Torra vol restituir Torres-Garc¨ªa

Quan va jurar el c¨¤rrec com a president de la Generalitat i aquest dissabte, a la presa de possessi¨® dels nous consellers, Quim Torra va repetir la seva idea de restituir l¡¯expresident Carles Puigdemont i els consellers empresonats o fugits per la seva actuaci¨® en el proc¨¦s. Per¨° no s¨®n els ¨²nics que Torra vol restituir durant el seu mandat. El dimarts 29 de maig en una de les piulades a les quals ¨¦s tan aficionat, i que li han costat algun disgust, va escriure: ¡°Com ¨¦s sabut, el Sal¨® Sant Jordi del Palau de la Generalitat es va tornar a decorar durant la dictadura de Primo de Rivera. Les fabuloses pintures de Torres-Garc¨ªa van ser substitu?des per les que actualment encara hi ha. Un tema, per tant, que caldr¨¤ resoldre¡±. La piulada, que ocupa gaireb¨¦ els 280 car¨¤cters permesos, la va il¡¤lustrar amb una fotografia de Josep Brangul¨ª en qu¨¨ es veu part del cicle pict¨°ric que va crear el pintor uruguai¨¤ entre el 1913 i el 1917. A m¨¦s, Torra ha canviat recentment la foto del seu perfil de Twitter per una enorme fotografia de l¡¯Atena que presideix la pe?a m¨¦s important del conjunt pict¨°ric: la de La Catalunya eterna, una obra que, com la resta de pintures noucentistes en qu¨¨ Torres-Garc¨ªa va il¡¤lustrar la seva arc¨¤dia mediterr¨¤nia, ¨¦s en una altra sala del Palau de la Generalitat des de finalitats dels anys seixanta, un lloc que els experts consideren que no ¨¦s l¡¯idoni perqu¨¨ impedeix llegir les pintures de forma correcta.

I ¨¦s que sense haver-se mogut gaire del lloc des que van ser creades fa un segle, aquestes pintures de Torres-Garc¨ªa han tingut una hist¨°ria convulsa. El pintor va realitzar quatre frescos sobre la paret: La Catalunya eterna (1913), L¡¯edat d¡¯or de la humanitat (1915), Les arts (1916), El temporal no ¨¦s m¨¦s que s¨ªmbol (1916), i dos estudis preparatoris: La cer¨¤mica (1917) i La Catalunya industrial (1917), per enc¨¤rrec d¡¯Enric Prat de la Riba, president de la Diputaci¨® de Barcelona i despr¨¦s de la Mancomunitat, una de les tasques que m¨¦s prestigi podia rebre un pintor del moment ja que es tractava de posar imatges a la part m¨¦s solemne i noble del Palau, constru?da al segle XVI, en ple Renaixement. Conscient de l¡¯enc¨¤rrec, Torres-Garc¨ªa va visitar It¨¤lia per documentar-se sobre la t¨¨cnica al fresc i admirar primitius italians com Giotto.

Per¨° no tothom va estar d¡¯acord amb la seva feina ¡ªa m¨¦s de criticar durament que no era un artista catal¨¤, malgrat que el seu pare ho era¡ª. Entre ells, el successor de Prat de la Riba a la Mancomunitat, que no era altre que el fam¨®s arquitecte i historiador Josep Puig i Cadafalch, que va suspendre els treballs de decoraci¨® del sal¨® el 1918, una decisi¨® que va comportar que Torres-Garc¨ªa marx¨¦s de Catalunya per no tornar-hi mai m¨¦s.

Les pintures ¡°gregues¡± de Torres-Garc¨ªa van acabar ocultes, primer sota cortines i despr¨¦s sepultades per unes de noves, d¡¯estil historicista, encarregades durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera a 26 pintors actius a Barcelona que van elaborar una s¨¨rie d¡¯olis enganxats sobre les pintures murals. I aix¨ª van estar durant quatre d¨¨cades, fins que el 1968 les pintures de Torres-Garc¨ªa es van arrencar, amb la mateixa t¨¨cnica del strappo que es va usar als absis rom¨¤nics, i es van trossejar durant el mandat de Juan Antonio Samaranch. El treball es va encarregar al taller de Ramon Gudiol i va costar un total de 150.000 pessetes.

Despr¨¦s d¡¯arrencar-les es va discutir on les havien de portar: al Museu Mar¨ªtim, a la Biblioteca Nacional o que fossin la primera pe?a del museu d¡¯art contemporani que la ciutat no tenia. Al final es van traslladar a una sala propera del mateix Palau: la sala Torres-Garc¨ªa situada al Pati del Tarongers, que acull actes institucionals, per¨° que mostra de forma evident que les pintures no es van pintar per a aquest espai.

Amb tot, la iniciativa que sembla haver pres Torra no ¨¦s nova. ¡°El 1989, durant el mandat de Jordi Pujol, em van demanar un informe per dur a terme el trasllat de les pintures al seu lloc original. Despr¨¦s, a partir del 2003, amb Pasqual Maragall, va tornar a sortir el tema i els vaig dir que busquessin l¡¯informe que havia fet. Fins i tot despr¨¦s va haver-hi un tercer intent. Aquest seria el quart¡±, explica Francesc Fontbona, un dels millors especialistes que hi ha en pintura modernista i noucentista i en Torres-Garc¨ªa, que deixa clar que no seria una feina senzilla: ¡°Torres-Garc¨ªa no va pintar tot el sal¨®, per tant, si es restitu?ssin, caldria emplenar els set o vuit espais buits d¡¯alguna manera. Si no, el sal¨® quedaria horrible¡±. ¡°A m¨¦s¡±, afegeix Fontbona, ¡°hi ha el problema de qu¨¨ fer amb les pintures que hi ha ara. S¨®n uns cromos, d¡¯acord, per¨° estan realitzats per pintors interessants. Enrotllar-les i portar-les a la reserva del MNAC, no ¨¦s el m¨¦s aconsellable¡±. I l¡¯expert rebla: ¡°Es podria fer, per¨° no crec que sigui necessari¡±.

"Per D¨¦u i per Espanya"

Durant la transmissi¨® de TV3 nom¨¦s es va veure un primer pla de les pintures del Sal¨® Sant Jordi: la de la Verge de Montserrat que va pintar Josep Mongrell. No ¨¦s d'estranyar. La resta de les gaireb¨¦ 50 obres d'aquest solemne espai lloen grans gestes de la hist¨°ria d'Espanya relacionades amb Catalunya. Com la batalla de Lepant (Josep Maria Xir¨®), les Navas de Tolosa (Laur¨¤ Barrau), la rebuda de Col¨®n pels Reis Cat¨°lics (Francesc Galofre) i la reuni¨® del Tois¨®n d'Or a la catedral de Barcelona (Arcadi Mas i Fontdevila). Sota La espiritualidad catalana con Dios y la Patria es va escriure: "Por Dios y por Espa?a, un alma sola, un solo coraz¨®n". Una frase que va acabar tapada sota una capa de pintura, com la resta d'inscripcions.