El Cercle d¡¯Economia demana un nou Estatut amb rang de ¡°norma constitucional¡±

L'influent lobby econ¨°mic i empresarial del Cercle d'Economia ha instat els partits pol¨ªtics a trencar el bloqueig institucional que viuen les institucions espanyoles i catalanes. I per fer-ho, ha plasmat en un document una bateria de propostes que passen perqu¨¨ les forces del Parlament tornin al ¡°respecte absolut de la legalitat¡± i recomponguin el consens intern. A m¨¦s, reclama a les formacions amb representaci¨® al Congr¨¦s trobin les vies legals per donar sortida a les ¡°aspiracions¡± catalanes amb ¡°l'elevaci¨®¡± de l'Estatut ¡°al rang de norma constitucional¡±. La instituci¨®, en la qual estan presents les grans corporacions catalanes, exigeixen el blindatge de compet¨¨ncies com la llengua, l'educaci¨®, la cultura, l'ordenaci¨® territorial o el finan?ament.

A les portes de la XXXIV Reuni¨® del Cercle d'Economia, que es far¨¤ a partir de dijous a Sitges, la instituci¨® ha em¨¨s un document de nou p¨¤gines sota el t¨ªtol Propostes per millorar l'autogovern de Catalunya i el funcionament del model territorial de l'Estat. En el text, els empresaris expressen la seva preocupaci¨® per l'anomenat ¡°problema catal¨¤¡± i la sent¨¨ncia del cas G¨¹rtel, que al seu parer pot portar a una ¡°din¨¤mica¡± que aboqui Espanya a un ¡°avan?ament electoral¡±. No obstant aix¨°, el text del Cercle concreta propostes espec¨ªfiques per a Catalunya. En la seva opini¨®, la situaci¨® que viu la comunitat va deixar de ser un conflicte nom¨¦s amb l'Estat per convertir-se en un ¡°problema intern de la societat catalana¡±, que es tradueix en una ¡°fractura civil¡± i una ¡°polaritzaci¨®¡± que impedeix la governabilitat, una vida empresarial ¡°ordenada¡± i dificulta la conviv¨¨ncia.

El Cercle insta les formacions independentistes a tornar a la legalitat i el conjunt de partits a trobar ¡°les vies legals¡± per ¡°canalitzar¡± les ¡°leg¨ªtimes aspiracions i prefer¨¨ncies de la poblaci¨®¡±. La instituci¨® que presideix Juan Jos¨¦ Brugera critica que nom¨¦s s'hagi donat resposta al conflicte catal¨¤ a trav¨¦s de la ¡°legalitat vigent¡±, la qual cosa ha provocat que s'hagi ¡°canalitzat per la via judicial¡±, que considera ¡°clarament inadequada per resoldre¡± un problema pol¨ªtic. Per aix¨°, el Cercle posa com a primera tasca al proper Govern catal¨¤ recuperar la seguretat jur¨ªdica, la confian?a empresarial i la conviv¨¨ncia c¨ªvica. El millor indicador d'¨¨xit, raona la instituci¨®, ser¨¤ el retorn de les m¨¦s de 4.000 empreses que han mogut la seu social pel proc¨¦s. Aquestes decisions, segons l'entitat, encara no han tingut un impacte en l'economia catalana, per¨° en poden tenir a mitj¨¤ termini.

Recuperar la ¡°regla¡± dels dos ter?os

La segona prioritat de l'Executiu de Quim Torra, afegeix el document, ha de ser aconseguir un pacte intern entre totes les forces del Parlament ¡°per a la conviv¨¨ncia i el bon funcionament de la vida pol¨ªtica i administrativa¡±. I hi afegeixen un altre element: recuperar la regla dels dos ter?os per modificar lleis que redefineixin el marc de conviv¨¨ncia, en refer¨¨ncia a les normes del refer¨¨ndum i ruptura que es van aprovar el 6 i 7 de setembre del 2017, que es van tirar endavant amb majoria absoluta. ¡°?s irrenunciable recuperar aquesta regla¡±, exposa el Cercle. El resultat d'aquest pacte hauria de ser un nou Estatut i la seva naturalesa ¡°ha de ser la d'una veritable Constituci¨® catalana dins del marc de la Constituci¨® espanyola¡±.

Aquest nou Estatut hauria de permetre, d'acord amb el document, superar ¡°l'anomalia¡± de tenir vigent una carta que no ha estat confirmada pels seus ciutadans, ja que va ser retallada pel Constitucional posteriorment. La norma donaria a una ¡°¨¤mplia majoria de ciutadans¡± (¡°al voltant de dos ter?os¡±) resposta a la seva demanda de votar sobre el futur de Catalunya. ¡°Sense respondre a aquesta demanda de consulta el problema pol¨ªtic catal¨¤ romandr¨¤ empantanat¡±, sost¨¦ el document. I finalment, permetria el reconeixement de Catalunya com a ¡°comunitat nacional¡±, amb ¡°forts elements culturals i pol¨ªtics propis¡±.

Per aix¨°, el Cercle reclama que l'Estatut doni a la Generalitat el blindatge de compet¨¨ncies en mat¨¨ria de llengua, educaci¨®, cultura, funcionament intern de l'autogovern en tots els ¨¤mbits competencials que li s¨®n exclusius, l'ordenaci¨® territorial, l'administraci¨® p¨²blica i el finan?ament. ?s a dir, l'Estatut hauria de ser ¡°la norma suprema de l'autogovern intern¡± de Catalunya, que, afegeix, no requeriria de cap consulta a la resta dels espanyols.

La instituci¨® demana als partits que abordin les reformes constitucionals necess¨¤ries per millorar el ¡°funcionament territorial¡±, que ¡°perfeccioni¡± l'actual ¡°repartiment de compet¨¨ncies¡± i fixi mecanismes perqu¨¨ hi hagi m¨¦s ¡°lleialtat institucional¡±. Finalment, reclama una reforma del model de finan?ament que incorpori les comunitats forals als mecanismes de solidaritat, redefineixi la capacitat normativa, de gesti¨® i recaptaci¨® i implementi mecanismes de coordinaci¨® fiscal.