Obiols-Rodoreda, els anys a la vora del mal

"Tornaria diferent. Havia vist la mort a la vora. I el mal¡±. Merc¨¨ Rodoreda va deixar escrit als seus relats, com aquestes l¨ªnies de Quanta, quanta guerra..., un cam¨ª de reflexions vinculades als anys que va passar a la Fran?a ocupada pel Tercer Reich. Rodoreda va transitar entre el 1940 i el 1944 per la fina l¨ªnia entre el b¨¦ i el mal, i ho va fer de la m¨¤ del seu amic, amant i conseller literari Joan Prat, m¨¦s conegut pel pseud¨°nim d¡¯Armand Obiols. Van viure en ¡°una zona grisa¡±, com deia la periodista Montserrat Casals a partir de Primo Levi, entre la superviv¨¨ncia i la col¡¤laboraci¨®. Prat ¨¦s la pe?a clau en aquesta hist¨°ria, i per damunt de Prat encara ¨¦s m¨¦s determinant un personatge amoral, cl¨¤ssic d¡¯una guerra: Jos¨¦ Mar¨ªa Otto Warncke.

Amb l¡¯aven? de les tropes franquistes a Catalunya, Rodoreda i Prat van seguir el cam¨ª de l¡¯exili, el gener del 1939. Primer van trobar refugi al castell de Roisy-en-Brie, a Par¨ªs, juntament amb altres escriptors i amics. Va ser all¨ª, a Roisy-en-Brie, on Rodoreda i Prat van iniciar el seu roman?. L¡¯ocupaci¨® alemanya de Par¨ªs va for?ar la fugida de la nova parella Rodoreda-Prat cap a Llemotges i Bordeus, cap a la Fran?a no ocupada. Mentre l¡¯escriptora aconseguia uns ingressos econ¨°mics cosint roba per enc¨¤rrec, el seu amant va fer de pe¨® en camps de treball del govern col¡¤laboracionista de Vichy i despr¨¦s va acabar sent funcionari d¡¯un lager alemany, fitxat per Warncke.

La fundaci¨® La Mirada es reserva una imatge de Prat amb un oficial nazi en un ¡®lager¡¯

Rodoreda, sota la protecci¨® de Prat, observa i es beneficia dels jocs d¡¯ombres que el seu amic escenifica amb Warncke, per sobreviure, com a administrador de les oficines del camp de treball alemany Lindemann, a Bordeus. ¡°Sobreviure, en el sentit m¨¦s directe, fer callar la gana, ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil ara en aquests primers anys de postguerra que a Bordeus¡±, escrivia Rodoreda el 1948 des de Par¨ªs a la seva amiga Anna Muri¨¤. Maria Bohigas, directora de Club Editor, va descriure el mar? passat el rovell de la q¨¹esti¨® al programa Tot el temps del m¨®n del canal 33: ¡°De ser un presoner m¨¦s, Obiols passa a ser un home que lloga pis a Bordeus, que va al teatre, que va al cine, que est¨¤ al corrent de totes les novetats, que t¨¦ aparentment relacions molt fluides i molt c¨°modes amb els que tenen poder de decisi¨® al camp. [...]El que ens havien explicat que havia viscut Rodoreda a Fran?a entre el 1939 i el 1945 ¨¦s una petita part; i hi ha una altra part que t¨¦ poc a veure amb la figura d¡¯una mena de Colometa de l¡¯exili. [...]Entre l¡¯estiu 1943 i fins que acaba la guerra a Fran?a, Rodoreda viu en llibertat amb Obiols en un pis llogat. No sabem qu¨¨ hi fan, no n¡¯hi ha rastre, per¨° sabem que al final de la guerra tenen una biblioteca de mil volums, que no ¨¦s precisament el que t¡¯esperes d¡¯un presoner de guerra i d¡¯una refugiada que cus camises¡±.?

25.000 espanyols a l¡¯OT

Prat va treballar entre el 1942 i el 1944 a Bordeus per a l¡¯Organitzaci¨® Todt (OT), el servei alemany de construcci¨® d¡¯infraestructures de defensa. El 1942 l¡¯OT va iniciar a Bordeus les tasques per aixecar el mur de l¡¯Atl¨¤ntic i la base de submarins de la desembocadura del Garona. Va comptar a Fran?a amb 220.000 treballadors, 25.000 d¡¯ells espanyols, diu l¡¯historiador Scott Soo a The routes to exile (Manchester University Press). Soo confirma que els camps de treballadors espanyols de Bordeus van ser una excepci¨® dins l¡¯OT per les condicions m¨¦s dignes en qu¨¨ es vivia. El personatge determinant per a aquest fet diferencial ¨¦s Warncke. Els seus homes de confian?a ¡ªuns 200, entre els prop de 3.000 exiliats republicans fitxats per l¡¯OT a Bordeus¡ª encara gaudien de millors condicions, expliquen els historiadors Enric Gil i Agust¨ªn Castellano, coautors d¡¯una propera biografia sobre Warncke. Prat no nom¨¦s era un d¡¯aquests 200, diu Castellano: era un dels m¨¦s propers a Warncke. ¡°Mentre els republicans espanyols no consideraven treballar a l¡¯OT com una forma de col¡¤laboraci¨®, la complicitat amb el personal d¡¯OT s¨ª que podia concebre¡¯s com a tal¡±, diu Soo. En aquest segon grup es trobava Prat. El poeta Arnau Pons i Bohigas han aprofitat la reedici¨® de La mort i la primavera (Club Editor; ara tamb¨¦ not¨ªcia per ser t¨ªtol inaugural de la col¡¤lecci¨® Penguin European Writers) per posar el focus en el desconeixement que existeix sobre aquest passatge de la vida de Rodoreda.

La poca informaci¨® del quefer de Prat i Rodoreda durant aquells anys ha arribat sobretot a partir de la correspond¨¨ncia entre ells i amb amistats. La periodista Merc¨¨ Ibarz va escriure al llibre Rodoreda, exili i desig: ¡°La feina d¡¯Obiols al camp Lindemann i despr¨¦s en els organismes internacionals va ser vista d¡¯una manera m¨¦s que sospitosa. Les investigacions, infructuoses des del punt de vista de proves i fets, s¨®n en canvi riques en dubtes de signe ideol¨°gic divers que, tant les unes com les altres, condueixen al mateix punt: Obiols-Prat va ser un educat home de lletres i tamb¨¦ un espia?¡±.

¡°T¡¯envio un ¡®parte¡¯ dels que m¡¯envien els meus barraquers¡±, escriu Obiols/Prat a Rodoreda

Apartats dels altres catalans

Montserrat Casals va ser la primera que va estudiar els anys a Bordeus de Prat i Rodoreda, a Contra la vida, la literatura (1991). Casals va voler exculpar Prat el 1993 amb l¡¯assaig La impossible hist¨°ria d¡¯Armand Obiols, i ho va fer a partir de la teoria de la zona grisa de Primo Levi. ¡°En qui llegeix o escriu avui la hist¨°ria dels lager ¨¦s evident la tend¨¨ncia, i fins i tot la necessitat, de separar el b¨¦ del mal, de prendre partit. [...]La classe h¨ªbrida dels presoners-funcionaris ¨¦s el seu esquelet i, a la vegada, el tret m¨¦s inquietant. ?s una zona grisa, de contorns mal definits, que separa i uneix al mateix temps els dos b¨¤ndols de patrons i serfs¡±, va escriure Primo Levi.

Casals tamb¨¦ ressaltava que Prat i Rodoreda van ser, en bona part, a?llats pels seus companys d¡¯exili. Les raons s¨®n personals: Prat estava casat amb la germana del seu millor amic, Francesc Trabal, que per la seva part havia mantingut una relaci¨® amb Rodoreda. ¡°No van rebre ajuda dels qui els havien d¡¯ajudar¡±, diu Bohigas. Casals conclou que ¨¦s a partir d¡¯aqu¨ª que Prat decideix trencar amb la pol¨ªtica catalana. No tornaria mai m¨¦s a Catalunya i moriria a Viena el 1971 com a funcionari de l¡¯Ag¨¨ncia Internacional de l¡¯Energia At¨°mica, al servei de traducci¨®. Ibarz va entrevistar amistats de Prat a Viena que li confirmen que, en un inici, eren advertides que Prat era un home amb un rerefons t¨¨rbol. Casals creu que el gran pecat de Prat ¨¦s que no era ning¨², pr¨¤cticament no va deixar obra escrita, i si ¨¦s recordat ¨¦s per ser una influ¨¨ncia cabdal en Rodoreda: ¡°La cultura oficial catalana, de la qual tots nosaltres vivim i continuem mantenint, margina de la seva n¨°mina d¡¯intel¡¤lectuals aquests personatges com ell, tan poc tangibles i que, alhora, plantegen tants dubtes i obren tants interrogats¡±.?