¯impacte va ser colpidor per inesperat, tan sec com el vessament cerebral que li va venir despr¨¦s, quan es prenia el caf¨¨ del mat¨ª, sense que es pugui provar que l¡¯un fos conseq¨¹¨¨ncia de l¡¯altre, simplement es va fer l¡¯¡°apag¨®n¡±, com diu el Quique. No es tracta d¡¯assenyalar ni de rebuscar ara que ja ha passat el temps, sin¨® de constatar que per a la seva sort les coses han tornat al seu lloc i el mestre dels nanos ha recuperat el cord¨® umbilical amb el club, ha tornat a la Ciutat Esportiva, s¡¯anima amb el filial de Pimi, s¡¯emociona quan Messi el saluda, es lliura a les mans de Priego i reviu des que Iniesta el va abra?ar, s¨ªmptoma d¡¯admiraci¨® i gratitud, exemple que la voluntat de ser an¨°nim no ha de comportar mai l¡¯oblit de tots els que han fet hist¨°ria al Bar?a, pocs com Quique Costas.