No s¨®n taules, ¨¦s una derrota

La ¨²ltima ocurr¨¨ncia s¨®n les taules. El Proc¨¦s ha acabat, s¨ª, per¨° no en una derrota sin¨® en taules. L'independentisme no tenia prou for?a i va cometre nombrosos errors, sobretot de c¨¤lcul -ens diuen- per¨° 'l'Estat' tampoc ha aconseguit l'aniquilaci¨® del moviment. El balan? final, per tant, queda igualat: no ¨¦s una vict¨°ria per¨° tampoc ¨¦s una derrota.

No hi hauria objecci¨® a admetre les taules si no es tradu?ssin immediatament en la necessitat de "preparar-se per al seg¨¹ent conflicte, que ¨¦s inevitable". Entre els que sostenen tal teoria hi ha intel¡¤lectuals gens proclius a les fantasies, que recomanen acumular m¨¦s forces i cuidar m¨¦s les aliances, especialment amb els moviments socials i les esquerres alternatives, sense adonar-se que l'error b¨¤sic i inicial no ¨¦s d'avaluaci¨® de forces sin¨® d'estrat¨¨gia.

La independ¨¨ncia no ha arribat no nom¨¦s per un d¨¨ficit quantitatiu, com seria aconseguir la majoria de vots d'una hipot¨¨tica consulta que, d'altra banda, no s'ha produ?t en condicions acceptables -i avui ja sabem que tampoc es produir¨¤-, sin¨® qualitatiu, com ha estat optar pel cam¨ª inviable de la unilateralitat, la ruptura de la legalitat i una confrontaci¨® amb Espanya per a la qual no existeixen ni existiran mai suficients forces de tot tipus, incloent-hi la inevitable capacitat coercitiva que es necessita en els processos de destrucci¨® d¡¯una legalitat i generaci¨® d'una de nova.

El secessionisme va plantejar la partida des de l'inici en uns termes b¨¨l¡¤lics que nom¨¦s aboquen a la vict¨°ria total o l'aniquilaci¨® (independ¨¨ncia o submissi¨®, va ser el dilema enunciat per Jordi Pujol per donar la seva llum verda al proc¨¦s secessionista), i precisament perqu¨¨ els seus dirigents no han pres consci¨¨ncia ni han acceptat la realitat de la derrota, encara segueixen temptats per la idea de les taules o fins i tot de l'armistici, que ajornaria la confrontaci¨® definitiva per a una millor ocasi¨® en qu¨¨ tornin a donar-se condicions.

Els disbarats que encara s'estan produint aquests dies tenen el seu origen en aquesta nova fantasia del processisme que es perllonga a si mateix despr¨¦s de la seva derrota. Tenen la seva justificaci¨® en la pressi¨® que ve de sota, des de les bases sotmeses a un fort adoctrinament durant sis anys, que es neguen ara a tornar a casa amb les mans buides i exigeixen la implementaci¨® de la rep¨²blica inexistent o almenys la permanent mobilitzaci¨® de la comunitat independentista ofesa per la negaci¨® del seu dret a l'autodeterminaci¨® i per la repressi¨® patida pels seus dirigents.

L'error no pot ser m¨¦s flagrant. La fugida cap endavant secessionista ha aconseguit amb enormes esfor?os l'actual acumulaci¨® de forces, per¨° a costa d'estimular el sorgiment d'una forta reacci¨® hostil entre els catalans constitucionalistes, fins a donar a llum al fantasma d'una Catalunya definitivament dividida en dues, independentistes i unionistes, en la qual l'instrument propagand¨ªstic creat per demonitzar l'oposici¨® a la independ¨¨ncia est¨¤ fructificant en forma d'un malson etnicista aut¨¨nticament nociu per a Catalunya, la seva llengua, la seva cultura i fins i tot el seu autogovern.

En aquestes condicions ¨¦s ben f¨¤cil preveure el retroc¨¦s que s'acosta. La independ¨¨ncia ha estat derrotada. L'autogovern ha quedat greument lesionat amb el doble efecte de la instrumentalitzaci¨® pol¨ªtica independentista -Mossos d'Esquadra, model escolar, finances auton¨°miques i TV3- i de la intervenci¨® per l'article 155. I l'eventualitat d'una reforma constitucional que convingui a Catalunya ha quedat tamb¨¦ erosionada per la divisi¨® entre els catalans i per la reacci¨® anticatalanista en el conjunt d'Espanya.

Per sortir del mal pas, ¨¦s condici¨® indispensable admetre la derrota. No hi ha hagut ni hi haur¨¤ una transici¨® nacional catalana tal com la va imaginar Artur Mas. Nom¨¦s queden cendres dels successius fulls de ruta per exercir el dret a decidir i per declarar la independ¨¨ncia unilateral. El proc¨¦s independentista, el Proc¨¦s, ha acabat i ha acabat malament, amb sis mesos d'autogovern intervingut, la inevitable repressi¨® que es produeix quan un grup de dirigents pol¨ªtics vulneren la legalitat constitucional de manera tan descarada i un ressentiment acumulat entre els ciutadans que van creure en la facilitat i gratu?tat d'una independ¨¨ncia que s¡¯aconseguiria entre les felicitacions de la comunitat internacional.

Admetem, en tot cas, que aquestes taules de salvaci¨® a qu¨¨ s'agafen els derrotats podrien tenir un sentit si se separessin de l'estricte desenlla? del Proc¨¦s i s'entenguessin com l'equilibri hist¨°ric entre una Catalunya sense for?a suficient per anar-se'n i una Espanya sense for?a suficient per a prescindir-ne o aniquilar-la. Potser ¨¦s aviat encara perqu¨¨ els dirigents reconeguin la veritat dels fets, donin per acabat el Proc¨¦s i tornin sense dubtar un minut m¨¦s a la normalitat constitucional i estatut¨¤ria, a la recuperaci¨® de l'autogovern en la seva integritat i la minimitzaci¨® de les penes que inevitablement comportaran els delictes comesos.

No ¨¦s f¨¤cil una tasca tan vasta. Tamb¨¦ precisa d'una certa acumulaci¨® de forces, encara que aquesta vegada en el camp central del catalanisme transversal i plural sotm¨¨s a la demolici¨® per part de l'independentisme. Tornar al unitarisme, en definitiva. La trag¨¨dia de la derrota ¨¦s que situa la tercera via, la del catalanisme possibilista, com l'¨²nica sortida per als qui ho volien tot i estan a punt de deixar-nos sense res.