No ¨¦s millor que tot vagi pitjor

El proc¨¦s, el del cam¨ª cap a la independ¨¨ncia de Catalunya, s¡¯ha allargat fins al punt que gaireb¨¦ ning¨² recorda quan ni com va comen?ar. Per a alguns va ser el 2010, amb la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional que va declarar inconstitucional el nou Estatut, el que hav¨ªem aprovat els catalans en refer¨¨ndum. D¡¯altres situen l¡¯inici en el 2012, any en qu¨¨ Artur Mas va convocar eleccions plebiscit¨¤ries. La meva data, el dia en qu¨¨ vaig veure que alguna cosa s¡¯havia trencat en la tranquil¡¤la conviv¨¨ncia de ¡°peix al cove¡± entre el nacionalisme catal¨¤ i l¡¯espanyol, va ser anterior, el 2008. Estava parlant a Catalunya R¨¤dio sobre la crisi econ¨°mica que ens venia a sobre, quan un fil¨°sof i tertuli¨¤ va dir: ¡°?s ara o mai. Com pitjor vagi l¡¯economia, millor anir¨¤ la independ¨¨ncia¡±.

Aix¨ª ha estat. El creixement de l¡¯atur, la precarietat i l¡¯austeritat va augmentar el sentiment sobiranista. Per¨° la base social del votant catal¨¤, ves per on, es va quedar igual: empat a dos milions. Dos per al constitucionalisme i dos per al sobiranisme. Ha estat m¨¦s ¡°mai¡± que no pas ¡°ara¡±. I de cap manera ens est¨¤ anant millor.

Des d¡¯una o altra data, durant els ¨²ltims vuit o deu anys, ens hem dit de tot els uns als altres. Hi ha veritables experts, tots catalans (tots pensant de manera diferent), en aix¨° de sortir al carrer o a les xarxes amb l¡¯insult preparat. I en aquesta guerra pol¨ªtica pocs han guanyat ni tan sols una batalla. Despr¨¦s d¡¯exageracions i enganys sempre acabem tornant a posar les peces a la l¨ªnia de sortida. O no ¨¦s tornar al mateix lloc constituir el Govern de l¡¯Autonomia, nomenar president, retirar el 155 i formar grups al Parlament?

Cap dels fronts ¨Cel constitucionalista o l¡¯independentista¨C ha tingut a les mans un veritable escac i mat. De guerra llampec o declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia expr¨¦s, no val la pena ni tan sols parlar-ne. El fam¨®s Blitzkrieg de la Segona Guerra Mundial ¨Cla t¨¤ctica per v¨¨ncer i acabar r¨¤pidament¨C no els va funcionar ni als alemanys. La unilateralitat per ara mateix, per m¨¦s que la segueixin defensant els m¨¦s aguerrits ultranacionalistes-liberals, no ser¨¤ la resposta.

Seguim aqu¨ª, cadasc¨² al seu costat del tauler, amb cara d¡¯estar molt enfadats; banalitzant-ho tot, fins a l¡¯insult. Avui qualsevol patriota (de la naci¨® que sigui) acusa el seu tra?dor particular de feixista, nazi, xen¨°fob o falangista. I l¡¯agredit ni s¡¯immuta. No ¨¦s d¡¯estranyar. En les ¨²ltimes eleccions generals espanyoles, el nombre total de vots v¨¤lids va ser de 23,8 milions; d¡¯aquests, a partits (o grupets) d¡¯ideologia d¡¯ultradreta van anar a parar 58.000 vots, un 0,2% del total. No representen ning¨². I no hi ha manera d¡¯agafar-se aquests insults seriosament, per m¨¦s que, personalment, estaria a favor de prohibir per llei i d¡¯una vegada per sempre el fam¨®s bra? al?at o les fundacions en homenatge a dictadors ja enterrats. Encara que nom¨¦s fos per deixar de veure les fotos d¡¯aquests lamentables gestos que surten una vegada i una altra als informatius del 20-N. Potser ajudaria, a m¨¦s d¡¯algunes classes d¡¯hist¨°ria, a posar fi a tanta inj¨²ria fr¨ªvola i desactualitzada.

Tan bon punt el van nomenar ministre, el socialista Josep Borrell va ser qualificat de jacob¨ª. Doncs b¨¦, vaig pensar, tampoc n¡¯hi ha per a tant. Jacob¨ª, republic¨¤ i defensor del sufragi universal s¨®n caracter¨ªstiques que sempre van anar plegades.

Els revolucionaris francesos del Club dels Jacobins eren, per descomptat, partidaris d¡¯un Estat central fort que pogu¨¦s protegir la seva revoluci¨® de l¡¯absolutisme mon¨¤rquic i dels pa?sos ve?ns. Els girondins, els seus contraris moderats ¨Cburgesos i federalistes¨C, van acabar guillotinats. Per¨° aix¨° va passar al segle XVIII. I el feixisme va acabar a Europa amb la Segona Guerra Mundial, encara que a la pen¨ªnsula Ib¨¨rica el vam liquidar a mitjans dels setanta. Als falangistes, als anomenats ¡°aut¨¨ntics¡±, Franco els va donar molt mala vida ¨Cels considerava uns xulos sentimentals i poc compromesos amb el r¨¨gim¨C i pocs van sortir ben parats de la dictadura. Alguns ¨Cllegiu Casi unas Memorias, de Dionisio Ridruejo¨C van ser empresonats i van acabar a l¡¯exili donant suport a partits d¡¯esquerra o liberals.

Per¨° tot aix¨° ¨¦s hist¨°ria. Avui, al Vell Continent, la veritable amena?a ¨¦s el creixement del nou ultranacionalisme conservador i antieuropeu. I a Catalunya, l¡¯¨²nica sortida ¨¦s parlar, tot i que vagi per llarg. Podr¨ªem comen?ar ¨Calmenys els que no estem en guerra amb ning¨²¨C per intentar oblidar-nos que a tots ens han insultat. Es miri per on es miri, cal seguir convivint. Perqu¨¨ si la cosa va pitjor, no estem millor.