Dominica

Es deia Dominica Artola Etxebarria. Poc despr¨¦s de comen?ar la Guerra Civil, les tropes franquistes de Navarra, el Requet¨¨, van irrompre al Pa¨ªs Basc per la banda de Sant Sebasti¨¤ i van comen?ar a anar casa per casa. Al barri d¡¯Amara, van pujar a casa de la Dominica, que tenia 66 anys i una ci¨¤tica que li limitava la mobilitat. Buscaven el seu fill Ricardo, obrer tip¨°graf i militant comunista, que havia fugit a Bilbao amb la seva dona i les seves quatre filles i dos fills. La van fer pujar a un cami¨® amb molts altres presos de totes les edats i condicions, i se¡¯ls van endur a Hernani. All¨¤, a la Dominica i a molts altres, durant algunes nits, els treien de la cel¡¤la i els amena?aven que els afusellarien.

Una nit, el 18 d¡¯octubre del 1936, la van treure, la van portar al cementiri, la van posar contra la paret i la van afusellar. Van anar tots a parar a la fossa comuna. Qu¨¨ va passar amb la resta de la fam¨ªlia? El 1937, el Govern basc, davant de la caiguda imminent de Bilbao, va organitzar l¡¯evacuaci¨® de molta gent. Ricardo i la seva dona, la Micaela, van anar a parar a Buenos Aires. Ell no va tornar mai, ella va trigar m¨¦s de 20 anys, quan ja era v¨ªdua. Els dos nois van morir aviat, un al front (no tenia ni 18 anys) i l¡¯altre pels maltractaments rebuts a la pres¨® poc despr¨¦s de la seva detenci¨®. Les filles, que tenien entre nou i catorze anys, van anar fent m¨¦s nombroses les files dels anomenats ¡°nens de la guerra¡±, m¨¦s de 3.000 que el Govern basc va enviar a la Uni¨® Sovi¨¨tica per posar-los fora de perill. Aquests nens inicialment van ser acollits en mitja dotzena de ¡°cases de nens¡± a diversos punts de la zona de Moscou i Leningrad. Fins que el juny del 1941 els alemanys van envair la Uni¨® Sovi¨¨tica i en poc temps arribaven a les portes d¡¯aquestes dues ciutats. Els nois i noies de la guerra van ser dispersats. A la filla gran, la Carmen, la van portar a... Stalingrad! La segona, la Mar¨ªa Luisa, va tenir una mica m¨¦s de sort i va arribar a... Samarcanda, a l¡¯?sia Central. La petita, l¡¯Ester, va morir m¨¦s tard, de tifus. La quarta, la Maite, en acabar la Segona Guerra Mundial, va aconseguir arribar a Buenos Aires. Se¡¯n van anar de Bilbao, totes quatre, el 1937, i els deien que seria q¨¹esti¨® d¡¯uns mesos, un any com a m¨¤xim. Mai van tornar a veure el seu pare ni els seus germans, i de les que van tornar, la Mar¨ªa Luisa va arribar a Barcelona el 1956 i la Carmen va tornar a Espanya el 1978.

L¡¯altre dia, els nets de la Mar¨ªa Luisa van organitzar un emotiu viatge, tot i que no va ser desprove?t de bon humor, a Sant Sebasti¨¤ i Hernani. Entre nets, cosins i parents varis, i fins i tot un besnet, n¡¯¨¦rem 15. La Mar¨ªa Luisa, de 95 anys i en cadira de rodes, per¨° amb la mem¨°ria intacta, ens va guiar per la seva Sant Sebasti¨¤. El mercat de la Bretxa, al barri Antic, on la Dominica venia peix; despr¨¦s a casa seva (l¡¯edifici encara hi ¨¦s), al barri d¡¯Amara, i fins a la catedral del Buen Pastor, on, segons ens va explicar, van fer tots la primera comuni¨®. Un dels nets li va dir, rient: ¡°Per¨° babuixka [¨¤via en rus], si ¨¦reu tots comunistes, f¨¨ieu la primera comuni¨®?¡± I ella va exclamar, amb cara d¡¯indignada sorpresa: ¡°?s clar! Per¨° que t¨¦ a veure una cosa amb l¡¯altra?¡± I despr¨¦s vam pujar a Hernani, al cementiri, i aqu¨ª la cosa va passar a ser menys alegre.

A l¡¯entrada del recinte, hi ha un memorial for?a gran en el qual hi ha escrits uns 150 noms, per ordre alfab¨¨tic. Dominica Artola, ¨¦s clar, entre els primers. Hi ha de tot, homes i dones, per¨° tots els d¡¯aquest mural van ser afusellats entre el 18 i el 23 d¡¯octubre del 1936. Una mica m¨¦s endavant entres en una petita cripta, que no t¨¦ gaire gr¨¤cia, i alguns familiars han posat a les parets algunes l¨¤pides, per¨° no hi ha cap n¨ªnxol al darrere, s¨®n tots ¨Ctots¨C a la fossa comuna que tens sota els peus. La Mar¨ªa Luisa, envoltada de quinze fills, besnebots i un besn¨¦t, amb la mirada ennuvolada de ll¨¤grimes, anava dient: ¡°Nom¨¦s quedo jo, nom¨¦s quedo jo...¡±. Per¨° no era veritat, i com a prova definitiva de la vida sobre la mort, hi havia fins i tot el besn¨¦t. A la tornada, ens van portar a dinar al restaurant d¡¯un bon amic dels besnebot, i el que ens van donar va deixar curt el men¨² de la divertida escena de la pel¡¤l¨ªcula Ocho apellidos vascos. La vida havia guanyat per golejada i la Mar¨ªa Luisa ha ordenat en pau tots els seus records.