Sota la protecci¨® de ¡®pap¨¤ Otto¡¯

Possiblement qui sap m¨¦s b¨¦ quina era la dedicaci¨® de Joan Prat-Armand Obiols a Bordeus no s¨®n els estudiosos de la literatura sin¨® l¡¯equip d¡¯historiadors format per Enric Gil, Agust¨ªn Castellano, Heike Mart¨ªnez i Antonio Mu?oz. Des del 2011 investiguen la figura de Jos¨¦ Mar¨ªa Otto Warncke, el fact¨°tum de Prat a Bordeus. Warncke ¨¦s un personatge fascinant, el paradigma de l¡¯amoralitat en temps de guerra.

Quan Par¨ªs cau el 1940 en mans nazis, Prat i Rodoreda tornen a fugir, cap a la Fran?a no ocupada. Acaben a Llemotges, on Rodoreda viur¨¤ fins a l¡¯estiu del 1943. L¡¯escriptora es dedicar¨¤ a cosir roba per enc¨¤rrec i tamb¨¦ treballar¨¤ en una f¨¤brica t¨¨xtil, segons Eduardo Jord¨¤ en un article de Letras Libres. ?s un temps dur per a Rodoreda, fins i tot ha d¡¯usar la roba d¡¯una dona que li feia classes d¡¯angl¨¨s i que va morir tr¨¤gicament: ¡°He fet bruses de confecci¨® a 9 francs i he passat molta gana. He conegut gent molt interessant i l¡¯abric que duc ¨¦s her¨¨ncia d¡¯una russa jueva que es va su?cidar amb veronal¡±, escriu la novel¡¤lista a l¡¯amiga Anna Muri¨¤. Prat ¨¦s reclutat com a estranger irregular pel govern de Vichy dins les Companyies de Treballadors Estrangers. Treballa en diversos camps, feina f¨ªsica que li costa de resistir.

La traductora Anna Maria Saludes, analitzant l¡¯epistolari de Rodoreda i Obiols, va apuntar el 2011 que Prat probablement va anar a petar a Bordeus, zona ocupada pels alemanys, detingut per haver intentat fugir d¡¯una pedrera on estava destinat i per voler marxar a M¨¨xic. Castellano posa en dubte aquesta teoria: ell creu que Prat va ser recl¨°s una setmana del gener del 1942 al Fort Ha de Bordeus per haver estat implicat en una baralla amb un gu¨¤rdia alemany al camp de treball de Saint Medard. Prat havia anat a Bordeus de motu proprio, conclou Castellano, segurament reclutat per Warncke.

Del Camerun a la CNT

Otto Warncke va n¨¦ixer a Hamburg el 1897. La seva fam¨ªlia tenia un negoci de tabac i sent adolescent va ser enviat al Camerun ¡ªaleshores col¨°nia alemanya¡ª a treballar en una plantaci¨® amb un oncle seu. El 1916, durant la Primera Guerra Mundial, Warncke va ser evacuat a les illes Can¨¤ries. D¡¯all¨¤ va saltar a Barcelona, on s¡¯establiria. Va treballar de comercial de productes farmac¨¨utics i col¡¤laborava amb el consolat alemany. El 1921 es casa i t¨¦ dues filles. Amb l¡¯arribada al poder de Hitler ¡ª1933¡ª, Warncke es desvincula del consolat perqu¨¨ no accepta la tasca de fer propaganda nacionalsocialista, segons explicava ell mateix en una declaraci¨® judicial del 1969, conservada a l¡¯Institut Internacional d¡¯Hist¨°ria Social d¡¯Amsterdam (IISG). L¡¯IISG guarda l¡¯arxiu de Jos¨¦ Ester, que va ser secretari general de la Federaci¨® Espanyola de Deportats i Internats Pol¨ªtics. La documentaci¨® que Ester rebia de Warncke era utilitzada per reclamar indemnitzacions a l¡¯Alemanya Federal per als treballadors de l¡¯OT.

Quan esclata la Guerra Civil espanyola, Warncke ¨¦s militant del petit Partit Federal Republic¨¤ i s¡¯allista voluntari a l¡¯Ex¨¨rcit Popular. Acaba sent comandant del 491 Batall¨® de la 28 Divisi¨®, de la CNT, al front d¡¯Arag¨®. A l¡¯Hospitalet de Llobregat, on residia, van dedicar-li un carrer, l¡¯actual ronda de la Via.

Derrotada la Rep¨²blica, Warncke va comen?ar el periple franc¨¨s el gener del 1939 al camp d¡¯Argelers. S¡¯acosta als que estan m¨¦s ben organitzats davant la mis¨¨ria, les Brigades Internacionals. Amb les Brigades ¨¦s traslladat al camp de Gurs. Descartada l¡¯opci¨® de ser deportat o inscrit a la Legi¨® Estrangera, Warncke va ser destinat a treballs for?ats al camp de Saint Medard, controlat pel govern de Vichy, on va vendre amb ¨¨xit una proposta: convertir-se en l¡¯enlla? entre les autoritats i la m¨¤ d¡¯obra republicana espanyola. Warncke comen?a la seva feina a l¡¯Organitzaci¨® Todt (OT) el 1941.

Fritz Todt, ministre d¡¯Armament del Tercer Reich, va ser l¡¯encarregat de crear el 1934 un departament governamental que coordin¨¦s amb el sector privat la construcci¨® de grans infraestructures civils. A partir de 1938, la principal funci¨® de l¡¯OT va ser el bastiment de l¨ªnies de defensa militars. Todt va morir el 1942 i l¡¯OT va passar a ser comandada per l¡¯arquitecte i home de confian?a de Hitler Albert Speer. Els camps de la cornisa atl¨¤ntica van assumir el 1942 l¡¯obra m¨¦s gran de l¡¯OT, el mur de l¡¯Atl¨¤ntic, 4.000 quil¨°metres de fortificacions.

Warncke assumeix la missi¨® de reclutar voluntaris espanyols per a l¡¯OT. Els resultats s¨®n escassos. L¡¯historiador Scott Soo transcriu mitja dotzena de testimonis de visites de Warncke a camps de treball for?ats francesos, totes experi¨¨ncies fallides: Warncke es dirigeix el 18 d¡¯agost del 1942 als exiliats espanyols internats al camp de Rivesaltes. Explica que si treballen per a l¡¯OT guanyaran diners, tindran tabac de sobres i gaudiran de vacances. I hi afegeix el mateix lema que repeteix arreu on va: els francesos detesten els espanyols, mentre que els alemanys els respecten. De 142 interns a Rivesaltes, tres marxen amb ell. La revista republicana Foc Nou va publicar el febrer del 1945 unes l¨ªnies sobre ¡°la propaganda del misteri¨®s Jos¨¦ Mar¨ªa Otto per reclutar espanyols per fer fortificacions a les costes de l¡¯Atl¨¤ntic, dient-los textualment: ¡®Allisteu-vos ara volunt¨¤riament, que d¡¯aqu¨ª a un parell de mesos ser¨¤ per for?a que ho fareu¡¯¡±.

Reclutat volunt¨¤riament

Prat, segons Castellano, seria un dels que van ser reclutats volunt¨¤riament. El seu mode de vida ho confirmaria. Warncke assegurava que els voluntaris podien viure fora del camp. Prat va fer amistat amb Warncke, fins i tot el va convidar un cap de setmana a visitar Rodoreda a Llemotges. Prat sabia alemany i franc¨¨s, era un home de gran confian?a per a Warncke, i per aix¨° li encomana la gesti¨® administrativa de Lindemann, el centre m¨¦s gran ¡ª1.700 interns¡ª dels disset camps de l¡¯OT al departament de la Gironda, segons l¡¯historiador Peter Gaia. Era tamb¨¦, segons Warncke, el lager amb la direcci¨® alemanya m¨¦s severa. L¡¯estructura de camps de Bordeus era tan rellevant que Speer els va visitar en set ocasions, segons Warncke. La revista de propaganda Gu¨ªa, del camp Otto Weddingen ¡ªon hi tenia l¡¯oficina Warncke¡ª, va publicar el desembre del 1942 nombroses fotografies de les inspeccions i recepci¨® per al ministre d¡¯Armament i cap de l¡¯OT.

Castellano i Gil han recollit testimonis de vells combatents republicans que anomenen Warncke ¡°pap¨¤ Otto¡±, pel paper que assumeix de protector dels espanyols. Warncke va aconseguir conv¨¨ncer els ocupants alemanys que traslladessin sota la seva empara 3.000 espanyols que fins aleshores eren en camps on rebien maltractaments. Warncke es vantava d¡¯haver aturat la feina de 200 espanyols per a una empresa alemanya fins que no es garant¨ªs que deixarien de patir abusos. Per¨° el sistema de reclutament voluntari de Warncke no obtenia els resultats esperats i va ser temporalment apartat de Bordeus. La reacci¨® dels seus fidels, entre ells Prat, va ser enviar nombroses cartes a la direcci¨® regional de l¡¯OT demanant el seu retorn.

Castellano subratlla que les persones de confian?a de Warncke gaudien de privilegis especials, ¡°i Prat estava molt a prop d¡¯Otto¡±, diu aquest historiador. No nom¨¦s podien residir fora dels camps, tamb¨¦ tenien acc¨¦s a recursos que podien vendre¡¯s al mercat negre. Castellano i Gil confirmen que hi ha moltes m¨¦s veus que defensaven Warncke que no pas cr¨ªtiques. ¡°Otto trepitja una fina l¨ªnia, i segons a qui preguntes, era un col¡¤laboracionista o un salvador¡±, diu Gil. El testimoni m¨¦s colpidor contra Warncke ¨¦s el del militar Juan Carrasco, internat a Weddingen. Carrasco va denunciar que Warncke feia deportar militants comunistes amb qui no s¡¯avenia, i que emparava grups d¡¯afins per saquejar establiments francesos: la Resist¨¨ncia els anomenava ¡°la segona for?a d¡¯ocupaci¨®¡±, segons Carrasco. El maig de 1942 la policia alemanya va requisar a Weddingen un pamflet contra Warncke, titulat Mort i tra?dors, en qu¨¨ se l¡¯acusava d¡¯haver estat col¡¤laborador de Vichy al camp de Gurs. Ren¨¦ Terrisse revela a Bordeaux 1940-1944 que la policia alemanya va tenir a sou cinc confidents espanyols que van ser fonamentals per aconseguir un nivell baix de sabotatges de la Resist¨¨ncia a Bordeus.

Quan Fran?a ¨¦s alliberada pels Aliats, l¡¯estiu del 1944, Warncke fuig a Espanya. Residir¨¤ a Barcelona durant deu anys, fent de venedor ambulant. El 1955 es muda a Col¨°nia amb la seva fam¨ªlia, on treballa de comercial de l¡¯empresa farmac¨¨utica Roma-Wagner. I el m¨¦s important: aconsegueix ser reconegut com a delegat del govern espanyol republic¨¤ a l¡¯exili. Birgit Aschmann compila al llibre Treue Freunde una carta de 1960 de Warncke al govern federal alemany i a l¡¯alcalde de Berl¨ªn Willy Brandt demanant suport per als republicans espanyols. La cancelleria medita respondre, per¨° ho descarta al¡¤legant que l¡¯Alemanya federal ja reconeix l¡¯Espanya de Franco com a govern leg¨ªtim.

Warncke va mantenir fins a la seva mort, el 1972, relaci¨® amb amb nombrosos exiliats republicans, tamb¨¦ per fer negocis a Am¨¨rica Llatina, diu Mu?oz. Prat i Warncke no van establir cap contacte despr¨¦s de l¡¯alliberament de Fran?a el 1944. ¡°Si Warncke hagu¨¦s considerat que Obiols era important, que li podia ser ¨²til, l¡¯hauria escrit. Per¨° no va ser aix¨ª¡±, diu Castellano. Gil afegeix que, probablement, cap dels dos tampoc tenia especial inter¨¨s en recordar all¨° que els va unir a Bordeus.