Punt i a part

L'arribada de Pedro S¨¢nchez a La Moncloa i la formaci¨® d'un Govern solvent marca un punt i apart en la pol¨ªtica espanyola. S¨¢nchez no ha aconseguit la presid¨¨ncia per un cop de sort ni perqu¨¨ hagi conformat simplement una coalici¨® negativa; ho ha fet, per contra, perqu¨¨ ha complert amb la responsabilitat que el sistema constitucional li exigia com a l¨ªder de l'oposici¨® per desallotjar un president, Mariano Rajoy, i un partit, el Popular, que no podien seguir en el poder. La falta de resposta institucional concorde a la gravetat de la sent¨¨ncia pel cas G¨¹rtel, una resposta que nom¨¦s passava per la dimissi¨® del cap de l¡¯Executiu, ha estat l'¨²ltim episodi en una legislatura marcada des del comen?ament per les mitges veritats i la manipulaci¨® del sistema constitucional.

?s cert que Mariano Rajoy va guanyar les ¨²ltimes eleccions generals, per¨° alhora ¨¦s fals que la majoria relativa que va obtenir el seu partit li conced¨ªs un dret autom¨¤tic a formar govern. La seva obligaci¨® institucional era precisament la que es va resistir a complir, i que, no obstant aix¨°, no va refusar cap dels anteriors presidents: el deure de completar negociant amb altres forces parlament¨¤ries la majoria relativa obtinguda. Optant a la investidura i desentenent-se de la governabilitat, Rajoy no va veure inconvenient a mantenir el Govern en funcions durant un any, ni a for?ar noves eleccions. Si aquestes tampoc van resoldre l'impasse va ser perqu¨¨, en realitat, l'impasse no obe?a a una defici¨¨ncia del sistema, sin¨® a la forma poc escrupolosa en qu¨¨ Rajoy l¡¯ha gestionat fins a l'¨²ltim moment.

L'excusa que no hi havia cap altra alternativa no ha trobat confirmaci¨® en la realitat: el Partit Popular va reunir llavors la majoria necess¨¤ria per fer-se amb la Mesa del Congr¨¦s, que ha exercit un paper determinant en la incre?ble paralitzaci¨® que ha sofert el Legislatiu, i fa poques dates per aprovar els mateixos pressupostos que amena?a de rebutjar al Senat, en venjan?a pel canvi de b¨¤ndol dels seus socis de la vig¨ªlia. El dany institucional d'aquesta conducta ha estat profund, per m¨¦s que hagi perm¨¨s al Partit Popular presentar com a estabilitat el que nom¨¦s ha estat par¨¤lisi institucional i immobilisme pol¨ªtic, en un moment en el qual s'exigia molt especialment una intensa activitat i pres¨¨ncia en la Uni¨® Europea.

Comen?a ara una p¨¤gina en blanc que no ¨¦s pr¨°piament la de Pedro S¨¢nchez, sin¨® la de la gesti¨® de les conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques que ha implicat l'inevitable recurs a una mesura constitucional com la moci¨® de censura, dirigida a desallotjar un Executiu que estava conduint el sistema a extrems de deterioraci¨® i deslegitimaci¨®. Per aquesta ra¨®, la principal tasca que el president S¨¢nchez t¨¦ per endavant no ¨¦s executar el programa del seu partit, per a la qual cosa no disposa de majoria, sin¨® comen?ar a reparar les destrosses pol¨ªtiques, socials i institucionals provocades pel Govern del Partit Popular, de manera que el pa¨ªs acudeixi a la propera cita electoral amb una estabilitat que no sigui la m¨¤scara funer¨¤ria imposada a un pa¨ªs sense pols. Comminar el nou president a que convoqui eleccions ¨¦s tan inadequat com exigir-li que esgoti la legislatura: la prerrogativa de dissoldre les c¨¤meres li correspon en exclusiva, i el que caldr¨¤ jutjar ¨¦s l'¨²s que fa d'ella.

Avan?ar les eleccions per avan?ar-les seria un error, el mateix que retardar-les amb l'¨²nic designi de mantenir-se en el poder. Per¨° el president S¨¢nchez ho sap.