Barcelona redueix les places d¡¯aparcament per a discapacitats

Barcelona ¨¦s cada cop una ciutat menys c¨°moda per tenir cotxe propi. La pol¨ªtica prioritza el vianant i la reducci¨® de places d'aparcament a la via p¨²blica n'¨¦s una prova m¨¦s. Adri¨¤ Gomila, director del Servei de Mobilitat de Barcelona, va exposar-ho clarament en la reuni¨® del 2017 de la Comissi¨® d'Aparcaments de l'Ajuntament: ¡°Excepte les reserves de persones amb mobilitat redu?da, en general hi ha cada cop menys places per aparcar a la cal?ada¡±.

La tend¨¨ncia ha estat aquesta des que el Servei de Mobilitat de Barcelona comparteix a Internet les seves estad¨ªstiques: el 2004 tenia la ciutat 1.946 places reservades per a Persones amb Mobilitat Redu?da (PMR); el 2015, el total arribava a 5.579. Cada any ha crescut aquesta partida ¨Cun 27% durant l'anterior mandat¨C, fins avui: els espais per a discapacitats s'han redu?t per primer cop, fins a 5.234 aparcaments el 2017, un 6% menys que el 2015 ¨Cl'any que hi ha canvi de govern¨C i per sota del nivell del 2014. L'Ajuntament justifica la caiguda per ¡°un proc¨¦s de revisi¨® de les llic¨¨ncies a partir del 2015¡±. El consistori tamb¨¦ apunta que les alteracions urban¨ªstiques, com la implantaci¨® del carril bici, tenen un efecte, per¨° a curt termini en el n¨²mero de places perqu¨¨ aquestes s'han de reubicar per obligaci¨® legal.

La capital catalana ha rebaixat progressivament en els darrers quinze anys les places d'estacionament en cal?ada: si el 2006 havia 193.111 places en cal?ada, el 2016 el total era de 114.105, un 40% menys. Les ¨²niques estad¨ªstiques a l'al?a eren les d'¨¤rea verda per a residents i sobretot la d'aparcaments reservats per a PMR o amb discapacitat f¨ªsica. La llei catalana d'accessibilitat, del 2014, obliga els ajuntaments, pr¨¨via presentaci¨® de la documentaci¨® necess¨¤ria, la reserva d'aquestes places. L'espai reservat pot ser a prop del domicili o del lloc de treball. Una q¨¹esti¨® cabdal, admeten institucions socials i entitats municipals, ¨¦s controlar el possible ¨²s fraudulent dels espais reservats i de les targetes de discapacitat.

L'Ajuntament confirma que la reducci¨® de places per a PMR es deu a una revisi¨® del llistat de beneficiaris: ¡°Es va comprovar que hi havia casos en els quals el titular ja no en feia ¨²s per causes diverses, per canvi de domicili, canvi de feina, defunci¨® o casos de frau¡±. Tamb¨¦ ha tingut un efecte a la baixa la introducci¨® de nous plans urban¨ªstics, diu l'Ajuntament. Una representant d'ECOM, federaci¨® d'entitats de persones amb discapacitat f¨ªsica, destaca que l'ampliaci¨® dels carrils bici ha provocat una reubicaci¨® de places ¨Cper llei no es poden perdre¨C i s'est¨¤ s'estudiant com fer-ho cas per cas. Aix¨° tamb¨¦ hauria fet, confirma l'Ajuntament, que el n¨²mero de places caigui moment¨¤niament.

Les targetes per a persones amb discapacitat es divideixen entre les que el beneficiari ¨¦s tamb¨¦ conductor i les que no ¨¦s conductor. Per a aquesta segona opci¨®, la persona que no condueix ha de tenir una discapacitat de grau igual o superior al 65%. El conductor ha de ser una persona propera, normalment un familiar. La S¨ªndica de Greuges de Barcelona indica que la falsificaci¨® de les targetes de discapacitat ¡°continua sent un tema de queixa recorrent¡±. Des del 2014 les autoritats municipals duen a terme la renovaci¨® de les targetes antigues per unes amb un sistema de verificaci¨® amb holograma. ECOM apunta que el frau detectat en places reservades a un beneficiari, les que s'identifiquen amb el senyal de la matr¨ªcula a la vorera, ¨¦s excepcional. Tot i aix¨°, la S¨ªndica afegeix que ¡°s¨®n significatius els casos individuals que han estat objecte de supervisi¨® en aquest sentit, molts d¡¯ells vinculats a senyals de restricci¨® d¡¯estacionament per tractar-se presumptament de places amb reserva d¡¯estacionament que ja no eren vigents i en relaci¨® a les quals, tot i les al¡¤legacions presentades pels interessats, no s¡¯havia efectuat la suficient tasca de verificaci¨®.¡±

Les associacions de ve?ns consultades per a aquest reportatge descarten que aquesta q¨¹esti¨® sigui motiu especial de preocupaci¨®. Montse Roma ¨¦s la presidenta de l'Associaci¨® de Ve?ns de l'Esquerra de l'Eixample, tamb¨¦ ¨¦s titular d'una targeta de discapacitat. T¨¦ una pla?a reservada davant del seu domicili mentre que a la seu de l'associaci¨®, l'Ajuntament hi va instal¡¤lar una pla?a de PMR. Roma no ha percebut la reducci¨® d'espais reservats: ¡°S'ha millorat molt¨ªssim, s'est¨¤ concedint a molt¨ªssimes m¨¦s persones una pla?a reservada. Al meu carrer, per exemple, darrerament s'hi han instal¡¤lat quatre places noves¡±. Roma admet que pot produir-se un ¨²s irregular d'aquest avantatge: ¡°Personalment s¨¦ d'un cas d'una senyora que va morir fa cinc anys i els n¨¦ts continuen utilitzant la seva targeta de no conductor amb discapacitat¡±.

Les places d'estacionament de PMR assignades a un vehicle concret han de renovar-se anualment. Les targetes de mobilitat per a persones amb discapacitat poden tenir una validesa de deu anys. Aquestes, sigui el beneficiari conductor o no, concedeixen el dret a estacionar ¡°en qualsevol lloc de la via p¨²blica, durant el temps imprescindible, sempre que no impedeixi la circulaci¨® de vehicles o vianants¡±, segons la normativa. Des d'ECOM valoren que la manera de reduir el seu possible ¨²s irregular seria abreujar el per¨ªode fins a la renovaci¨®.