Setge pol¨ªtic a ERC

Tenen raons poderoses els qui des d¡¯ERC veuen amb inquietud els ¨²ltims moviments de Carles Puigdemont. Quan semblava que tenien a l'abast de la m¨¤ el sorpasso al PDeCAT i es disposaven a assumir l'hegemonia pol¨ªtica del sobiranisme, els resultats del 21-D i un c¨²mul de circumst¨¤ncies posteriors han canviat l'escenari i les perspectives de la formaci¨® pol¨ªtica que ha liderat l'ascens de l'independentisme fins a convertir-lo en una for?a determinant a Catalunya. Ara ERC corre el risc de quedar atrapada en una pin?a entre Puigdemont i la CUP. L'elecci¨® de Joaquim Torra com a president de la Generalitat despr¨¦s d'un llarg i esgotador estira i arronsa va deixar clar que ERC havia perdut la iniciativa pol¨ªtica dins del sobiranisme. Per¨° el que ha passat en els ¨²ltims dies indica que pot perdre alguna cosa m¨¦s que la iniciativa.

L'¨²ltim moviment de Puigdemont pot considerar-se una opa hostil als seus aliats. Amb la inscripci¨® d'una nova for?a pol¨ªtica, el Moviment 1 d¡¯Octubre (M1-O) mostra la seva voluntat de capitalitzar la mobilitzaci¨® que va portar a l'¨¨xit organitzatiu i pol¨ªtic de la jornada del refer¨¨ndum. L'opa es dirigeix en primer lloc al seu mateix partit, el PDeCAT. Fa temps que Puigdemont va per lliure i ha desbordat sempre que ha volgut la c¨²pula del seu partit. La transmutaci¨® de l'antiga Converg¨¨ncia en el PDeCAT no ¨¦s suficient per assegurar la renovaci¨® d'un espai pol¨ªtic fortament llastrat, com el PP a Espanya, per la corrupci¨®. L'operaci¨® M1-O busca la neteja definitiva d'aquest espai a costa d'eliminar qualsevol rastre de l'antiga marca.

Per¨° l'objectiu de Puigdemont ¨¦s llan?ar una gran xarxa sobre els caladors electorals d¡¯ERC aprofitant les dificultats i la debilitat del seu lideratge. Amb els seus principals dirigents a la pres¨® o a l'estranger, el partit est¨¤ escap?at. No ¨¦s clar que Oriol Junqueras hagi estat mai un l¨ªder fort. La seva figura p¨²blica s'ha constru?t m¨¦s a partir dels seus silencis que de les seves manifestacions, de manera que molta gent a Catalunya t¨¦ dubtes sobre la densitat del seu lideratge. Junqueras ha pacificat un partit convuls que sempre havia tingut el llast d¡¯una gran volatilitat interna. ?s cert que la seva actitud de buscada bonhomia i els valors religiosos que amb freq¨¹¨¨ncia exhibeix projecten una imatge amable i pac¨ªfica. Per¨° pot ser que aquests trets no siguin suficients per apuntalar el futur d¡¯ERC i el seu principal actiu: un independentisme republic¨¤ no necess¨¤riament nacionalista amb un model social progressista.

El secretari de la nova formaci¨® pol¨ªtica impulsada per Puigdemont des de Berl¨ªn ¨¦s Agust¨ª Colomines, exdirector de l¡¯Escola d¡¯Administraci¨® P¨²blica de la Generalitat recentment destitu?t, que entre 2007 i 2013 va ser director de la fundaci¨® CatDem de Converg¨¨ncia i bra? executor del projecte Casa Gran del Catalanisme d¡¯Artur Mas. La inscripci¨® del nou partit es va formalitzar el mateix dia en qu¨¨ prenia possessi¨® Torra amb el suport decisiu de la CUP i un discurs radical que va incomodar molts dirigents republicans. A ning¨² se li amaga que aquesta operaci¨® vol aglutinar gran part de la for?a ciutadana que fins ara s'havia organitzat en entitats c¨ªviques transversals com l¡¯Assemblea Nacional Catalana, que ha tingut entre els seus principals impulsors i dirigents destacats militants d¡¯ERC.

L'¨²ltima enquesta del CEO, a l'abril, mostra que les opcions del bloc independentista es mantenen s¨°lides. No hi ha signes de cansament ni de desafecci¨®. Per¨° s¨ª d'inquietud interna. De volatilitat en la intenci¨® de vot. Uns 300.000 electors expressen la seva intenci¨® de canviar de sigla, encara que dins del bloc sobiranista. El m¨¦s beneficiat ¨¦s ara com ara la CUP, que recuperaria vots de JxS¨ª i ERC. En canvi, en el bloc antiindependentista s¨ª que s'aprecia certa desmobilitzaci¨®. Passada la febre que va provocar a la tardor la por a una ruptura imminent, moltes persones no veuen tantes raons per votar.

Els qui creien que despr¨¦s del frac¨¤s de la via unilateral i els errors comesos, l'independentisme perdria for?a, sembla que tornen a equivocar-se. Mentre l'alternativa sigui una derrota humiliant i una reculada en l'autogovern, els votants sobiranistes seguiran mobilitzats i fidels a la causa. L'¨²nica cosa que podria reduir aquest percentatge de vots que es mant¨¦ entorn del 48% seria una proposta seriosa i cre?ble de negociar una tercera via. Per¨° aix¨° no s'albira a l'horitz¨® quan aixequem la vista, encara que les turbul¨¨ncies en les quals ha entrat la pol¨ªtica espanyola tampoc permeten mirar gaire lluny. El que s¨ª que ¨¦s clar ¨¦s que el tauler, aqu¨ª i a la resta d¡¯Espanya, es mou.