L¡¯horror de ¡®per¡¯ o ¡®per a¡¯

Abans ja es donava el cas, i m¨¦s o menys els correctors an¨¤vem fent, hi havia fins i tot un acord t¨¤cit amb les editorials sobre la soluci¨® m¨¦s senzilla. Et passaven un enc¨¤rrec de correcci¨®, i en un moment o altre sempre preguntaves, qu¨¨ faig amb el per i el per a?, en el benent¨¨s que tots ens refer¨ªem a l¡¯¨²s d¡¯aquestes preposicions davant d¡¯infinitiu. ?s el gran drama de la sintaxi normativa, un trauma que ha dut generacions de ling¨¹istes a immolar-se com bonzes per no haver capit mai l¡¯¨²s prec¨ªs que fixava la gram¨¤tica fabriana, a esventrar-se com samurais per no haver de decidir si hi anava l¡¯una o l¡¯altra preposici¨®. ?s Marlon Brando fent de coronel Kurtz, amb la m¨¤ a la cara: ¡°L¡¯horror, l¡¯horror¡±.

Durant un temps la cosa va semblar resoldre¡¯s amb la proposta Coromines-Sol¨¤ (amb nom de meteorit que s¡¯aproxima perillosament a la Terra), que advocava per una reducci¨® de les dues formes, per i per a, a una de sola, per, cosa que per als correctors era oli en un llum: aix¨ª tot d¡¯una, i amb l¡¯aval dels dos millors fil¨°legs de la llengua catalana (amb perm¨ªs de Fabra), l¡¯horror es convertia en un cam¨ª de roses i l¡¯escull m¨¦s insalvable de la normativa esdevenia una nimietat a l¡¯hora de corregir: no hi havies de dedicar ni un segon. Aix¨ª, la soluci¨® va imposar-se en la majoria d¡¯obres de narrativa, diaris i llibres de text, els tres suports escrits que arriben a m¨¦s gent i que m¨¦s permeten fixar un codi compartit.

Els correctors, doncs, f¨¨iem via i nom¨¦s en casos excepcionals, normalment per voluntat expressa de l¡¯autor, hav¨ªem d¡¯aplicar la versi¨® hardcore de la cosa i distingir entre les dues opcions, a l¡¯espera que la tan desitjada gram¨¤tica normativa (la que finalment va veure la llum el 2016) sancion¨¦s l¡¯¨²s omn¨ªvor de per i deix¨¦ssim de tenir la sensaci¨® d¡¯estar delinquint. I efectivament, la nova gram¨¤tica permet escriure sempre per, per¨° contra tot pron¨°stic tamb¨¦ ha obert la porta a escriure sempre per a, en funci¨® d¡¯aix¨° que ara se¡¯n diu adequaci¨® al registre i a la varietat dialectal. Si abans ens hav¨ªem de debatre entre dues possibilitats, ara en tenim tres. L¡¯horror, l¡¯horror, l¡¯horror.

Tenim doncs tres solucions, de manera succinta: 1) la tradicional, en qu¨¨ l¡¯¨²s de per a davant d¡¯infinitiu es redueix a per quan l¡¯acci¨® del verb principal expressa alhora causa i finalitat: Va trucar per dir-nos que farien tard; per¨° en canvi: Fer esport ¨¦s bo per a aprimar-se (nom¨¦s finalitat); 2) proposta Coromines-Sol¨¤, de fer sempre per en els parlars que espont¨¤niament fan per: Va trucar per dir-nos que farien tard; Fer esport ¨¦s bo per aprimar-se; 3) sempre per a en els parlars que espont¨¤niament fan per a (b¨¤sicament, alguns parlars occidentals: valenci¨¤, tortos¨ª i catal¨¤ de la Franja): Va trucar per a dir-nos que farien tard; Fer esport ¨¦s bo per a aprimar-se.

La cosa no s¡¯acaba aqu¨ª, per¨°. No nom¨¦s hi ha tres opcions igualment v¨¤lides, sin¨® que l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans, amb la nova l¨ªnia de no prescriure normativament res i deixar-ho tot als criteris d¡¯adequaci¨®, permet que, en el fons, la tria sigui objecte de caprici, com qui decideix si aplica els diacr¨ªtics o no. Per exemple, et pots trobar un autor de parla valenciana que, tot i fer per a de manera espont¨¤nia, prefereixi l¡¯aplicaci¨® del criteri tradicional, sigui per fidelitat fabriana, sigui per voler bastir una llengua liter¨¤ria menys dialectal; o b¨¦ un autor de parla balear que faria sempre per per¨° que, en virtut d¡¯una llengua composicional constru?da a base de trets de parlars diversos, opti per fer servir sempre per a. En definitiva, un desori, una tortura per als correctors avalada per la mateixa acad¨¨mia.

Caldr¨¤ veure ara si la gram¨¤tica essencial futura hi aplica aIguna simplicaci¨®, per¨° conv¨¦ un replantejament que q¨¹estioni, malgrat el sacrilegi, la proposta tradicional fabriana: mala pe?a al teler t¨¦ la distinci¨® entre per i per a, davant la temptaci¨® d¡¯emprar sempre nom¨¦s una de les dues formes.