Despr¨¦s del canvi d¡¯escenari

No ¨¦s f¨¤cil avaluar els estats psicol¨°gics de l¡¯opini¨® p¨²blica perqu¨¨ els estats d¡¯¨¤nim de fons es confonen sovint amb l¡¯impacte d¡¯esdeveniments inesperats que alleugen el malestar acumulat. Amb la sent¨¨ncia de la G¨¹rtel ¨Cprobablement a Rajoy el perseguir¨¤ tota la vida la seva arrogant intervenci¨® davant del tribunal que el va interrogar com a testimoni¨C l¡¯escena pol¨ªtica s¡¯ha omplert de foscor. Un Govern que estava celebrant l¡¯aprovaci¨® dels Pressupostos ¨Cprolongaci¨® de la seva agonia¨C quedava esclafat per una sent¨¨ncia demolidora destinada a ser s¨ªmbol de la corrupci¨® acumulada ¨Ci mai assumida¨C pel PP. S¡¯augurava una llarga i esgotadora agonia. Per¨° vet aqu¨ª un dels mecanismes que t¨¦ la democr¨¤cia com a contrap¨¨s de poder: la moci¨® de censura. Pedro S¨¢nchez el va activar entre l¡¯escepticisme general. I ha canviat el decorat.

El PP, sense entendre qu¨¨ passava, ha quedat noquejat: sortia del poder quan creia que l¡¯havia consolidat per dos anys. Una setmana despr¨¦s l¡¯escenari ¨¦s un altre. El retaule de personatges que componien l¡¯antic Govern sembla ara d¡¯una ¨¨poca llunyana. Es van enfonsar en l¡¯arrog¨¤ncia i el menyspreu. Amb la presentaci¨® del nou Govern hem descobert un reguitzell de cares noves i, encara que sigui nom¨¦s per un dia, han tornat els somriures. Per descomptat, la realitat segueix sent la mateixa, per¨° l¡¯escenari pol¨ªtic ha canviat: cal esperar d¡¯aix¨° que tingui efectes performatius? Nou decorat, nou c¨¤sting. Alguna cosa es mou. La festa s¡¯acabar¨¤ aviat. I l¡¯oposici¨® no trigar¨¤ a tornar a la batalla. Per¨° l¡¯espai pol¨ªtic s¡¯ha oxigenat i ha despertat la necessitat de creure que la negociaci¨® i el di¨¤leg s¨®n possibles.

Pedro S¨¢nchez ha format el Govern amb m¨¦s dones que s¡¯hagi vist mai. Al PSOE cal recon¨¨ixer-li que ha estat el partit que m¨¦s ha contribu?t a l¡¯evoluci¨® cultural d¡¯un pa¨ªs marcat durant segles pel paper de l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica com a aparell ideol¨°gic de l¡¯Estat per formatar les consci¨¨ncies. Igualtat, Economia, Treball, Sanitat, Educaci¨® i Just¨ªcia, on es juga el benestar de les persones, estan en mans de dones: de la cultura del poder a la cultura de l¡¯atenci¨®. ?s la base potencial sobre la qual es podria construir una socialdemocr¨¤cia renovada, tant per les prioritats com per la manera de tractar-les. De les estad¨ªstiques a les persones.

Paradoxalment, torna la paraula m¨¤gica de la pol¨ªtica postmoderna: el centre, un conjunt buit al qual tots aspiren per¨° que ning¨² defineix. I Ciutadans ja acusa el desconcert: presumia de centre quan va saltar des de Catalunya a la pol¨ªtica espanyola, es va anar radicalitzant fins a desbordar el PP per la dreta, i ara quan es parla de centre ja no es pensa en ells. Per¨° precisament el que alguns anomenen centre ¨¦s el punt feble d¡¯aquest Govern: la voluntat d¡¯abarcar-ho tot de Pedro S¨¢nchez, que delata els seus complexos i inseguretats. L¡¯aposta de futur que significa el nucli dur de dones ha estat compensada amb dues concessions fortes a l¡¯espanyolisme i a l¡¯electorat m¨¦s conservador: Josep Borrell i Fernando Grande-Marlaska (amb la p¨¤tria i amb la policia no s¡¯hi juga). I amb el menyspreu de la resta de l¡¯esquerra, no fos cas que li diguessin populista. S¨®n concessions necess¨¤ries per poder dur a terme les negociacions imprescindibles que avui s¨®n tab¨²?

Venim d¡¯un parell d¡¯anys de pol¨ªtica de fronts ¨Cfruit d¡¯irresponsabilitats i des¨ªdies ja molt comentades¨C en qu¨¨ l¡¯adscripci¨® patri¨°tica ofegava la din¨¤mica dreta i esquerra. Canviar de registre no ¨¦s f¨¤cil. La q¨¹esti¨® catalana continua oberta, tot i que aquests dies a Catalunya s¡¯hagi viscut l¡¯amansiment psicol¨°gic de l¡¯efecte del canvi de decorat. El gran risc ¨¦s que Ciutadans i el PP tinguin la temptaci¨® d¡¯apostar-ho tot a la carta catalana per fer mal al Govern de S¨¢nchez. Seria una enorme irresponsabilitat. El problema catal¨¤ cal canalitzar-lo entre tots i ning¨² t¨¦ dret a excloure¡¯s de buscar una soluci¨® pol¨ªtica. Escoltar, dialogar, consensuar, ha dit la ministra Meritxell Batet. S¨ª, per¨° el primer ¨¦s crear les condicions perqu¨¨ aix¨° sigui possible, que avui no hi s¨®n, i aix¨° requereix un treball contingut, de fons, constant i discret. En mala hora alg¨² va prendre la decisi¨® de pretendre resoldre per la via judicial un problema que nom¨¦s es pot afrontar pol¨ªticament. I no ¨¦s casualitat que els qui la van prendre hagin hagut de sortir de l¡¯escena pol¨ªtica per la porta del darrere.