Palam¨®s s¡¯assegura la gamba del futur

La pesca de gamba rosada (Aristeus antennatus),captura per excel¡¤l¨¨ncia de les barques d'arrossegament de Palam¨®s, s'acosta a la sostenibilitat. El pla de gesti¨® d'aquest cobejat crustaci impulsat pels mateixos pescadors i iniciat el maig del 2013 ha estat prorrogat cinc anys m¨¦s pel Ministeri d¡¯Agricultura i Pesca despr¨¦s de comprovar que ha estat un ¨¨xit. Cada vegada es pesca menys gamba per¨° de major calibre, cosa que n¡¯augmenta els beneficis i redueix l'impacte ambiental.

Els pescadors van detectar el 2005 una alarmant disminuci¨® de les captures, aix¨ª com de la grand¨¤ria de les gambes, per la qual cosa van impulsar un paquet de mesures per revertir la situaci¨®. Van comen?ar a aplicar-les el 2008 i, cinc anys m¨¦s tard, una ordre ministerial va convertir en norma les condicions per pescar la gamba amb art de fons. El pla ha estat un ¨¨xit. Els pescadors van capturar el 2017 96 tones de gambes, 19 menys que l'any anterior i 46 menys que el 2013. Els ingressos, no obstant aix¨°, han crescut i l'any passat es van situar en 3,6 milions respecte als 3,2 milions del 2016.

La pesca de gambes petites generava un doble perjudici, econ¨°mic i de sostenibilitat. Aquestes peces s¨®n les que es venen m¨¦s barates i la seva captura posa en risc, en impedir-ne la reproducci¨®, el futur de l'esp¨¨cie.

La publicaci¨® al BOE aquesta setmana de la pr¨°rroga del pla de gesti¨® per 5 anys m¨¦s ha estat molt ben rebuda. El president de la confraria Antoni Albalat afirma que estan ¡°molt satisfets perqu¨¨ aix¨° confirma que s'est¨¤ treballant en la direcci¨® correcta¡±. ¡°El pla ha funcionat i ha estabilitzat aquesta pesquera¡±, assegura. En el mateix sentit s'ha manifestat el responsable de la C¨¤tedra d¡¯Estudis Marins de la UdG, Joan Llu¨ªs Alegret, que a m¨¦s ha apuntat que estan treballant ¡°per ampliar-lo a la resta de barques d'arrossegament del port, que van al peix i a l'escamarl¨¤¡±.

Aquest pla pioner, que ja aplica les normatives que preveu establir la UE per a tota la flota d'arrossegament del Mediterrani, s'aplicava inicialment a 23 embarcacions, ara 16, dedicades a la gamba amb port base a Palam¨®s i regula l'activitat en set caladors, dels quals aquestes embarcacions nom¨¦s entren en cinc. Amb la regulaci¨® es pret¨¦n adequar l'esfor? pesquer de la flota al recurs de la gamba i minimitzar l'impacti ambiental sobre el fons mar¨ª. Entre altres mesures, el pla ha suposat la reducci¨® del temps de pesca de 12 a 11 hores, la veda de dos mesos anuals i la progressiva reducci¨® de la pesca en aquelles zones susceptibles d'estar sobreexplotades i tenir major pres¨¨ncia de crustacis juvenils.

Per reduir l'impacte sobre el substrat mar¨ª, s'ha estat m¨¦s selectiu amb les xarxes i nom¨¦s es permet l'¨²s d'arts d'arrossegament amb una obertura m¨ªnima de 45 mil¡¤l¨ªmetres, encara que els pescadors han anat encara m¨¦s enll¨¤ i utilitzen les de 50 mil¡¤l¨ªmetres. A m¨¦s, tots els vaixells van realitzar una gran inversi¨® per canviar el tipus de ¡°portes¡± ¡ªles peces que s'arrosseguen pel fons mar¨ª¡ª per deixar de ¡°llaurar¡± els fons on viu la gamba, a profunditats d'entre els 300 i els 1.000 metres. Aix¨°, a m¨¦s d'un menor impacte ambiental, permet estalviar combustible.