Barcelona s¡¯avan?a al Govern i assaja una renda ciutadana

Barcelona s'avan?a a la Generalitat i assaja una renda ciudadana?per lluitar contra la pobresa. Mentre la renda garantida de ciutadania del Govern catal¨¤ no arrenca ¡ªvuit mesos despr¨¦s d'aprovar-se tot just se n'han tramitat un miler d'expedients a tot Catalunya¡ª, el govern de l'alcaldessa Ada Colau?ha comen?at una prova pilot de renda m¨ªnima amb 950 fam¨ªlies dels barris del Bes¨°s. Les fam¨ªlies rebran durant dos anys una ajuda mitjana de 568 euros, que es finan?ar¨¤ en un 80% amb fons de la Uni¨® Europea.

En total, els perceptors s¨®n 3.760 usuaris dels serveis socials dels 10 barris de l'eix Bes¨°s. La prova pilot consisteix a combinar l'ajuda (que les fam¨ªlies van comen?ar a rebre al desembre) amb pol¨ªtiques complement¨¤ries (de formaci¨® i ocupaci¨®, de foment de l'economia social i cooperativa, i d'habitatge) per mesurar-ne l'efic¨¤cia. De l'avaluaci¨® s'encarregaran quatre instituts de recerca.

En la prova hi haur¨¤ perceptors que rebran l'ajuda amb la condici¨® que segueixen plans d'ocupaci¨®, i d'altres que no. Alguns reben l'ajuda i si aconsegueixen futurs ingressos se'ls rebaixar¨¤; i d'altres, no. De mitjana les fam¨ªlies reben 568 euros al mes, per¨° les quantitats oscil¡¤len entre 100 i 1.600 euros, en funci¨® de la composici¨® de cada unitat familiar o el que paguin d'habitatge. El c¨¤lcul b¨¤sic ¨¦s que, sense la despesa de l'habitatge, un adult necessita 402 euros mensuals per cobrir les seves necessitats i cada membre de m¨¦s de la unitat familiar, 148.

La tinenta d'alcalde de Drets Socials de l'Ajuntament, Laia Ortiz, va recordar ahir que la ¡°lluita per la inclusi¨® i contra la bretxa social¡± ¨¦s una prioritat per al Consistori. Per aix¨° la ciutat es va presentar a un programa europeu d'innovaci¨® social i va aconseguir 4,8 milions d'euros amb el projecte B-Mincome. Segons la legislaci¨® vigent, les ciutats no poden crear rendes universals com les comunitats o l'Estat, per la qual cosa l'ajuda de la prova pilot ¨¦s formalment un suport d'emerg¨¨ncia vinculat a despeses b¨¤siques.

¡°Es tracta de passar de l'assistencialisme i el control a un programa amb un suport econ¨°mic acompanyat de pol¨ªtiques que permeten aportar evid¨¨ncies per afavorir el debat sobre la lluita contra la pobresa, que va m¨¦s enll¨¤ dels ens locals¡±, va defensar Ortiz. La regidora va retreure a la Generalitat que ¡°exclogui milers de persones de la tramitaci¨® de la renda garantida¡± i va considerar ¡°urgent desencallar-la i aplicar-la a ple rendiment¡±.

De les fam¨ªlies perceptores, en el 84% dels casos els referents s¨®n dones. I si es compten els usuaris, el 40% s¨®n menors de 15 anys i el 38%, aut¨°ctons. Entre els perceptors hi ha persones de 35 pa?sos diferents, com Rkia Larfa, del barri del Bes¨°s. Ahir explicava que la renda ha suposat per a la seva fam¨ªlia ¡°sentir-se m¨¦s tranquil¡¤la, respirar una mica¡± i els ha perm¨¨s ¡°pensar m¨¦s enll¨¤ de pagar les factures¡± o ¡°participar de la vida comunit¨¤ria¡± d'un barri on va arribar fa 16 anys i que ¡°no coneixia gens¡±. Larfa, per exemple, s'est¨¤ plantejant estudiar per treballar de cuinera, despr¨¦s de 14 anys treballant en una fleca que va tancar quan va morir el propietari.